Opinió: 'Les etimologies de Perejaume'

Autor: Manuel Cuyàs

Perejaume és el Joan Coromines del paisatge. Si el filòleg es calçava les xiruques i sortia de Sant Pol de Mar, on tenia casa, per anar a caçar paraules que després despullava de sufixos, afixos i capes per mostrar-ne el pinyol, Perejaume, el nostre artista plàstic, igualment es posa les xiruques i surt de Sant Pol, que és on va néixer i viu, i va al Montnegre o al Montseny a atrapar l'etimologia dels arbres, de les herbes i de les mateixes muntanyes. Com s'arriba a l'etimologia de les muntanyes? Per començar, trepitjant-les, i per acabar dibuixant-ne les corbes de nivell del natural o clavant-hi un clau amb rosca enorme com el que va clavar en un bosc de Bellaterra el 2007.

Totes aquestes coses que fa Perejaume amb el paisatge i moltes més es poden veure a l'exposició antològica que es presenta a La Pedrera de Barcelona i que es titula, agafin-se, Ai, Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova. Un títol que pot voler dir que amb tantes obres artístiques que omplen el món potser no cal fer-ne cap més, o que pot voler dir que sent la natura tan rica i amena no cap afegir-hi res." Si el món és tan formós Senyor... què més podem aportar-hi"? La referència de Maragall no és aquí sobrera perquè Perejaume és un lector a fons de poetes, de Verdaguer a Casasses, passant per Brossa. Deia Verdaguer: "Quan ja de la terra Jesús s'envolava, / el cim de la serra s'enfarigolava." Perejaume s'enfarigola molt, és un home molt enfarigolat, quan dibuixa, quan pinta, quan escriu i quan parla i respira. A mi en Perejaume home m'inquieta una mica perquè és tan penetrant que estic segur que davant un mateix arbre jo veuria un arbre i ell mil coses més. Ell veu una pomera i hi sap escoltar un newtonià concert de percussió. O veu un pi, i el converteix en palmera. Fins i tot un dia que el vaig trobar que anava a cal dentista vaig pensar que els seus mals de queixal no poden ser com els meus.

En l'exposició de la Pedrera Perejaume presenta una escorça d'alzina surera situada en vertical, del terra al sostre. Què hi ha sota l'escorça? Quina etimologia amaga? Una columna arborada de Gaudí. Perejaume és un Coromines irònic i poètic.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/467911.html

Entrades populars