Cartells de Joan Miró al Museu d'Història de Catalunya
Joan Miró. Cartells dʼun temps, dʼun país
Ultims dies / Fins el 18 de març
El Museu d'Història de Catalunya mostra el compromís cívic, polític i cultural del pintor a través d'una exposició sobre els seus cartells
El Museu dʼHistòria de Catalunya acollirà, entre 16 dʼoctubre i el 18 de març de 2012, lʼexposició Joan Miró. Cartells dʼun temps, dʼun país, coincidint amb la presentació de lʼexposició Joan Miró. Lʼescala de lʼevasió a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Aquesta coincidència suposa una ocasió doblement única per mostrar el compromís cívic, polític i cultural de Joan Miró amb la seva època, i molt especialment amb Catalunya.
A través de lʼexposició que acull el Museu dʼHistòria de Catalunya el visitant podrà copsar el context dins del qual Joan Miró va crear la seva obra per al cartellisme. Aquesta arrenca el 1919, quan crea el projecte destinat a anunciar la revista literària francocatalana LʼInstant – que no es va arribar a imprimir–, i assoleix un dels moments més vius, tant des del punt de vista del compromís ètic i polític com des del punt de vista purament artístic, amb la maqueta del segell Aidez lʼEspagne, que va elaborar el 1937 per ajudar la causa republicana i que finalment va ser realitzat en pochoir i publicat al número 4-5 de la revista Cahiers dʼart. Però serà sobretot a partir del 1966, amb el cartell per a lʼhomenatge a Antonio Machado, i del 1968, amb el que realitza amb motiu de la commemoració del Primer de Maig a Barcelona, que lʼartista empra aquesta forma dʼexpressió de manera continuada.
Aquest esclat cartellista es produeix, molt significativament, durant els darrers anys de la dictadura franquista, a la qual respon de manera subtil però contundent alhora, per continuar en els anys immediatament posteriors a la mort de Franco, coincidint amb un moment de reivindicacions dels drets a la cultura, la llengua i lʼautogovern de Catalunya, com evidencien els cartells per a Òmnium Cultural, del 1974, el del Congrés de Cultura Catalana, del 1977, i els de la campanya Volem lʼEstatut.
Aquest important treball dins del món del cartellisme no sols es pot considerar el fruit de la rebel·lia de Miró davant dels esdeveniments polítics, socials i culturals que li va tocar viure, sinó també de la responsabilitat cívica que ell creia que havia de ser inherent a lʼartista i del desig que Catalunya ocupés un lloc propi dins del panorama internacional. En aquest sentit, Miró sʼimplica en iniciatives de suport a diverses institucions i organismes internacionals de tipus humanitari, com ho demostren el disseny dels cartells de la UNESCO per a lʼaprovació de la Convenció Internacional dels Drets Humans, sotmesa a votació el 1976, i el cartell per a Amnesty International els beneficis de la venda del qual van revertir a favor dʼaquest organisme. No en va ambdós cartells són els únics dʼaquesta exposició que incorporen a la litografia lʼempremta de les seves mans.
Amb els cartells, Joan Miró va ser capaç de copsar lʼatenció del destinatari, de transmetre els missatges amb eficiència i claredat, de fer un toc dʼatenció sense agressions.
Més informació:
http://www.mhcat.cat
