Marzorati : 'La gent torna al bàsic. La màquina d'escriure ressucita' #typewriter #lletres
Ermanno Marzorati, restaurant antigues màquines al seu taller.
A Catalunya, a l'igual que als Estats Units o a l'Europa del Nord, ja existeix un moviment que reivindica el retorn de la màquina d'escriure com a mitjà de creació. Estem parlant de 'Barcelona Typewriter', una iniciativa que pretén recuperar i exposar màquines d'escriure vintage i que aspira a reviure la comunitat artística i creativa que sempre ha existit al voltant de les màquines d'escriure.
Per exemplificar la vitalitat d'aquesta nova tendència, el restaurador italià Ermanno Marzorati, ens explica, mentre repara una màquina d'escriure Underwood de 1930 per a Tom Hanks, un dels grans col·leccionistes, la creixent quantitat de comandes que té al seu taller a Beverly Hills i conclou que assisteix al naixement d'una nova revolució: la recuperació de la lentitud en l'acte de l'escriptura. La gent vol tornar a escriure a màquina i ho vol fer desconnectada de la xarxa, tranquil·lament, en màquines vintage autèntiques, dels anys 70, 60, 50, 40, 30 recuperades.
Marzorati ha restaurat les màquines d'escriptors com Ian Fleming, Tennesse Williams, Jack London, Ray Bradbury, Ernest Hemingway i Orson Welles, a més de celebritats de l'espectacle com Julie Andrews, Greta Garbo i John Lennon. Ho explica mostrant les fotografies de les seves obres mestres. "Aquí Welles va escriure 'Ciutadà Kane'", detalla, assenyalant una Underwood taronja del 1926. "Estava destruïda quan la vaig rebre". Steve Soboroff, l'amo d'aquesta milionària col·lecció, "adora" la idea que "els autors, els famosos, passessin tant de temps en aquestes màquines". "Són tan personals. Només hi ha una d'elles per cada celebritat", afegeix el major client de Marzorati.
El taller de Marzorati està farcit de velles impressores, màquines d'escriure i calculadores mecàniques. En els arxivers de l'escriptori de Marzorati, orfe d'ordinadors, s'acumulen ordres de compra i factures plenes de pols i escrites a mà. Ocasionalment, Tom Hanks tuiteja fotos de les màquines de la seva col·lecció, recuperades pel tècnic milanès de 68 anys, que dedica al seu client més estel·lar una lleixa on ara s'acumulen dotze noves addicions del protagonista de "Forrest Gump".
En total, el loquaç italià té ara unes 60 màquines d'escriure a la cua d'espera. Una xifra enorme respecte al volum que hi havia fa tres anys: "Tinc feina per a sis mesos", diu amb alegria. "Els col·leccionistes són l'excepció. La majoria de les màquines que restauro són per a clients que les faran servir", explica Marzorati, qui viu a Los Angeles des de 1969 i es dedica a aquest nínxol de mercat des del 2003. "Em sembla que la gent comença a afartar-se de la tecnologia, els iPhones, els aparells electrònics. Volen tornar al bàsic", especula el tècnic, que per recuperar una màquina sovint ha de destruir-ne una altra, d'on obté les peces.
Però ens preguntem per què voldria algú tornar a lluitar amb un teclat dur i incòmode, sense la possibilitat d'esborrar, guardar, copiar i enganxar? "Perquè t'obliga a anar poc a poc. Has de triar les paraules amb cura perquè no pots corregir. Pren molt de temps pressionar una tecla", diu Marzorati. "Quan escrius en un ordinador hi ha moltes distraccions. T'arriba un correu electrònic, fas una paraula, l'esborres, la canvies, et bloqueges", afegeix.
Coincideix amb ell Christopher Lockett, qui ocasionalment carrega la seva 'Hermes Baby' del 1950 al sarró i se'n va al Griffith Park del barri "hipster" de Los Angeles, Los Feliz, a escriure a l'aire lliure. "No et salten finestres de xat, no pots posar música ...", enumera. "Apago el meu iPhone, trec la meva màquina, no faig cas als errors i escric, pa pa pa pa ¡ding!", Explica, imitant el so de la campana que els menors de 30 anys potser desconeixen. "És bàsicament com la bicicleta: és l'alternativa a una manera més eficient de fer alguna cosa, és gaudir del camí", diu.
Les màquines d'escriure no desapareixen, ressusciten. "La màquina d'escriure al segle XXI" (The Typewriter in the 21st Century) és el títol del documental que Lockett realitzar l'any passat, actualment en exhibició al circuit independent de Los Angeles. "Vaig pensar que si la màquina d'escriure estava desapareixent, tenint en compte que és responsable de moltes grans novel·les del segle XX, es mereixia un comiat adequada", comenta aquesta operadora de càmera i documentalista independent. Però quan preparava aquesta "comiat", la cineasta es va trobar amb una sorpresa: les màquines no només no estaven desapareixent, sinó que la tendència a ressuscitar sembla prendre força a cada dia que passa.
Abunden els fòrums dedicats a col·leccionistes i els blocaires "a l'antiga", que pengen els seus textos escrits a màquina, escanejats, com a noves entrades. L'artista Tim Youd executa aquest mes a Nova York una performance en què reescriu una novel·la d'Henry Miller amb el mateix model que l'escriptor utilitzava, mentre la pintora Louise Marler a Los Angeles realitza serigrafies on dóna un valor icònic al vell aparell esdevingut objecte pop.
A més, el jove inventor Jack Zylkin va crear un "hack" que permet connectar la vella màquina d'escriure, via USB, a la pantalla d'un iPad. L'inquietant "transformer" tecnològic pot veure a la seva pàgina web "USB Typewriter". "Ningú a la pel·lícula diu que siguin l'única manera de treballar", assenyala Lockett, recordant que la màquina d'escriure sol ser atacada amb acarnissament pels enemics de la lentitud, a diferència de les bicicletes, que curiosament són tractades amb més simpatia. "Només defensem una cosa que tothom està tirant a les escombraries".
Font: http://www.barcelonatypewriter.org/2013/05/marzorati-la-gent-torna-al-basic-la.html
