Happenings, Concert de Musica Clàssica Contemporània i Conferència gratuita a la Tàpies#exposicions #agenda #ca
Imatge de l'environment 'Push and Pull' a la Fundació Antoni Tàpies.
Push and pull | Environment
Del 25 de març al 13 d’abril de 2014
Push and Pull: A Furniture Comedy for Hans Hofmann (Empènyer i estirar: una comèdia de mobles per a Hans Hofmann) (1963) és un dels environaments (instal·lacions que requereixen la participació dels visitants) més coneguts d’Allan Kaprow. Es va presentar per primera vegada al Museum of Modern Art de Nova York (MoMA) l’any 1963, amb motiu de l’exposició en homenatge a Hans Hofmann, el qual va ser professor i mentor de Kaprow durant la dècada de 1950; una influència que persistiria al llarg de tota la seva carrera, i que inspiraria no només la seva evolució des de la pintura cap al happening, sinó moltes de les reflexions al voltant de l’educació.
En aquesta instal·lació es convida els visitants a moure i a reorganitzar els mobles i els objectes en i entre les dues habitacions, una invitació per a la qual Allan Kaprow cita una de les expressions més utilitzades pel seu mestre a l’hora de descriure les dinàmiques que implica la composició bidimensional: “push and pull” (empènyer i estirar). Per a Hans Hofmann la composició estava basada en l’oposició d’elements de forma visual: volums i formes, mida i escala, superfície i espai, entre moltes altres. Amb aquesta peça Kaprow amplia les estratègies de composició de Hofmann i les traspassa de la tela a l’espai social; la pintura crea un espai dinàmic en què la participació dels visitants és fonamental a l’hora de compondre ja sigui per alteració o interpretació.
Del 25 de març al 13 d’abril de 2014
Push and Pull: A Furniture Comedy for Hans Hofmann (Empènyer i estirar: una comèdia de mobles per a Hans Hofmann) (1963) és un dels environaments (instal·lacions que requereixen la participació dels visitants) més coneguts d’Allan Kaprow. Es va presentar per primera vegada al Museum of Modern Art de Nova York (MoMA) l’any 1963, amb motiu de l’exposició en homenatge a Hans Hofmann, el qual va ser professor i mentor de Kaprow durant la dècada de 1950; una influència que persistiria al llarg de tota la seva carrera, i que inspiraria no només la seva evolució des de la pintura cap al happening, sinó moltes de les reflexions al voltant de l’educació.
En aquesta instal·lació es convida els visitants a moure i a reorganitzar els mobles i els objectes en i entre les dues habitacions, una invitació per a la qual Allan Kaprow cita una de les expressions més utilitzades pel seu mestre a l’hora de descriure les dinàmiques que implica la composició bidimensional: “push and pull” (empènyer i estirar). Per a Hans Hofmann la composició estava basada en l’oposició d’elements de forma visual: volums i formes, mida i escala, superfície i espai, entre moltes altres. Amb aquesta peça Kaprow amplia les estratègies de composició de Hofmann i les traspassa de la tela a l’espai social; la pintura crea un espai dinàmic en què la participació dels visitants és fonamental a l’hora de compondre ja sigui per alteració o interpretació.
Self-service | Happening
Dimarts 25 de març a les 14h i dimecres 26 de marça les 18h.
Abans de cada happening, Allan Kaprow organitzava una reunió per parlar del que passaria. En aquesta reunió, parlarem de com participar a Self-Service i el seu significat.
Aquest és un dels happenings més importants de la carrera d’Allan Kaprow, i no pas per l’impacte i la visibilitat que va tenir quan es va realitzar, sinó per les implicacions que té a escala conceptual en el seu desenvolupament. I és que el plantejament va suposar un repte per al mateix Kaprow: dur fins al límit la idea d’experimentació en l’art, i la seva unió amb la vida. A més, aquests happenings es van desenvolupar en tres ciutats diferents, Boston, Nova York i Los Angeles, durant un període de quatre mesos, un fet que implica una deslocalització tant física com temporal i que té implicacions en allò personal. Per primera vegada, Kaprow no va poder ser present en tots els happenings, enfrontant-se al repte de delegar no només la responsabilitat de l’organització, sinó també la participació.
- Vera Martinez Mehner, Lina Tur Bonet, violins.
- Jonathan Brown, viola.
- Erica Wise, violoncel.
Dimarts 25 de març a les 14h i dimecres 26 de marça les 18h.
Abans de cada happening, Allan Kaprow organitzava una reunió per parlar del que passaria. En aquesta reunió, parlarem de com participar a Self-Service i el seu significat.
Aquest és un dels happenings més importants de la carrera d’Allan Kaprow, i no pas per l’impacte i la visibilitat que va tenir quan es va realitzar, sinó per les implicacions que té a escala conceptual en el seu desenvolupament. I és que el plantejament va suposar un repte per al mateix Kaprow: dur fins al límit la idea d’experimentació en l’art, i la seva unió amb la vida. A més, aquests happenings es van desenvolupar en tres ciutats diferents, Boston, Nova York i Los Angeles, durant un període de quatre mesos, un fet que implica una deslocalització tant física com temporal i que té implicacions en allò personal. Per primera vegada, Kaprow no va poder ser present en tots els happenings, enfrontant-se al repte de delegar no només la responsabilitat de l’organització, sinó també la participació.
Activitat gratuïta.
El cos físic i el cos social es construeixen d’una manera dinàmica, projectant-s’hi recíprocament tota mena de processos –de dominació i d’emancipació, d’efervescència i de descorporificació–. Si el cos és d’entrada un rastre de la individuació, les seves manifestacions socials individuals i col·lectives responen, també, a projectes tant d’afirmació com de ruptura de l’ordre establert. Rousseau, Swedenborg i Marx connectaren el tremolor del cos amb el tremolor de la societat, per això el trànsit –que des de l’antropologia religiosa s’analiza sota les formes de la possessió, la mediumnitat i el xamanisme, per acabar abraçant tota pràctica social que descol·loqui l’estat corporal i de diguem-ne “consciència” ordinaris– implica la possibilitat d’encaminar-se i/o d’accedir a models de relacions socials “altres”.
Gerard Horta exerceix la docència al Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Ha dut a terme una dotzena de recerques dins el camp de l’antropologia religiosa, l’antropologia urbana i l’etnografia dels carrers i les carreteres, i el treball de camp l’ha desenvolupat a Barcelona i l’illa de Santiago (Cap Verd, Àfrica). Entre d’altres, ha publicat els llibres De la mística a les barricades [XXII Premi d’Assaig Carles Rahola] (Proa, 2001) i Cos i revolució. L’espiritisme català o les paradoxes de la modernitat (Edicions del 1984, 2004), a més d’una vuitantena d’articles, llibres en col·laboració i capítols de llibres de temàtica antropològica. |
Pensaments verticals | Concert
Dimarts 26 de març a les 20.30h.
El cos físic i el cos social es construeixen d’una manera dinàmica, projectant-s’hi recíprocament tota mena de processos –de dominació i d’emancipació, d’efervescència i de descorporificació–. Si el cos és d’entrada un rastre de la individuació, les seves manifestacions socials individuals i col·lectives responen, també, a projectes tant d’afirmació com de ruptura de l’ordre establert. Rousseau, Swedenborg i Marx connectaren el tremolor del cos amb el tremolor de la societat, per això el trànsit –que des de l’antropologia religiosa s’analiza sota les formes de la possessió, la mediumnitat i el xamanisme, per acabar abraçant tota pràctica social que descol·loqui l’estat corporal i de diguem-ne “consciència” ordinaris– implica la possibilitat d’encaminar-se i/o d’accedir a models de relacions socials “altres”.
Gerard Horta exerceix la docència al Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Ha dut a terme una dotzena de recerques dins el camp de l’antropologia religiosa, l’antropologia urbana i l’etnografia dels carrers i les carreteres, i el treball de camp l’ha desenvolupat a Barcelona i l’illa de Santiago (Cap Verd, Àfrica). Entre d’altres, ha publicat els llibres De la mística a les barricades [XXII Premi d’Assaig Carles Rahola] (Proa, 2001) i Cos i revolució. L’espiritisme català o les paradoxes de la modernitat (Edicions del 1984, 2004), a més d’una vuitantena d’articles, llibres en col·laboració i capítols de llibres de temàtica antropològica. |
Pensaments verticals | Concert
Dimarts 26 de març a les 20.30h.
Preu: 7 euros.
Els amants de la música clàssica contemporània tenen una altra cita amb la Fundació Antoni Tàpies arran del cicle de concerts Noves Músiques. La formació Funktion ens interpretarà obres dels compositors Penderecki, Feldman, Garcia-Tomás i Lutoslawski.
Repertori
Krzysztof Penderecki (Debica,Polonia,1933) · Cadenza per a viola
Morton Feldman (Nova York. EUA 1926) · Structures, per a quartet de corda
Raquel Garcia-Tomás · Canción al Alba, per a quartet de corda
Witold Lutoslawski (Varsovia,Polonia,1913) · String quartet
Músics:
Els amants de la música clàssica contemporània tenen una altra cita amb la Fundació Antoni Tàpies arran del cicle de concerts Noves Músiques. La formació Funktion ens interpretarà obres dels compositors Penderecki, Feldman, Garcia-Tomás i Lutoslawski.
Repertori
Krzysztof Penderecki (Debica,Polonia,1933) · Cadenza per a viola
Morton Feldman (Nova York. EUA 1926) · Structures, per a quartet de corda
Raquel Garcia-Tomás · Canción al Alba, per a quartet de corda
Witold Lutoslawski (Varsovia,Polonia,1913) · String quartet
Músics:
- Vera Martinez Mehner, Lina Tur Bonet, violins.
- Jonathan Brown, viola.
- Erica Wise, violoncel.
08007 Barcelona
