Les experiències creatives de quatre artistes extralocals a l'ACVic #exposicions #ca
'Extralocals' és la nova exposició que presideix el Centre d'Arts Contemporànies ACVic de la capital d'Osona. Es tracta d'una mostra que presenta quatre projectes artístics realitzats a partir de residències temporals en ciutats del món que no són on habitualment viuen els seus creadors. El director del centre, Ramon Parramon, ha explicat a l'ACN que es tracta de projectes amb plantejaments i interessos diversos que permeten abordar elements comuns com la relació entre el local i el visitant o les implicacions amb el context local i l'interès universal del seu tractament. L'ACVic també acull una mostra sobre un projecte participatiu d'intervencions a l'espai públic de Vic anomenat 'L'altra ciutat'.
28.02.2014 - 03.05.2014
Inauguració de l'exposició, 28 de febrer a les 19.00 h
- Caldo de cultivo + Todo por la praxis. Arriba los de abajo | Bogotà
- Mariona Moncunill. Text on Snow on the Botanical Garden | Helsinki
- Núria Güell. Too Much Melanin | Estocolm
- Ro Caminal. NOW&THEN. Picture yourself | El Caire
Aquesta exposició presenta quatre projectes artístics realitzats a partir de residències temporals en ciutats que no són on habitualment viuen els seus creadors. Projectes amb plantejaments, posicionaments i interessos diversos com la creació col·lectiva i les pràctiques col·laboratives en contextos urbans, la poètica entre la realitat velada i la nitidesa de la classificació científica, la crítica a les societats avançades que restringeixen la circulació de les persones i n'afavoreixen la circulació del capital, o el projecte pedagògic fonamentat en les aspiracions futures d'unes preadolescents, tot analitzant el moment i el context cultural en el que viuen.
Temes específics que ens permeten abordar elements comuns entre ells, com són la relació entre el local i el visitant, l'adaptabilitat i les connexions que s'estableixen amb el lloc, la intensitat i la temporalitat del projectes, les implicacions amb el context local i l'interès universal del seu tractament, o la importància de moure's en un context internacional. Una sèrie de qüestions que prenen rellevància en un moment com l'actual, marcat per un creixent populisme polític i ciutadà que, en molts països occidentals, aposta per protegir les fronteres, fomentar la percepció d'invasió de l'estrany i accelerar polítiques i discursos antiimmigratoris.
Extralocals és una exposició que aporta una visió a contextos i circumstàncies locals des de la mirada de qui ha residit en una ciutat durant un temps curt, però suficient per a no ser considerat foraster. Una estada que no hauria estat possible sense l'existència d'una xarxa de connexions culturals que aposten pels fluxes i les contaminacions, per la circulació fluida, pel dret a accedir als recursos de la ciutat, el dret a canviar-la i el dret a aspirar a una ciutadania universal.
CALDO DE CULTIVO + TODO POR LA PRAXIS, 2013
MARIONA MONCUNILL, 2013
NÚRIA GÜELL, 2013
RO CAMINAL, 2013
C/ Sant Francesc, 1 - 08500 Vic
http://acvic.org/ca
Pràctiques artístiques realitzades en contextos exòtics.
28.02.2014 - 03.05.2014
Inauguració de l'exposició, 28 de febrer a les 19.00 h
- Caldo de cultivo + Todo por la praxis. Arriba los de abajo | Bogotà
- Mariona Moncunill. Text on Snow on the Botanical Garden | Helsinki
- Núria Güell. Too Much Melanin | Estocolm
- Ro Caminal. NOW&THEN. Picture yourself | El Caire
Aquesta exposició presenta quatre projectes artístics realitzats a partir de residències temporals en ciutats que no són on habitualment viuen els seus creadors. Projectes amb plantejaments, posicionaments i interessos diversos com la creació col·lectiva i les pràctiques col·laboratives en contextos urbans, la poètica entre la realitat velada i la nitidesa de la classificació científica, la crítica a les societats avançades que restringeixen la circulació de les persones i n'afavoreixen la circulació del capital, o el projecte pedagògic fonamentat en les aspiracions futures d'unes preadolescents, tot analitzant el moment i el context cultural en el que viuen.
Temes específics que ens permeten abordar elements comuns entre ells, com són la relació entre el local i el visitant, l'adaptabilitat i les connexions que s'estableixen amb el lloc, la intensitat i la temporalitat del projectes, les implicacions amb el context local i l'interès universal del seu tractament, o la importància de moure's en un context internacional. Una sèrie de qüestions que prenen rellevància en un moment com l'actual, marcat per un creixent populisme polític i ciutadà que, en molts països occidentals, aposta per protegir les fronteres, fomentar la percepció d'invasió de l'estrany i accelerar polítiques i discursos antiimmigratoris.
Extralocals és una exposició que aporta una visió a contextos i circumstàncies locals des de la mirada de qui ha residit en una ciutat durant un temps curt, però suficient per a no ser considerat foraster. Una estada que no hauria estat possible sense l'existència d'una xarxa de connexions culturals que aposten pels fluxes i les contaminacions, per la circulació fluida, pel dret a accedir als recursos de la ciutat, el dret a canviar-la i el dret a aspirar a una ciutadania universal.
CALDO DE CULTIVO + TODO POR LA PRAXIS, 2013
Arriba los de abajo és un projecte realitzat en el barri de la Perseverança en el marc de la Otra Bienal, a Bogotà i pretén promoure la discussió sobre el procés de gentrificació a què s'enfronta la Perseverança, un barri popular situat al centre de Bogotà.Un dels mecanismes freqüents en els processos de gentrificació és l'eliminació de la memòria dels barris, per tal d'anul·lar el sentiment de pertinença al territori, facilitant d'aquesta manera l'expulsió i la substitució dels seus habitants. La memòria de la Perseverança està clarament arrelada a una identitat de barri obrer. La seva història està estretament lligada a la fàbrica de cervesa Bavaria i a Jorge Eliécer Gaitán, popular dirigent liberal assassinat quan es postulava a la presidència, donant lloc els disturbis i el saqueig de la capital de Colòmbia el 1948, sota el nom de El Bogotazo. Gaitán va batejar a la Perseverança com "el cinturó Vermell" de Bogotà. Oblidar la seva història de lluita i trencar la seva memòria rebel és el primer pas per debilitar els llaços comunitaris i la seva possibilitat d'acció col·lectiva.La intervenció es formalitza mitjançant la generació d'un cartell corpori en què es llegeix una de les frases representatives del moviment obrer: Arriba los de abajo. Aquest cartell volumètric es troba fixat a unes de les cares d'una bastida de 7 metres d'alçada, permetent d'aquesta manera visibilitzar La Perse i el seu conflicte, així com posar en valor els elements identitaris.Projecte de Cado de Cultivo i Todo por la Praxis produit per La Otra Bienal, amb la colaboració de: Vecinos de La Perseverancia, @Pegas, David Pline, Guillermo Camacho, Todo Copas, Kalibre Grueso, KBN, Eduardo Salamanca, Pepe, Jhon Jairo, Francisco Cabanzo i molts més...Todo por la praxis s'articula com un laboratori de projectes estètics de resistència cultural , un laboratori que desenvolupa eines amb l'objectiu últim de generar un catàleg d'eines d'acció directa i socialment efectives. El col·lectiu es conforma per un equip de caràcter multidisciplinari que desenvolupa part del seu treball centrat la construcció col·laborativa de dispositius micro-arquitectònics o microurbanístics que permetin la reconquesta de l'espai públic i el seu ús col·lectiu.
CaldodeCultivo és un col·lectiu transdisciplinari, amb base a Bogotà, que realitza projectes que es nodreixen de diverses disciplines i es concreten en intervencions en l'espai públic. En els últims anys realitzen projectes en barris populars de diferents països, amb la intenció de sembrar el germen per a un pensament crític sobre les problemàtiques i potencialitats d'aquests territoris. Proposen pensar allò urbà com a espai necessàriament conflictiu i contradictori, com a terreny de lluita política i creació poètica, com temporalitat per a la construcció d'allò comú, com a lloc per a la creativitat insurgent i la resistència .
MARIONA MONCUNILL, 2013
Text on Snow on the Botanical Garden es basa en una investigació teòrica i de camp realitzada durant una residència de dos mesos a HIAP, Hèlsinki, durant l'hivern de 2013. El projecte gira al voltant del display i els elements narratius i expositius del Jardí Botànic de Kaisaniemi de la mateixa ciutat aprofitant l'estranyesa que genera el fet que les plantes siguin invisibles sota la neu i les cartel·les quedin visibles a la superfície. L'objectiu del projecte és l'anàlisi, reutilització i visualització d'alguns dels elements discursius, narratius i de legitimació del Jardí Botànic com són les cartel·les, les visites guiades o els plànols de plantació. El títol es refereix a tota aquesta textualitat discursiva per sobre de la neu.En l'exposició es mostren dues obres realitzades a partir d'aquesta investigació: Every visible sign without visible plant consisteix en 220 fotografies de petit format de totes les cartel·les del Jardí Botànic que durant l'hivern de 2013 destacaven per quedar aïllades. Les fotografies estan preses amb intenció documental i de forma exhaustiva, amb l'objectiu de mostrar les cartel·les com si fossin l'objecte protagonista del jardí botànic i no com un text que es refereix a un altre objecte.Signs causing mental images causing oral descriptions causing mental images és un vídeo que recull la conversa entre l'artista i una experta en botànica, guia habitual del Jardí Botànic, en el que ella intenta descriure algunes plantes amagades sota la neu partint de la lectura de les cartel·les. Les plantes apareixen així només com imatges mentals, la imaginada per la guia en la seva descripció, i la imaginada per l'espectador. Les plantes amagades sota la neu, igual que el seu nom a les cartel·les, actuen com a detonador narratiu, convertint-se en representants, com descripcions físiques, tangibles, de tota la seva espècie.El projecte ha comptat amb la col·laboració del Jardí Botànic de Kaisaniemi i amb el suport de HIAP i Fundación Especial Caja Madrid.Mariona Moncunill (Tarragona, 1984) viu i treballa a Barcelona. Entre les seves exposicions individuals destaquen Habrá que aceptar, además, que es lo que tenemos (Sala de Exposiciones Diputación de Huesca, Huesca, 2012), Menjadors (Espai 13, Fundació Joan Miró, Barcelona, 2012) i Especialització de la Biblioteca (Espai Cultural Caja Madrid, Barcelona, 2010). Ha participat a exposicions col·lectives com Still Light (Gallery Augusta, Hèlsinki, 2013), Relat de Belles Coses Falses (Centre d'Art Lo Pati, Amposta, 2013) o La Qüestió del Paradigma (Centre d'Art la Panera, Lleida, 2011) i rebut premis i beques com la Beca Ramón Acín de Artes Plásticas (2011), la Beca a la Creació Artística Fundació Guasch Coranty (2010), el Premi Miquel Casablancas (2008) o beques de residència a HIAP (Hèlsinki, 2013) i Rupert (Vilnius, 2013).
NÚRIA GÜELL, 2013
Too Much Melanin es va poder realitzar en motiu de la participació de l'artista a la biennal de Göteborg i a l'estada de dos mesos a Estocolm en l'espai de residència de IASPIS. El projecte pren com a cas de referència la situació de Maria, una refugiada política de Kosovo que portava 9 anys vivint amb la seva família a Suècia de forma il·legal, i durant 4 anys s'han hagut d'amagar, ja que l'Estat els ha denegat dues vegades l'asil polític. L'artista va proposar que la Biennal contractés a Maria per jugar a fet i amagar amb els espectadors. L'únic canvi en les regles del joc és que Maria sempre era qui s'amagava i els espectadors eren els que la buscaven. En finalitzar el seu contracte de treball amb la Biennal, Maria va poder obtenir el seu permís de treball, de manera que ara ja no s'ha d'amagar de la policia. A Kosovo durant la guerra, Maria una agent de policia especialitzada en la desaparició i tràfic de dones. Aquesta circumstància la fa vulnerable en el seu país, fet que la impulsa a reclamar la condició de refugiada.Amb aquesta obra l'artista vol fer evidenciar que Suècia, igual que la major part de països de la Unió Europea, aplica les polítiques de criminalització racista al col·lectiu migrant. El projecte REVA, impulsat pel govern suec, consisteix a pagar bonificacions als policies per cada immigrant il·legal capturat i és un clar exemple d'aquesta lògica repressiva xenòfoba, instaurada des del marc institucional. L'interessa repensar el gir ideològic que apliquen passant d'una política humanitària a una política utilitarista, on il·legalitzen a les persones i legalitzen el lliure trànsit de mercaderies.El projecte ha comptat amb la col·laboració i suport de IASPIS The Swedish Arts Grants Committee's International Programme for Visual Artists i GIBCA Göteborg Internationall Biennial for Contemporary Art.Núria Güell amb un posicionament estricte orientat a generar mecanismes per a la dissidència, el treball de Núria Güell aborda i reformula els límits de la legalitat, detectant els abusos de poder comesos per les institucions que ens governen a través de la legalitat establerta. Els seus projectes es desenvolupen com tàctiques disruptives en contextos específics que alteren les relacions de poder instaurades, on s'involucra i col·labora amb agents i institucions, creant xarxes multidisciplinàries.Graduada en Arts per la Universitat de Barcelona, continua els seus estudis a la Càtedra d'Art de Conducta a l'Havana (Cuba) sota la direcció de Tania Bruguera. El seu treball s'ha exhibit a la Biennal de l'Havana, de Pontevedra, de Ljubljana, de Liverpool i de Göteborg així com a la Triennal de Tallin i a museus de Barcelona, La Haia, Madrid, Hertogenbosch, París, Nova York, Chicago, Miami, Formigine, Londres, Estocolm, Istanbul, Leipzig, Bucarest, Zagreb, Cali, Lima, Berlín i Graz i en diversos centres socials autogestionats.
RO CAMINAL, 2013
ACVIC Centre d'Arts ContemporàniesNOW&THEN. Picture yourself, és un projecte que es va dur a terme al barri de Ard el Lewa, del Caire, realitzat gràcies a la beca de intercanvi Art i Natura de Farrera amb Artellewa del Caire. Es va desenvolupar en format taller i va comptar amb un grup de noies preadolescents, que varen participar en tot el procés.Els tallers es realitzaren mitjançant l'ús de diverses tècniques com el dibuix, la fotografia, la performance i l'escultura.El taller va possibilitar desencadenar un espai de diàleg, de desenvolupament d'actituds crítiques i de posicionament subjectiu, tot analitzant el seu propi context. Sota la premissa de realitzar unes nines de drap, exploraven la seva situació en el present i projectaven les seves il.lusions vers el futur. A través del taller es combinaven actituds crítiques i posicionaments subjectius, per tal d'anar decidint l'aspecte que adoptaven les nines, que esdevenien una representació d'elles mateixes. Es varen elaborar uns guions teatrals on els personatges assumien possibles rols imaginant el seu futur. Tot plegat va permetre explorar la seva rutina diària sobre qüestions que tenien que veure amb la cultura, el context, les relacions familiars, i també les professions escollides.El format expositiu va permetre a les noies comunicar als seus parents, i al barri en general, les seves il·lusions, reafirmant l'actitud i el desig de fer-los públics. Un projecte que incideix en un determinat microcontext social, prou allunyat culturalment del de l'artista, i que en totes les activitats es va requerir de traducció.El projecte ha comptat amb la col·laboració i suport del Centre d'Art i Natura de Farrera i Artellewa Art Space del Caire.Ro Caminal és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB, 2012) i en l'actualitat compagina el seu projecte artístic amb els estudis de Doctorat en Antropologia Social i Cultural. Les seves investigacions es caracteritzen per una mirada sociològica i una crítica als sistemes de representació, on predomina la voluntat de donar a l'art un valor d'ús i de construcció del social. Ha participat en nombroses exposicions. Ha estat seleccionada per a diverses residències de projectes d'art social i va resultar guanyadora de la convocatòria Contextador 2013, del CA Tarragona.
C/ Sant Francesc, 1 - 08500 Vic
http://acvic.org/ca
