El 60% de les famílies amb progenitor nascut fora de Catalunya usa el català amb els fills #CuidemLaLlengua
El 60,2% de les famílies amb un progenitor nascut fora de Catalunya usa el català amb els fills i el 27,5% dels nadius amb tots dos progenitors nascuts fora usa el català amb els fills. Aquestes són dades del 2013 que es despenen de l'Informe de Política Lingüística 2014 que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha lliurat a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. Mascarell ha afirmat que "la salut del català es manté" i ha dit que "el català ha superat una fase que era complicada perquè hi ha hagut canvis demogràfics notables, tecnològics i atès que s'han fet polítiques estatals molt contràries".
A Catalunya, la majoria de la població de 15 anys i més va declarar el 2013 que entenia i sabia parlar, llegir i escriure el català: l'entenen un 94,3%, el saben parlar un 80,4%, llegir un 82,4% i escriure un 60,4%. Així mateix, a Catalunya, segons dades del 2013, el 48,1% de la població té un nivell alt de català en totes les habilitats; el 17,5% el parlen sense dificultats, però tenen un nivell baix de lectura i escriptura, el 7,8% poden entendre'l i llegir-lo però tenen mancances a parlar-lo i escriure'l. Un de cada quatre ciutadans de 15 anys i més (26,6%) té mancances, ja que no té coneixement de català o els que té són molt baixos, o té un nivell baix en totes les habilitats (10,5%), entén i llegeix el català una mica però no el parla ni l'escriu (5%) o no l'entén gens o només una mica (11,1%).
750.000 nous parlants
Mascarell ha ressaltat que 750.000 persones, un 12,1% de la població de més de 15 anys, van adoptar el català el 2013 malgrat que tenen altres orígens lingüístics, principalment el castellà. En el cas dels parlants d'altres llengües és el castellà el que té més poder d'atracció. Els grups lingüístics més importants són les persones que mantenen el castellà, amb un 44,9% (2.772.000 persones), i les que mantenen el català, amb un 29,2% (1.803.000). El titular de Cultura també ha recalcat, pel que fa a la transmissió lingüística intergeneracional, que el 60,2% dels nadius i amb un progenitor també nadiu usa el català amb els fills i el 27,5% dels nadius amb tots dos progenitors nascuts fora usa el català amb els fills. Mascarell ha remarcat altres xifres que es desprenen de l'informe com, per exemple, que el 35,7% de la població adulta de Catalunya és nascuda fora: el 17,2% a l'estranger i el 18,5% a la resta de l'Estat.
Català i cultura
L'enquesta també ofereix dades sobre coneixement de català segons els perfils professionals: prop del 68% del personal d'atenció al públic, comercials i encarregats sap parlar i escriure català, i el 85,5% dels directius i professionals sap parlar i escriure català; entre els administratius i tècnics, aquests coneixements se situen al 80,4%. Pel que fa a la relació entre català i cultura, l'estudi mostra que el consum de diaris en català ha crescut un 6,8%: ha passat del 35,3% el 2013 al 42,1% el 2014. A més, s'ha assolit el percentatge més alt de consum de música en català: el 13,3%.
L'aprenentatge
Respecte a l'aprenentatge de català, segons l'estudi, un 75% de l'alumnat de secundàriaté un nivell alt o mitjà-alt de català i castellà i el 96,3% de l'alumnat de batxillerat usa el català en les proves d'accés a la universitat. La població escolaritzada el curs 2013-14 va ser d'1.295.196 alumnes, un 12,7% dels quals eren estrangers (164.877 alumnes). En l'àmbit universitari, el conseller ha manifestat que la mitjana d'ús del català és del 76,5%, i als màsters és del 56,8%. A més, a les universitats catalanes, s'han format 1.815 parelles d'intercanvi lingüístic i 5.533 estudiants han participat en activitats d'acollida lingüística i cultural.
Un total de 14.231 persones adultes han obtingut certificats de català l'any 2014 i hi ha hagut 1.064 inscrits als cursos de català a la formació ocupacional i 1.465 al sector de la restauració. El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha organitzat 3.229 cursos amb 67.465 inscrits a 155 localitats i el 61% de les persones inscrites als nivells inicials i bàsics del CPNL són nascudes a l'estranger: 32.309 alumnes.
Amb dades del 2011, també s'ha citat el coneixement de català a grans municipis del país des del 1986 fins al 2011. A Sabadell, Terrassa i Mataró el percentatge de població que sap parlar català ha crescut ininterrompudament. Un cas diferent és el de Barcelona, que va passar del 67% el 1986 al 78% el 1996 i al 72% el 2011.
"La salut del català es manté"
En aquest context, Mascarell ha destacat que el català segueix creixent, la qualitat del coneixement s'enforteix i des del punt de vista de la llengua d'identificació també s'està enfortint. "La salut del català es manté en els àmbit del coneixement i de la llengua com a element d'identificació", ha dit, al mateix temps que ha apuntat que "s'ha passat unaetapa molt dura amb diferents aspectes que s'han superat". En aquest sentit, ha dit que "el català ha superat una fase que era complicada perquè hi ha hagut canvisdemogràfics notables, tecnològics i atès que s'han fet polítiques estatals molt contràries".
Ha ressaltat que la salut del català es manté "per la voluntat de la ciutadania que entén la llengua com un factor d'enriquiment que permet millorar la vida col·lectiva a través de la utilització del català". "No només dels que ho són d'origen, sinó dels que han arribat". Així mateix, ha considerat que les coses que han anat en bona direcció "tenen a veure amb les polítiques desplegades al llarg del temps i que han ajudat a corregir tendències i superar alguns nusos".
Llengua i Estat
El titular de Cultura ha apuntat que treballen en l'agenda de llengua estat. "El català per desenvolupar-se ha de tenir els mateixos suports per part de l'Estat que qualsevol altra llengua. Des de l'administració de Catalunya treballem a favor de la llegua i l'Estat posa bastons a les rodes". Ha posat com a exemple els problemes amb l'escola i amb alguns ministres fins al que ha passat a les Illes i al País Valencià. "Hem passat en cinc anys que passaran a la història i es qualificaran per les polítiques ofensives i ridícules de coses que han passat. Per sort algunes d'aquestes coses han desaparegut", ha indicat. Mascarell ha afirmat que segueixen "treballant en funció que una llengua com la catalana necessita un estat que li faci costat".
A Catalunya, la majoria de la població de 15 anys i més va declarar el 2013 que entenia i sabia parlar, llegir i escriure el català: l'entenen un 94,3%, el saben parlar un 80,4%, llegir un 82,4% i escriure un 60,4%. Així mateix, a Catalunya, segons dades del 2013, el 48,1% de la població té un nivell alt de català en totes les habilitats; el 17,5% el parlen sense dificultats, però tenen un nivell baix de lectura i escriptura, el 7,8% poden entendre'l i llegir-lo però tenen mancances a parlar-lo i escriure'l. Un de cada quatre ciutadans de 15 anys i més (26,6%) té mancances, ja que no té coneixement de català o els que té són molt baixos, o té un nivell baix en totes les habilitats (10,5%), entén i llegeix el català una mica però no el parla ni l'escriu (5%) o no l'entén gens o només una mica (11,1%).
750.000 nous parlants
Mascarell ha ressaltat que 750.000 persones, un 12,1% de la població de més de 15 anys, van adoptar el català el 2013 malgrat que tenen altres orígens lingüístics, principalment el castellà. En el cas dels parlants d'altres llengües és el castellà el que té més poder d'atracció. Els grups lingüístics més importants són les persones que mantenen el castellà, amb un 44,9% (2.772.000 persones), i les que mantenen el català, amb un 29,2% (1.803.000). El titular de Cultura també ha recalcat, pel que fa a la transmissió lingüística intergeneracional, que el 60,2% dels nadius i amb un progenitor també nadiu usa el català amb els fills i el 27,5% dels nadius amb tots dos progenitors nascuts fora usa el català amb els fills. Mascarell ha remarcat altres xifres que es desprenen de l'informe com, per exemple, que el 35,7% de la població adulta de Catalunya és nascuda fora: el 17,2% a l'estranger i el 18,5% a la resta de l'Estat.
Català i cultura
L'enquesta també ofereix dades sobre coneixement de català segons els perfils professionals: prop del 68% del personal d'atenció al públic, comercials i encarregats sap parlar i escriure català, i el 85,5% dels directius i professionals sap parlar i escriure català; entre els administratius i tècnics, aquests coneixements se situen al 80,4%. Pel que fa a la relació entre català i cultura, l'estudi mostra que el consum de diaris en català ha crescut un 6,8%: ha passat del 35,3% el 2013 al 42,1% el 2014. A més, s'ha assolit el percentatge més alt de consum de música en català: el 13,3%.
L'aprenentatge
Respecte a l'aprenentatge de català, segons l'estudi, un 75% de l'alumnat de secundàriaté un nivell alt o mitjà-alt de català i castellà i el 96,3% de l'alumnat de batxillerat usa el català en les proves d'accés a la universitat. La població escolaritzada el curs 2013-14 va ser d'1.295.196 alumnes, un 12,7% dels quals eren estrangers (164.877 alumnes). En l'àmbit universitari, el conseller ha manifestat que la mitjana d'ús del català és del 76,5%, i als màsters és del 56,8%. A més, a les universitats catalanes, s'han format 1.815 parelles d'intercanvi lingüístic i 5.533 estudiants han participat en activitats d'acollida lingüística i cultural.
Un total de 14.231 persones adultes han obtingut certificats de català l'any 2014 i hi ha hagut 1.064 inscrits als cursos de català a la formació ocupacional i 1.465 al sector de la restauració. El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha organitzat 3.229 cursos amb 67.465 inscrits a 155 localitats i el 61% de les persones inscrites als nivells inicials i bàsics del CPNL són nascudes a l'estranger: 32.309 alumnes.
Amb dades del 2011, també s'ha citat el coneixement de català a grans municipis del país des del 1986 fins al 2011. A Sabadell, Terrassa i Mataró el percentatge de població que sap parlar català ha crescut ininterrompudament. Un cas diferent és el de Barcelona, que va passar del 67% el 1986 al 78% el 1996 i al 72% el 2011.
"La salut del català es manté"
En aquest context, Mascarell ha destacat que el català segueix creixent, la qualitat del coneixement s'enforteix i des del punt de vista de la llengua d'identificació també s'està enfortint. "La salut del català es manté en els àmbit del coneixement i de la llengua com a element d'identificació", ha dit, al mateix temps que ha apuntat que "s'ha passat unaetapa molt dura amb diferents aspectes que s'han superat". En aquest sentit, ha dit que "el català ha superat una fase que era complicada perquè hi ha hagut canvisdemogràfics notables, tecnològics i atès que s'han fet polítiques estatals molt contràries".
Ha ressaltat que la salut del català es manté "per la voluntat de la ciutadania que entén la llengua com un factor d'enriquiment que permet millorar la vida col·lectiva a través de la utilització del català". "No només dels que ho són d'origen, sinó dels que han arribat". Així mateix, ha considerat que les coses que han anat en bona direcció "tenen a veure amb les polítiques desplegades al llarg del temps i que han ajudat a corregir tendències i superar alguns nusos".
Llengua i Estat
El titular de Cultura ha apuntat que treballen en l'agenda de llengua estat. "El català per desenvolupar-se ha de tenir els mateixos suports per part de l'Estat que qualsevol altra llengua. Des de l'administració de Catalunya treballem a favor de la llegua i l'Estat posa bastons a les rodes". Ha posat com a exemple els problemes amb l'escola i amb alguns ministres fins al que ha passat a les Illes i al País Valencià. "Hem passat en cinc anys que passaran a la història i es qualificaran per les polítiques ofensives i ridícules de coses que han passat. Per sort algunes d'aquestes coses han desaparegut", ha indicat. Mascarell ha afirmat que segueixen "treballant en funció que una llengua com la catalana necessita un estat que li faci costat".
