Exposició: Guillotina. Lluís Hortalà | Centre d’Art Tecla Sala | L'Hospitalet | Fins el 21 juliol


Exposició: Guillotina. Lluís Hortalà.

Espai 1 - Centre d’Art Tecla Sala.
Exposició fins el 21 de juliol de 2019.

Entrada lliure.
Comissari: Oriol Fontdevila

Lluís Hortalà (Olot, 1959) transforma el artifici (trompe-l'oeil) en una màquina de pensar. Una formació estricta en les antigues tècniques de la pintura decorativa a la escola Van der Kelen Logelain (Brussel·les), així com quatre anys de treball de taller, constant i minuciós, han estat necessaris per completar una trilogia que qüestiona l'art com a tecnologia de poder des de les seves qualitats formals i materials.

El plantejament és en aparença frívol, com ho seria una tragicomèdia rococó: Hortalà personifica la vanitat de Maria Antonieta i la comtessa Du Barry en dos estructures de fusta que simulen ser les xemeneies dels salons de Versalles on s'allotjaven aquestes dues dames. La primera és d'un refinat gust neoclàssic; la segona, d'un insultant gust borbònic, voluptuós i gairebé pornogràfic.

La repetició de les dues xemeneies marca els passos -com en una dansa- de tres capítols amb els quals Hortalà ressegueix les disputes personals que van tenir les dues cortesanes i la seva repercussió en la diplomàcia europea del segle XVIII. No triga a aparèixer un tercer actor: el museu -sota la forma de sòcol del Louvre de París, primer, i de la National Gallery de Londres, després. Fill del moment revolucionari que va posar fi a la vida de les dues dames, el museu apareix aquí com la
guillotina que va propiciar abruptament un canvi d'època, al mateix temps que un canvi irreversible en l'estatus de l'art en el món occidental.

El discurs civilitzador del museu suposadament va alliberar l'art de la seducció, de la fastuositat i de l'engany que d'un temps ençà s'atribuïa a l'art nobiliari. la recuperació de l'artifici permet Hortalà posar de nou tots dos mons en tensió i planteja possibilitats alternatives en el marc del seu interdependència. el conjunt de «formacions anacròniques» que l'artista desplega amb l'exposició
desafien als espectadors des de la pròpia corporeïtat, posant en joc els ulls amb què es projecta la mirada. Al seu torn, en actuar al museu des de la seva revers ancestral, es configuren com una intervenció en el règim institucional en què es dóna suport al art actual.

Lluís Hortalà (Olot, 1959) viu i treballa a Barcelona. Al llarg de la seva carrera ha exposat en galeries i museus com Le Carré (Nimes,), Delfina Foundation (Londres), BombasGens Centre d'Art (València), Arts Santa Mònica (Barcelona) i la Fundação Calouste Gulbenkian (Lisboa). Les seves obres formen part d'importants col·leccions nacionals i internacionals: Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Madrid); Col·lecció Fundació "la Caixa" (Barcelona); Col·lecció Artium, (Vitòria); col·lecció Per Amor a l'Art (València); Fundació Marcelino Botín (Santander); Trust Fundation (Washington DC); i la Col·lecció Fundació Banc de Sabadell (Barcelona).


Més informació
.
.

Entrades populars