El Museu Picasso debat la intensa relació de Picasso amb la poesia catalana

Imatge d'una de les taules del simposi.

El Museu Picasso ha tractat la qüestió en un simposi on s'ha estudiat la relació de Picasso amb la poesia catalana. Durant el simposi s’ha formalitzat la signatura del Conveni de col·laboració en el marc dels estudis de Doctorat en Filosofia (Doctorat Picasso) entre la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu Picasso.

Hi han assistit investigadors de diferents disciplines que ens han descobert nous territoris de recerca en l’àmbit dels estudis picassians com Susanna Rafart, Joan Santanach, Eliseu Trenc, Raül Garrigasait, Lourdes Cirlot, Malén Gual i Vicenç Altaió.

El simposi «Au rendez-vous des poètes a Catalunya», que s'ha celebrat el dijous, 28 de novembre de 2019, al Museu Picasso de Barcelona, s'ha analitzat la faceta poètica de Pablo Picasso, la seva relació amb la poesia catalana i el seu vincle poètic amb Paul Eluard, un camp de recerca encara avui en dia poc conegut de la vida de Picasso però que desperta cada cop més interès entre els experts picassians com ha quedat palès arrel de les recent inaugurades exposicions Pablo Picasso, Paul Eluard. Una amistat sublim i Picasso poeta. El simposi està organitzat pel Museu Picasso de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona i forma part del recentment creat Doctorat Picasso.

Durant el simposi s’ha formalitzat la signatura del Conveni de col·laboració en el marc dels estudis de Doctorat en Filosofia (Doctorat Picasso) entre la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu Picasso, per part de Josep Ros, vicerector de Programació Acadèmica i de Qualitat de la UAB i Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso. En paraules del Museu Picassso: “Aquest conveni és un pas molt important per a la creació del primer Doctorat Picasso totalment inèdit en el panorama internacional i que té com a objectiu la realització de tesis doctorals dedicades a la investigació sobre l’obra picassiana des de la recerca artística i la creativitat contemporànies.”

Al mateix temps ha declarat: “El Museu Picasso de Barcelona ha d’esdevenir un centre capdavanter en la recerca de Picasso i per aquest motiu aquest simposi, el Doctorat Picasso i les tesis doctorals que se’n desprenen proporcionen un fòrum de debat únic. El Museu, a més, treballa amb altres projectes que volen connectar la investigació rigorosa i la difusió de l’obra de Picasso, com la publicació d’una revista anual, la creació d’un premi d’investigació i l’edició d’un diccionari de Picasso i Catalunya. El Doctorat Picasso és sens dubte un primer pas cabdal i esperem estendre aquest desig de connectar el món acadèmic internacional i universitari amb el Museu Picasso.”

La benvinguda del simposi ha anat a càrrec d’Emmanuel Guigon (director del Museu Picasso) i Jèssica Jaques (professora titular d’Estètica i Teoria de les Arts a la UAB) i Àlex Broch (crític literari, assagista, autor, professor universitari i editor).

El director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon ha comentat: “Au rendez-vous des poetes és un quadre de 1909 de Marie Laurencin exposat al mític taller de Pablo Picasso Bateau-Lavoir de París on entre altres s’hi pot veure a Gertrude Stein i Guillaume Apollinaire, dos de les figures literàries més importants en la vida de Pablo Picasso” i també ha declarat: “El simposi d’avui està totalment centrat en la relació de Pablo Picasso i la poesia catalana i vol obrir noves hipòtesis de treball de cara a les investigacions i la recerca del Picasso poeta i literari”. Jèssica Jacques ha explicat que “Pablo Picasso tenia el cartell Au rendez-vous des poètes al seu taller perquè creia en la poesia com a forma d'art i, potser, perquè ja maldava per ser poeta.“​

El simposi«Au rendez-vous des poètes a Catalunya», comissariat per Jèssica Jaques i Androula Michael,ha comptat amb la participació d’investigadors de diferents disciplines que han apuntat cap a nous territoris de recerca en aquest àmbit. Les ponències dels experts han vinculat la figura de Pablo Picasso amb la de grans poetes catalans:

· Susanna Rafart –escriptora– en la seva conferència El pintor i el poeta: Maragall-Picasso, una conjunció ha subratllat la relació entre Picasso i Maragall i les afinitat selectives en un diàleg secret a la recerca de nous llenguatges estètics d’ambdós personatges. L’escriptora ens descriu Joan Maragall com: “era el poeta de la modernitat, en adoptar una posició anti-tòpica i anti-acadèmica que es vincula a la percepció picassiana.”

· Joan Santanach –professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, Universitat de Barcelona- ha descobert la relació de Jacint Verdaguer i els nous artistes i escriptors modernistes fent un incís especial en la figura de Pablo Picasso, en la ponència UnVerdaguer per a Pablo Picasso. Segons l’expert: “quan Picasso arriba a Barcelona, Jacint Verdaguer simbolitza l'enfrontament de l'artista amb la societat que ha intentat encotillar-lo. Per a Picasso, Verdaguer és un progressista que lluita contra els estaments conservadors.”
· Eliseu Trenc -catedràtic emèrit d’estudis hispànics a la Universitat de Reims- ha mostrat com la bohèmia artística i literària a Barcelona vivia en comunitat en els tallers dels artistes i els cafès i tavernes, com a refugis i llocs d’iniciació. Per a Eliseu Trenc: “la bohèmia catalana, que seguia el model parisenc de Montmartre, va representar un divorci net amb l'acadèmia.”

· Raül Garrigasait -escriptor, traductor i hel·lenista-ens descobreix la relació de Rusiñol, Satie,Picasso: els nexes de la modernitattots tres associats a la irrupció de la modernitat artística. L’escriptor afirma que: “Per a PabloPicasso, SantiagoRusiñol és l'artista total a partir d'un model no acadèmic, sinó de la bohèmia i el mercat.”


Imatge de la signatura del conveni entre el Museu Picasso i la Universitat Autònoma de Barcelona.

.

.