Elena del Rivero | L’arxiu de la pols. El trànsit de la memòria | MUME La Jonquera | Fins l'11 gen.
L’arxiu de la pols. El trànsit de la memòria
Elena del Rivero
Del 16 de novembre al 11 de gener de 2020
Instal·lació artística
Comissaris: Maria Josep Balsach i Mateo Feijoo
Espai-hall del MUME (Museu Memorial de l'Exili, La Jonquera, Catalunya)
L’11 de setembre del 2001, l’artista valenciana Elena del Rivero era a Madrid preparant la seva nova exposició ([Swi:t] Home) quan va veure a la televisió com s’ensorraven les Torres Bessones. Mentre observava els densos núvols de pols s’imaginava el seu estudi (situat davant mateix de la torre sud, al 125 de Cedar St.) destruït i els seus amics desapareguts. Ella també es va enfonsar. Va viatjar immediatament al seu habitatge amb la impossibilitat de poder retornar-hi pel perill que comportava. Amb el temps, els residents de la Zona Zero van anar accedint a poc a poc als seus domicilis, amb permisos escassos.
Ella va trobar el seu estudi completament amarat de brutícia i de papers. Va netejar tots els objectes de la pols contaminada produïda pel davallament de les torres i va documentar, amb una càmera de vídeo, els treballs de desenrunament de la zona i la seva quotidianitat. Va recopilar més de 100 hores de gravació i 3.000 papers que va enumerar, cosir i catalogar. Aquests materials són propis de l’obra d’Elena del Rivero, la qual concep la costura, l’estrip la i la sutura com a materials conceptuals del dibuix i de l’expressió artística.
L’exposició que presentem al MUME articula una posada en escena que parla dels efectes de la violència. Un recipient amb pols contaminada apareix com un testimoni real d’un rastre de mort i destrucció. Les cartes de paper destruïdes que es mostren representen una emoció abstracta del sofriment, petges que evidencien les vides que es van perdre durant l'atac de l'11-S. Així mateix les fotografies del seu estudi i de racons de la zona contaminada, que l’artista anomena Tableaux vivants, mostren el dolor de la pèrdua, el desconsol i la memòria, no només en aquest espai vivencial i geogràfic de l’artista sinó també en l’àmbit contemporani del conflicte: els desplaçats, els camps de refugiats, la transformació de l’arquitectura pel trauma i els estralls de la guerra.
+ informació
.
