Es Baluard de Palma presenta el projecte «Estat previ» de Platform Harakat | 7 nov
La directora d'Es Baluard, Imma Prieto, i els co-organitzadors de Platform HARAKAT, Pau Cata i Balbina Sardà
Es Baluard presenta el projecte «Estat previ» de Platform HARAKAT dins el programa «Col·lectius a l'Observatori»
El projecte mostra un diàleg des de les pràctiques anarxivístiques a partir de diferents materials proposats per Pedro G. Romero, Edu Comelles, Ricardo Pérez-Hita, Francesca Masoero, Nabil Djedouani, Marina Planas i Marta Sesé.
Aquest és el tercer i darrer muntatge d’aquest programa amb motiu del 15 aniversari del museu i l’obertura és el 7 de novembre de 2019, a les 19.00 hores amb entrada lliure.
Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma presenta «Estat previ. Espai de reflexió sobre el valor de l’arxiu sense intervenir», el projecte desenvolupat per Platform HARAKAT dins el programa «Col·lectius a l’Observatori», després de «NuSongs. Cicle de concerts en acústic» de Pecan Pie i «Aforismes, notes i notes en vers d’Andreu Vidal» del Clúster de Còmic i Nous Mèdia de Mallorca.
«Estat previ», tercer i darrer muntatge d’aquest programa amb motiu del 15 aniversari d’Es Baluard, es podrà visitar des del 8 de novembre de 2019 fins al 5 de gener de 2020 a l’Observatori d’Es Baluard i l’obertura és el proper 7 de novembre a les 19.00 hores amb entrada lliure.
Segons explica el col·lectiu, l’estat previ és “aquell en què un arxiu no ha estat encara subjecte a la intervenció per part d’institucions especialitzades o, en el que, per diferents motius, l’arxiu resta a les perifèries del seu possible interès en un temps i un espai allunyat de la seva funcionalitat predeterminada. Així, l’estat previ posa l’atenció en l’arxiu anterior a la seva gestió, classificació i quantificació”.
D’aquesta manera, el projecte mostra un diàleg des d’on continuar articulant l’arxiu des de les practiques anarxivístiques a partir d’un conjunt de materials proposats per Pedro G. Romero, Edu Comelles, Ricardo Pérez-Hita, Francesca Masoero, Nabil Djedouani, Marina Planas i Marta Sesé.
Així mateix, posa l’atenció en l’estat de l’arxiu anterior a la seva manipulació per a la gestió, classificació i quantificació ja sigui a partir de les metodologies de l’arxivística convencional com des de aproximacions alternatives tals com les proposades desde l’anarxivisme. Suposa una reflexió sobre l’ecologia dels arxius en desús, en aquest estat d’anterioritat i sobre les noves potències allunyades de l’arxivística convencional.
Com ens diu Pedro G Romero 'la capacitat de poder tenir un coneixement sense certeses absolutes, i veure el món des de la veracitat però sense cap veritat definitiva, ser capaç d'estar en el fet inestable, es deu a coses que succeeixen en l'esfera de l'art, la seva aplicació al règim de l'arxiu és necessària i evident'. La fragilitat alegre que proposa Pedro G Romero és visible i practicada en els diferents treballs que es proposen.
Des dels paisatges sonors i els seus usos polièdrics, per exemple, Edu Comelles ens parla de l'atemporalitat de l'arxiu, la seva naturalesa tranquil·la i aparentment inerta que s'activa de forma intuïtiva en certs moments a partir de la subjectivitat i treball conceptual. L'arxiu en estat previ reflexiona també sobre les seves altres vides, aquelles que romanen invisibles. Aquestes vides pretèrites de l'arxiu poden ser també futuribles. Ricardo Pérez-Hita a A Contratiempo ens parla precisament d'aquesta transgressió. L'interès en l'origen dels sons queda supeditat a la seva futura reactivació col·lectiva. Des-jerarquitzar per alliberar, socialitzar i compartir. És precisament des de aquest compartir, que Qanat, un projecte heterodox que reflexiona sobre la política i la poètica de l'aigua, es desenvolupa com un espai on l'arxiu i l'activisme són indissociables.
Francesca Masoero, co-curadora de Qanat, se centra en els arxius Not Yet*, espais-temps que tenen com a objectiu curar, cuidar i radicalitzar les formes i respostes a les fractures socials, ambientals i epistèmiques produïdes per la modernitat i la modernització. Escoltar, tenir cura i radicalitzar són aspectes clau dels projectes Entangled Ecologies iniciat por Louisa Aarrass, Noureddine Ezarraf, Sara Frikech y Francesca Masoero, Talwoued - Archives de Jerome Gillerand i Tussamrt de Shayma Nader en el context de Qanat. És precisament Tussamrt i la lluita pel dret a l'aigua a través de poemes cantats recopilats i compartits el que linka el concepte d’arxiu en estat previ a la proposta de Nabil Djedouani. A "Nar" (Foc) i "Taxi Hassan" Nabi reencarna l'arxiu per exposar tant el racisme i la censura a França i l'Algèria dels anys 80. Aquest exercici de memòria històrica es transposa a la proposta de Marina Planas i la de Marta Sesé.
A Mohamed, Marina Planas reflexiona, a partir del collage, sobre uns fets de la història recent de Mallorca. L'anecdota en el projecte Mohamed esdevé simptomàtica del desplaçament orientalista de conceptes i pràctiques amb resultats funestos. L'anacronisme exposat per Marina Planas és explorat també per Marta Sesé co-curadora del projecte Archivo Rastro, que parteix de l'anarxivisme: 'Allò anacrònic emfatitza i promou la resistència a l'ordre de l'arxiu, propicia una lectura diferent, la possibilitat de tensar el sentit dels imaginaris i ampliar els seus significats, evidenciant els seus errors i absències en la seva exhibició aïllada o autònoma i oferint múltiples sortides mitjançant l'ordre i el desordre continu dels mateixos'.
Col·lectius a l’Observatori
Aquest programa és una iniciativa col·laborativa, emmarcada dins de la programació del 15 aniversari d’Es Baluard, composta per les propostes de tres projectes seleccionats en una convocatòria de col·lectius a finals de l’any 2018 en què es va tenir en compte la dimensió social i ciutadana dels plantejaments.
Abans de la proposta de Platform HARAKAT el museu va comptar amb el projecte «NuSongs. Cicle de concerts en acústic» de Pecan Pie música i cultura d’abril a juny i «Aforismes, notes i notes en vers d’Andreu Vidal. Il·lustrats per Max, Margalida Vinyes, Enriqueta Llorca, Pere Joan i Linhart» del Clúster del Còmic i Nous Mèdia de Mallorca d’agost a setembre.
.
