Exposició: Becoming Alluvium | Thao Nguyen Phan | Han Nefkens + Fundació Joan Miró
Becoming Alluvium de Thao Nguyen Phan
Última part de la trilogia Monsoon Melody
16 de novembre de 2019 - 6 de gener de 2020
Fundació Joan Miró, Barcelona.
WIELS Contemporary Art Centre, Brussel·les.
Thao Nguyen Phan: Monsoon Melody1 de febrer - 26 d’abril de 2020
Visita de premsa: 30 de gener, a les 11.00 h
Chisenhale Gallery, Londres.
Thao Nguyen Phan: Becoming Alluvium26 de juny - 30 d’agost de 2020
Inauguració: 25 de juny, de 18.30 a 20.30 h
«Becoming Alluvium és la meva meditació sobre la glòria i la tragèdia del riu Mekong (...) el meu intent de recollir testimonis dels sediments atrapats i de la varietat d’espècies que s’han sacrificat degut a la cerca constant de l’home d’una esplendor perpètua.»
Com a guanyadora de l’edició de 2018 del premi Han Nefkens Foundation – LOOP Video Art Award, aquesta tardor la jove artista Thao Nguyen Phan presentarà Becoming Alluvium a la Fundació Joan Miró, la primera entitat que acull aquesta instal·lació de vídeo i pintura. És un nou exemple del compromís de la Fundació amb els ideals de Joan Miró i el seu suport ferm a les noves generacions de creadors. La Fundació Han Nefkens ha impulsat la producció i presentació d’aquesta nova obra no tan sols a la Fundació Joan Miró, sinó també als centres WIELS de Brussel·les i Chisenhale Gallery de Londres, on es presentarà posteriorment.
Becoming Alluvium consisteix en dos elements: un vídeo que porta aquest mateix títol i Perpetual
Brightness, una sèrie de pintures de seda i laca vietnamites, estructurades en forma de paravent de
panells desmuntables. L’exposició es basa en la investigació que està efectuant Phan sobre el riu Mekong, el qual, tot travessant la Xina, Birmània, Tailàndia, Laos, Cambodja i el Vietnam, sosté la indústria pesquera d’aigua dolça més gran del món, a més dels arrossars i els ecosistemes del seu delta vietnamita. A la seva importància mediambiental i econòmica s’hi suma el seu abast cultural, que es tradueix en un conjunt d’expressions rituals, musicals i artístiques que configuren les cultures dels països del sud-est asiàtic.
Becoming Alluvium observa els canvis mediambientals del riu derivats de l’expansió de l’agricultura, la sobrepesca i la migració de camperols a les zones urbanes per motius econòmics, i posa una atenció especial en com impacten aquests canvis mediambientals en la natura i en les vides humanes. Phan recorre a diversos nivells narratius i es refereix simultàniament a móns reals i imaginaris per proposar versions alternatives de la realitat. Així crea una obra visual, emocionant i poètica, que té múltiples capes i ultrapassa el punt de vista purament històric o polític per explorar qüestions actuals com ara la seguretat alimentària i la nostra responsabilitat ecològica respecte als entorns agrícoles. La Fundació Joan Miró acull aquest projecte, que mostra una relació directa amb els valors mironians de la comunió amb la natura, l’experiència mística i poètica de la terra i l’arrelament local per accedir a allò universal.
Becoming Alluvium constitueix l’última part de Monsoon Melody, una trilogia d’obres que completen Tropical Siesta (2017) —una videoinstal·lació de dos canals entorn de les èpoques fosques de la història del Vietnam, quan el país passava penúries econòmiques i ideològiques— i Mute Grain (2019) —que combina vídeo, so, pintura, instal·lació i material d’arxiu, en una interpretació personal de la fam de 1945 al Vietnam, de la qual s’ha parlat poc. Aquest període de fam es va donar durant l’ocupació japonesa de la Indoxina francesa (1940-1945) i es creu que va provocar la mort de més de dos milions de persones al delta del riu Roig, al nord del Vietnam. Acompanyarà les exposicions de Thao Nguyen Phan una publicació il·lustrada, Monsoon Melody.
Aquesta monografia mostra l’obra recent de Thao i conté els textos i les col·laboracions especials de Zoë Gray, Sam I-Shan, Lila Matsumoto, Han Nefkens, Pamela Nguyen Corey, Thao Nguyen Phan, Hilde Teerlinck i Thomas D. Trummer. El disseny ha anat a càrrec d’Ok Kyung Yoon, i l’ha coeditat la Fundación Han Nefkens juntament amb la Fundació Joan Miró, el centre d’art contemporani WIELS i la galeria Chisenhale, amb el suport de la galeria Zink (Waldkirchen). La publica i distribueix Mousse Publishing.
Thao Nguyen Phan es va formar com a pintora, però és una artista multimèdia amb una obra que combina pintura, instal·lació i «camps teatrals», entre els quals hi ha el que ella anomena gest performatiu i imatge en moviment. A través de la literatura, la filosofia i la vida quotidiana, Phan observa elements ambigus de les convencions socials, la història i la tradició. Va començar a treballar amb films en iniciar el seu Màster en Belles Arts a Chicago, com a resposta a la sensació que la pintura no té una implicació directa amb la vida i que opera massa des de la distància. Phan ha fet exposicions individuals i col·lectives als següents llocs: Gemäldegalerie (Berlín, 2018),
Dhaka Art Summit (Dacca, 2018), Para Site (Hong Kong, 2018), Factory Contemporary Arts Centre (Ciutat Ho Chi Minh City, 2017), Nha San Collective (Hanoi, 2017) i Bétonsalon (París, 2016), entre d’altres. A més de treballar com a artista multimèdia, és cofundadora del col·lectiu Art Labor, que explora pràctiques interdisciplinàries i desenvolupa projectes artístics que beneficiïn les comunitats locals.
Han Nefkens Foundation – LOOP Video Art Award
Thao Nguyen Phan va ser seleccionada per un jurat encapçalat per Han Nefkens, fundador de la Fundació Han Nefkens, i format per Emilio Alvarez, fundador i codirector de LOOP Barcelona, Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró, Hans Ulrich Obrist, codirector de Serpentine Galleries, i Barbara London, escriptora, comissària i professora.
Fundació Han Nefkens
La Fundació Han Nefkens és una entitat privada sense ànim de lucre que l’escriptor i mecenes holandès Han Nefkens va fundar el 2009 a Barcelona. El seu objectiu és fomentar l’art i el procés artístic i connectar les persones per mitjà de l’art tot col·laborant amb institucions artístiques
internacionals de renom. Des dels seus inicis, la Fundació s’ha orientat cap a uns valors innovadors i visionaris, com un nucli de producció que supervisa i promou la creació contemporània des de les primeres etapes fins a la presentació final. L’organització, que es posiciona com una plataforma per a contribuir a fer créixer la carrera dels artistes, té com a activitat principal (sempre a nivell internacional) donar suport a obres mitjançant els seus premis i les seves beques.
Fundació Joan Miró
La Fundació Joan Miró, creada pel mateix artista, va obrir les portes al públic al 1975. L’edifici acull una col·lecció única d’obres de Miró, a més de la seva llibreria personal i un arxiu amb gairebé tots els seus dibuixos preliminars. Això fa que la Fundació sigui un centre de referència en la investigació, divulgació i promoció de la producció i el llegat de l’artista.
Quan es va inaugurar, la Fundació Joan Miró era el primer museu de Barcelona dedicat a l’art modern i contemporani, i des d’aleshores ha acollit nombroses exposicions temporals. En el seu marc, l’Espai 13 ha estat una de les primeres sales dedicades als artistes i comissaris emergents, a més d’un entorn educatiu per a la promoció de la creativitat i la comprensió de les pràctiques artístiques modernes i contemporànies. El concepte d’aquest espai experimental reservat a exposicions d’artistes joves, així com l’atenció que es para a les pràctiques artístiques emergents en la programació de la Fundació, respon a la voluntat de Joan Miró de donar suport a les noves generacions de creadors.
.
