Exposició: L'home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat | Cerdanyola | Fins 5 abril
L'home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitatDel 21 de novembre de 2019 al 5 d'abril de 2020
Inauguració de l'exposició: dijous 21 de novembre de 2019, a les 19.30 h.
Museu d'Art de Cerdanyola (Carrer de Sant Martí, 88, Cerdanyola, Catalunya)
Amb l'actuació de dansa contemporània de Sisu Coromina.
La mostra planteja un recorregut
pel nu masculí en les col·leccions dels
museus de la Xarxa de Museus Locals
de la Diputació de Barcelona. Partirem
de l’autocrítica d’uns museus en què
els nus masculins romanen amagats
a les calaixeres de les reserves, i en
els quals les dones queden relegades
a ser protagonistes passives de les
fantasies masculines heteronormatives.
Amb l’art contemporani com
a mediador, també es pretén qüestionar què vol dir ser homes avui en
dia, al segle XXI, des d’una mirada
diversa, igualitària i interseccional
però defugint el binarisme, perquè hi
ha tantes identitats com persones.
Històricament, la representació
del nu en l’art ha reflectit els tòpics
i els estereotips de gènere que la societat vinculava als sexes biològics
d’home i dona: mentre que la dona
és l’objecte de desig passiu —lligada
també al concepte de temptació
sexual—, l’home està gairebé sempre
vinculat a l’expressió de la força i del
poder. Podem trobar bona part de les
arrels d’aquesta i d’altres visions de la
masculinitat en la cultura clàssica, en
el mite i els arquetips que defineix.
Per
altra banda, la iconografia religiosa ha
representat el nu masculí amb abundància i generositat, tot i que sovint
ho ha fet sota el sedàs del pudor i la
censura que el context requeria.
En alguns casos el nu és símbol
d’innocència, en d’altres de pecat,
dolor, heroïcitat o glòria. El fet és que
part d’aquesta iconografia ha acabat
esdevenint un referent homoeròtic.
Aquest cànon de bellesa masculina
que prové de l’antiguitat s’ha mantingut gairebé immutable durant segles
i ha amagat altres cossos més reals
que van aflorant en l’art. En definitiva, a partir del segle XIX es comença
a apuntar el canvi que es consolida en
les avantguardes, les quals trenquen
amb el cànon clàssic i representen
la diversitat de cossos, però també
d’identitats i opcions.
Finalment,
l’home esdevé objecte de desig i al
llarg del segle XX el cinema, el còmic,
la música, o fins i tot la indústria del
perfum i la moda, han anat construint
i desconstruint una imatge de la masculinitat més calidoscòpica i variada.
En un moment històric com
l’actual, a partir de la nova onada
del moviment feminista, el paper de
la dona, la seva visibilitat i les seves
reivindicacions es posen sobre la
taula amb contundència. Però ara
la lluita s’ha dut més enllà, nous
corrents proposen la desconstrucció
de les categories de sexe i gènere.
Així, la lluita feminista s’uneix a la
dels col·lectius LGTBIQ+. I, trencant
aquestes categories, també es lluita
per alliberar l’home.
Descarrega el díptic de l'exposició
El Museu d’Art de Cerdanyola és un equipament destinat a la conservació, la recerca i la difusió del patrimoni artístic de la ciutat, centrat especialment en l’època modernista, noucentista i art déco, però també vol ser un espai on es mostri la producció actual.
El MAC té, doncs, una doble vocació de museu i de centre d’art contemporani. Un dels objectius del MAC és reivindicar Cerdanyola com un destacat focus cultural a l’època del modernisme i el noucentisme amb la presència dels artistes que, llavors, van estar vinculats a la població.
Està ubicat en un edifici modernista original de l’arquitecte Gaietà Buïgas per ubicar el primer Teatre-Casino per als estiuejants de Cerdanyola, i posteriorment reformat pel seu nebot i també arquitecte Eduard M. Balcells amb l’objectiu de reconvertir-lo en casa d’estiueig (1905-1912). L’edifici es tornaria a reformar, ja que des del 1961 va acollir els laboratoris farmacèutics Domènech fins a 1999, moment en el que va passar a mans de l’Ajuntament.
El museu es va inaugurar el 2009 i compta amb un fons variat dedicat als artistes vinculats a la ciutat, com ara Ismael Smith, Josep Llimona, Josep de Togores, Eduard Maria Balcells i Francesc Juventeny. Però sobretot destaquen el conjunt dels vitralls de les Dames de Cerdanyola, punt culminant del vitrall modernista català, que han estat recuperats i reubicats al seu lloc original i mostrats amb l’exposició permanent “Del modernisme a l’art déco”, juntament amb el fons.
Descarrega el díptic de l'exposició
El Museu d’Art de Cerdanyola és un equipament destinat a la conservació, la recerca i la difusió del patrimoni artístic de la ciutat, centrat especialment en l’època modernista, noucentista i art déco, però també vol ser un espai on es mostri la producció actual.
El MAC té, doncs, una doble vocació de museu i de centre d’art contemporani. Un dels objectius del MAC és reivindicar Cerdanyola com un destacat focus cultural a l’època del modernisme i el noucentisme amb la presència dels artistes que, llavors, van estar vinculats a la població.
Està ubicat en un edifici modernista original de l’arquitecte Gaietà Buïgas per ubicar el primer Teatre-Casino per als estiuejants de Cerdanyola, i posteriorment reformat pel seu nebot i també arquitecte Eduard M. Balcells amb l’objectiu de reconvertir-lo en casa d’estiueig (1905-1912). L’edifici es tornaria a reformar, ja que des del 1961 va acollir els laboratoris farmacèutics Domènech fins a 1999, moment en el que va passar a mans de l’Ajuntament.
El museu es va inaugurar el 2009 i compta amb un fons variat dedicat als artistes vinculats a la ciutat, com ara Ismael Smith, Josep Llimona, Josep de Togores, Eduard Maria Balcells i Francesc Juventeny. Però sobretot destaquen el conjunt dels vitralls de les Dames de Cerdanyola, punt culminant del vitrall modernista català, que han estat recuperats i reubicats al seu lloc original i mostrats amb l’exposició permanent “Del modernisme a l’art déco”, juntament amb el fons.
.
