Col·loqui: El disseny industrial a Catalunya, pioner a l’Estat Espanyol | 17 des.
Col·loqui:
“El disseny industrial a Catalunya, pioner a l’Estat Espanyol”
Aula de Ciència i Tècnica a la seu dels Amics de la UNESCO de Barcelona.
17 Desembre de 2019 a les 19h.
17 Desembre de 2019 a les 19h.
Aportació: 3 € (socis i voluntaris Amics UNESCO Barcelona gratuït).
Amics de la Unesco de Barcelona
Carrer Mallorca, 207 principal
Carrer Mallorca, 207 principal
Barcelona, Catalunya
La Revolució Industrial a Catalunya va ser capdavantera a l’Estat. El Modernisme va situar Barcelona al nivell artístic de les millors capitals europees: Brussel·les, París, Viena…
La Revolució Industrial a Catalunya va ser capdavantera a l’Estat. El Modernisme va situar Barcelona al nivell artístic de les millors capitals europees: Brussel·les, París, Viena…
Després del declivi cultural, entre d’altres, aportat per l’època franquista, Catalunya va aconseguir en poc temps, entre els anys 60 i els anys 80, tornar a ser pionera en el disseny, frec a frec amb el disseny italià, alemany o japonès.
Aquestes són algunes de les fites que ens permeten veure la vitalitat de les creacions catalanes. Repassarem aquestes fites fonamentals, centrant-nos sobretot en el disseny d’objecte, així com en el rerefons econòmic, polític i social que les van fer possibles.
A càrrec de Sílvia Puig Pagès, Doctora en Belles Arts (UB). Professora de l’Escola Massana des de 1984, adscrita al Departament de Disseny i al d’Humanitats.
És autora del llibre “La Medida de las Cosas”, fruit d’una extensa investigació sobre el disseny dels objectes (joies, mòbils, mobles, gratacels…) amb relació a les mides del cos humà (dit, mà, braç, cos…) No és només una qüestió quantitativa, sinó també tot un univers de significats i símbols. Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades i és també autora de diverses ponències en congressos relacionats amb el disseny i amb la història del disseny.
La Revolució Industrial a Catalunya va ser capdavantera a l’Estat. El Modernisme va situar Barcelona al nivell artístic de les millors capitals europees: Brussel·les, París, Viena…Després del declivi cultural, entre d’altres, aportat per l’època franquista, Catalunya va aconseguir en poc temps, entre els anys 60 i els anys 80, tornar a ser pionera en el disseny, frec a frec amb el disseny italià, alemany o japonès.
Aquestes són algunes de les fites que ens permeten veure la vitalitat de les creacions catalanes. Repassarem aquestes fites fonamentals, centrant-nos sobretot en el disseny d’objecte, així com en el rerefons econòmic, polític i social que les van fer possibles.
+ informació
Aquestes són algunes de les fites que ens permeten veure la vitalitat de les creacions catalanes. Repassarem aquestes fites fonamentals, centrant-nos sobretot en el disseny d’objecte, així com en el rerefons econòmic, polític i social que les van fer possibles.
A càrrec de Sílvia Puig Pagès, Doctora en Belles Arts (UB). Professora de l’Escola Massana des de 1984, adscrita al Departament de Disseny i al d’Humanitats.
És autora del llibre “La Medida de las Cosas”, fruit d’una extensa investigació sobre el disseny dels objectes (joies, mòbils, mobles, gratacels…) amb relació a les mides del cos humà (dit, mà, braç, cos…) No és només una qüestió quantitativa, sinó també tot un univers de significats i símbols. Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades i és també autora de diverses ponències en congressos relacionats amb el disseny i amb la història del disseny.
La Revolució Industrial a Catalunya va ser capdavantera a l’Estat. El Modernisme va situar Barcelona al nivell artístic de les millors capitals europees: Brussel·les, París, Viena…Després del declivi cultural, entre d’altres, aportat per l’època franquista, Catalunya va aconseguir en poc temps, entre els anys 60 i els anys 80, tornar a ser pionera en el disseny, frec a frec amb el disseny italià, alemany o japonès.
Aquestes són algunes de les fites que ens permeten veure la vitalitat de les creacions catalanes. Repassarem aquestes fites fonamentals, centrant-nos sobretot en el disseny d’objecte, així com en el rerefons econòmic, polític i social que les van fer possibles.
+ informació
.
