Eduardo Arroyo | àcentmètresducentredumonde | Perpinyà, Catalunya
Eduardo Arroyo. Marianne. Dibuix sobre paper. © Adagp, Paris, 2020
Exposició:
Eduardo Arroyo
Del 13 de juny de 2020 al 13 de setembre de 2020
Perpinyà, Catalunya
Actualment, Eduardo Arroyo és considerat un dels grans pintors espanyols de la seva generació. Nascut el 1937 a Madrid i vinculat al corrent de figuració narrativa que es va desenvolupar a Europa a principis de la dècada de 1960, va pintar la humanitat a través de jocs d'imatges, l'origen dels quals és tant la societat, com la història, la història de l'art o la literatura. Eduardo Arroyo, que també és escriptor, utilitza el fragment de la narració amb humor i conrea el gust per la paradoxa. Tot plegat es reflecteix en una obra pictòrica extremadament construïda, que demostra una llibertat constant.
L’esperit únic d’Eduardo Arroyo el va convertir en l’artista prolífic, multidisciplinar, exigent i perfeccionista de tots els oficis i camps de creació plàstica, de l'escultura, de la litografia, del gravat, de la ceràmica, de l'escenografia, però també escrivint, amb molts títols al seu abast. Durant la seva joventut, a Madrid, volia convertir-se en escriptor, però el seu exili parisenc el va convertit en pintor. Es va definir a si mateix com a "pintor d'escriptura".
El museu Àcentmètresducentredumonde de Perpinyà presenta una col·lecció d'obres seves, principalment en paper, produïdes al llarg d'un ampli període i organitzades al voltant d’un gran políptic titulat Cordero místico (Anyell místic), obra acompanyada de diversos temàtiques agrupades en tres parts.
L’emblemàtica Cordero místico és una composició amb una superfície total de 30 metres quadrats que pren com a model el famós retaule que duu per nom "L'Adoració de l'Anyell Místic" dels germans Van Eyck, obra mestra de la pintura primitiva flamenca exposada a la catedral de Gant, a Bèlgica. El gran políptic s’acompanya, com durant la seva presentació a l’edifici del Museu del Prado, d'una sèrie de dibuixos que expressen les seves investigacions sobre el color, tot
constituint un tot únic.
A més d’aquest treball específic, hi ha un díptic important, un oli gran sobre tela, titulat "Madrid-París-Madrid" on es pot llegir l'exili buit, inserit a l’exposició, que és l’element biogràfic i autobiogràfic que defineix l’artista com a pintor itinerant i errant entre les dues ciutats.
Acompanyant aquestes creacions s’exposa un conjunt de dibuixos de colors que representen figures històriques de la cultura francesa, escriptors, filòsofs i pintors retratats per l'artista. Trobem Flaubert, Montaigne, Descartes, Paul Valéry, Verlaine però també Toulouse-Lautrec, Hervé Télémaque o Napoléon, entre d’altres.
Un altre conjunt dóna lloc a grans personatges de la tauromàquia i del flamenc, que ofereix una icona iconogràfica de línia especialment suggerent d'artistes espanyols llegendaris com Manolete o Carmen Amaya. El tema de la tauromàquia continua en una tercera part de l'exposició de la seva important producció de cartells que sempre va desenvolupar Eduardo Arroyo. Tècnica que treballarà durant el seu debut parisenc, durant els actes del maig del 68, al taller de l’Escola de Belles Arts i que mai abandonarà ja, atès el seu interès per la impressió, la reproducció i les tintes
Una exposició, en definitiva, que revela un Arroyo íntim, amb un inigualable treball d'una actualitat indiscutible. Un mestre del disseny sempre vibrant, amb una línia de precisió i elegància essencial.
.
