Exposició: Javier Ruíz | Galería Victor Lope Arte Contemporáneo | Barcelona

Juan Ruiz, Apunte XXVIII (detall), 2020

Exposició

Javier Ruíz 

02.07.2020

Galería Victor Lope Arte Contemporáneo

Barcelona, Catalunya

Arriba un moment en la trajectòria d'un pintor realista en el qual es decideix la forma que adoptarà el seu discurs, o més aviat, com de equidistant estarà est de la tradició en la qual s'assenta. Per a Javier Ruíz Pérez, aquesta identitat ha recorregut diferents camins, com l'art urbà o la figuració en el sentit més estricte. Ara, aquesta visió de món ens arriba amb matisos, com una subtil renúncia al detall en benefici d'una pinzellada expressiva i compromesa amb la quotidianitat.

Diguem que l'acostament de Javier a la realitat s'assembla a la idea d'el cercle hermenèutic, d'aprehendre la totalitat a partir d'un detall que entenem gràcies a aquesta mateixa totalitat. Són els petits trets i actituds quotidianes dels seus personatges els que marquen el diàleg amb un tot que, tot d'una, ens podria semblar aliè. En les pintures de Javier abunden els no-llocs, els camps pelats, els altiplans on l'ànima humana es redueix a una mínima expressió. D'aquí que els seus protagonistes treballen, juguin i hi hagi sense donar resposta als motius que els han conduït a aquests paratges. La descontextualització és important, ja que evidencia els trets que donen caràcter a l'obra, ja sigui l'eliminació dels codis propis del vestuari o l'afegit d'objectes i actituds de necessària disparitat.

La pintura de Javier és un diàleg sobre les relacions humanes, de petites històries personals que conversen amb macroestructures universals. És en aquest pas entre el mundà i el sublim on Javier deté el temps i es posa mans a l'obra. En aquest món en transició gaudeix d'una àmplia perspectiva sobre les idees que el precedeixen i aquelles que vol assolir. A partir d'aquí, la seva experiència diu la resta. Crea una instantània vivaç, natural en els seus colors, fidel a les formes on els retratats també experimenten aquesta transició. Alguns exhibeixen actituds civilitzades, socialment transcendents, mentre que altres es queden en un estadi d'hora però no per això menys sofisticat.

Es podria dir que estem davant unes obres agraïdes amb el format expositiu. Cada peça participa al vell joc artístic de crear una finestra cap a una altra realitat. També estableix una relació dialògica amb el mur que les alberga, en la qual entreveiem l'experiència de Javier com a muralista. Totes les experiències prèvies de Javier treuen el cap en algun moment en les seves obres, atorgant riquesa a el conjunt. Bon senyal, ja que estem davant d'un artista jove de què ens queda per gaudir més risc i evolució.

+ informació

.