Exposició: Menorca de prop | Maria Perelló | Galeria Jordi Barnadas | Barcelona | 17 set.


Menorca de prop
Maria Perelló
Del 17 de setembre al 10 d'octubre de 2020

Galeria Jordi Barnadas
Consell de Cent, 347
Barcelona, Catalunya

La Galeria Jordi Barnadas obre temporada amb l’obra de l’artista Maria Perelló que presenta una àmplia sèrie de pintures dedicades a Menorca. Els paisatges que mostra ens transporten a aquesta sensació de calma, serenitat i silenci tan pròpia de l’illa. El turquesa de l’aigua i la llum càlida i acollidora de el sol es converteixen en els protagonistes indiscutibles.

Poden visualitzar el catàleg clicant aquí.

És quasi una obvietat. Menorca atrapa el visitant discret que la passeja sense voler-la gastar. Però com es pot gastar un territori que no és teu? De mil maneres i el turisme de masses les coneix totes. Però quan el visitant es queda en un segon pla, no crida i no s’alça per damunt dels arbres, ni les roques és quan l’illa ho agraeix i es mostra tal com és, nua, amb impúdica bellesa. El selfie hi està de més quan observem i confiem que la llum del temps que passa vagi girant la perspectiva i alterant els colors bàsics. Hi ha persones, tampoc gaires, que ho saben fer això. Contemplar i deixar que els paisatges et parlin. 

Persones que, en silenci, saben seure damunt una paret de pedra seca i quedar-se mirant el camp que les envolta. Persones que es miren la mar omnipresent amb el respecte de qui no la coneix, ni coneix l’impacte que la mar té damunt una illa petita. És amb aquesta mirada, gairebé mística, que s’aconsegueix sentir les veus. Arriben a cau d’orella. Són les veus dels homes i les dones que van treballar la terra o la van haver d’abandonar en temps de penúria. Són les veus dels qui van emigrar mar enllà empesos per la fam o dels qui troben a la mar el seu medi de subsistència. I què fa el visitant que escolta veus de fantasmes del passat? Fuig aterrat o tanca els ulls per sentir-hi millor? A Menorca els fantasmes del passat són amables i et conviden a seure amb ells a taula. Per això l’illa atrapa el visitant, perquè ha estat convidat a un àpat senzill que li dona pau i el permet reconciliar-se amb ell mateix. El convit, entre mos i mos, et regala temps per pensar. 

La bona companyia del silenci entre got i got et calma la set i et fa somriure quan feia temps que no ho feies. No sembla difícil, però ho és. Les pintures de Maria Perelló en són una prova. Conversar amb els fantasmes amables i els seus entorns naturals no està a l’abast de tothom. La pintora catalana, recordant un viatge de joventut i mirant novament l’illa des de la maduresa, ha registrat les veus de l’illa a través d’una cadena d’instants que ens interroguen.

Als que vivim a l’illa ens qüestiona la mirada. Hi vivim, però sabem mirar-la?

Als qui la visiten de manera ocasional els interpel·la sobre l’equipatge. Què hi tens a la maleta quan tornes a casa?

Jordi Vila i Armangué


.