Exposició de Frederic Amat | L’albergueria | ACVIC | Vic | 24 set.
Exposició de Frederic Amat
A cura de Vicenç Altaió
24.09 – 30.12.2020
Activitats vinculades a l'exposició:
Exposició de Frederic Amat
13.11.2020 – 30.12.2020
a L’albergueria (carrer de l’Albergueria, 1 Vic)
A cura de Vicenç Altaió
24.09 – 30.12.2020
Activitats vinculades a l'exposició:
Exposició de Frederic Amat
13.11.2020 – 30.12.2020
a L’albergueria (carrer de l’Albergueria, 1 Vic)
ACVIC Centre d'Arts Contemporànies de Vic
Frederic Amat (Barcelona, 1952). El treball de Frederic Amat desafia una única forma de categorització. La seva obra ha estat exposada i publicada a tot el món. La seva concepció oberta de la pintura l’ha portat a integrar múltiples llenguatges artístics al seu treball creatiu.
Ha realitzat escenografies per a dansa i teatre a partir de textos de García Lorca, Beckett, Juan Goytisolo, Koltès i Octavio Paz ... Així mateix, ha dirigit i conformat els espais escènics dels oratoris Oedipus Rex d’Stravinsky / Cocteau, Maddalena ai piedi di Cristo de Caldara, el Sombrero de tres picos de Falla i de l’òpera El viaje a Simorgh de Sánchez Verdú. També ha il·lustrat diverses obres literàries com Les mil i una nits, L’Odissea o Seven Days de Mark Strand, amb Bob Wilson.
A les seves intervencions a espais arquitectònics ha desenvolupat projectes que combinen pintura, escultura i ceràmica: El mural de les olles, Villanurbs ,Pluja de sang i Mur d’ulls, entre d’altres.
En la mateixa direcció plural, ha estès la pintura a l’àmbit de la cinematografia en pel·lícules com l’únic guió cinematogràfic de Lorca Viaje a la Luna, Foc al càntir de Joan Brossa, El aullido, amb guió de Cabrera Infante, Danse noire i Deu dits...
Vicenç Altaió (1954), poeta, assagista, crític d’art, articulista d’opinió, editor, agitador cultural i traficant d’idees. Va impulsar les revistes Tarot de quinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis. Va ser director del KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals) i de l’Arts Santa Mònica (Arts, Ciència, Pensament i Comunicació). Ha estat comissari de nombroses exposicions de tema artístic, literari i científic. Darrerament ha publicat Miró i els poetes catalans. Va fer el paper de Casanova en el film Història de la meva mort, d’Albert Serra.
A l’aguait de les oscil·lacions estètiques i les aportacions del pensament crític i científic, ha anat construint una obra ben personal. D’entre els seus llibres destaquen els 10 volums de la sèrie "Tràfic d’idees" i la poesia, recollida a Massa fosca (Poesia 1978-2004) i continuada a Santa Follia de Ser Càntic i Radicals lliures. A Vicenç Altaió, els ulls fèrtils. Llibres amb artistes i un traficant d’idees es recolliren 27 llibres d’artista.
L’ESCRIPTURA DEL POÈTIC EN ELS LLIBRES DE L’AMAT
“He salido a media noche. Los que le aguardan son tinta. Por eso escriben los caminos; son cueva.”
Ramón Andrés
Per primera vegada veiem reunits els llibres de Frederic Amat, un llarg itinerari il·luminat que ens permet copsar bona part dels nuclis per on ha transitat la investigació de la seva escriptura visual i l’afinitat electiva amb els “poetes” altres, coetanis i de tostemps i de diverses cultures del món.
El primer testimoni d’aquesta relació és el dibuix per a la coberta de la plaquette “Tots hi serem al Port amb la Desconeguda”, cap d’any del 1973, amb el qual J.V. Foix, investigador en poesia i amic de les arts, saludava els amics als seus vuitanta anys. Així el poeta de la primera avantguarda, com havia fet amb Miró i Dalí, i més tard amb Tàpies i Ponç, oferí l’espai renovador d’una cultura filològica i d’estètica avançada a un jove artista de vint anys. Després fou ell, l’Amat, qui convidà Joan Brossa, de la segona avantguarda, explorador de la poesia visual, la poesia escènica i les arts parateatrals, en el seu primer llibre, una capsa de màgia excepcional, “Llibre de la pluja”: les serigrafies fan de teló per a les accions. De llavors ençà, els encontres i agermanaments singulars amb textos d’altres han quedat cosificats en edicions que tracen la biografia intel·lectual de l’artista. De fet es tracta de traspassaments d’un lector del món i de llibres de la seva tria significant a l’autor que destil·la el que li és donat fins a crear, de bell nou, una escriptura visual que és també poesia i germinació.
Encara que no hauríem de diferenciar del conjunt els llibres en gran format dels petits llibres, hem construït “la cova” tot posant a les parets els Llibres d’artista majors, obra gràfica que extreta de les carpetes anava acompanyada d’un text literari paral·lel i de referència. Damunt de les taules i amb no menys significació hi hem posat cobertes i pàgines obertes de Llibres d’artista, compendis de l’arxiu visual en format llibre que recullen i memorialitzen experiències para-artístiques, protoliteràries, cinematogràfiques, teatrals i que fan una exploració gràfica equivalent a la seva recerca plàstica. Al darrer mur, dels Llibres il·lustrats que han provocat centenars de dibuixos evocatius d’antigues escriptures i civilitzacions, hem fet un mosaic derivat de l’obra “Les mil i una nits”; i tanquem l’exposició amb uns originals resultants de “L’Odissea”, d’Homer, com qui avança al món modern de l’edició com la literatura fa, de recules, fins als nostres clàssics. Hem deixat de banda, per espai, amb algunes poques excepcions, obres per a cobertes de Llibres o revistes del sistema editorial industrial.
Amat, amb la mateixa llibertat del seu art, que va del dibuix i el collage al cel·luloide pintat o a la ceràmica colpejada, i del dibuix en paper a dibuixar en l’espai teatral, se serveix de totes les tècniques de reproducció: de les clàssiques calcografies en aiguafort i xilografia a les tintes planes en serigrafia, l’òfset industrial, la fotocòpia o la impressió digital. Els llibres de Frederic Amat, que és d’antuvi un coneixedor com pocs de les aportacions i col·laboracions cabdals entre artistes i poetes i editors de llibres d’art, són l’obra d’un investigador de l’impacte poètic visual. També, des de principis del segle XXI, amb l’estreta aportació d’Estela Robles, la seva companya, els llibres de Frederic Amat han vist potenciar els aspectes innovadors i tradicionals, artesanals i industrials, que el disseny gràfic aporta a través d’ambdós creadors al món del llibre i del llibre d’art.
Hi ha una escriptura indesxifrable a l’univers que la ciència tradueix a signes, fórmules, imatges i sistemes. De la mateixa manera els humans hem establert un codi lingüístic tècnic, pràctic i de gran eficàcia comunicativa que traspassa l’oralitat semàntica de l’aire, poblada d’infinitud de matisos sil·làbics: una escriptura que quan perd la seva funció d’immediatesa funcional reneix gràcies a l’art com a escriptura del sensible per a l’ull i la ment. Això fa l’Amat: fa renéixer l’escriptura.
La combinació i el ritme, l’acoloriment, la distribució espacial, el perllongament del gest, l’acció, la circumstància temporal i la localització són passos en la construcció dinàmica del llenguatge verbal i corporal, tant com ho són en la fixedat de l’escriptura en el visual. Una escriptura que, personalitzada pel jo líric, en aquest cas per Frederic Amat, experimenta enllà i ençà, en un trencament de codis i límits per guanyar una altra expressió inèdita, subjectiva i universal, i retornar cap a l’origen fundador del llenguatge així com a la seva projecció infinita. És en aquest punt on un cert art i una poesia es troben amb un impuls de llibertat majestàtic. És quan des d’un grau zero, carregat de totes les escriptures (de civilitzacions i llengües, de memòria i de ruptures), l’art esdevé poesia de per si. Aquesta és l’aportació superior que Frederic Amat fa, com s’evidencia en aquesta exposició: traspassar la lectura de l’escriptura dels altres a acció refundadora de l’escriptura del visual.
La poesia, entesa a mig camí entre la textualitat formal i la textualitat experimental, així com una vocació de vida, és al centre de l’art de l’Amat. Un art que s’abeura de l’impuls evocatiu del poema quan aquest s’ha desprès del seu contingut per ser escrit de nou en experiència i vida altra. L’art dels llibres de l’Amat, doncs, no il·lustra, no afigura, com tampoc no deconstrueix, sinó que funda allò que és propi de la poesia: la recerca de l’essencial prelingüístic. Així cadascú, tot sol -l’Amat-, és una civilització i una cultura. Això han procurat, també, aquells artistes altres als quals Amat s’anella: J. V. Foix i Octavio Paz; Lorca i Joan Brossa i Arrabal; Juan Benet, Cabrera Infante i Joan Goytisolo; John Cage, Bob Wilson; Ferlinguetti; Ida Vitale; Mark Strand; Brines, Altaió i Argullol... i tal i tant.
Pel principi, del punt la línia i el mot en el gest, i la frase com a espai d’espais en el pla. Tot és ritme i accent, pausa i aparició sobtada. La història neix entre la taca i el silenci. El lloc en el que es performa l’acció és el temps de l’escriptura i el lloc on es perpetua el seu dinamisme és en l’espai del llibre, la seva cova i arquitectura.
Vicenç Altaió
Per primera vegada veiem reunits els llibres de Frederic Amat, un llarg itinerari il·luminat que ens permet copsar bona part dels nuclis per on ha transitat la investigació de la seva escriptura visual i l’afinitat electiva amb els “poetes” altres, coetanis i de tostemps i de diverses cultures del món.
El primer testimoni d’aquesta relació és el dibuix per a la coberta de la plaquette “Tots hi serem al Port amb la Desconeguda”, cap d’any del 1973, amb el qual J.V. Foix, investigador en poesia i amic de les arts, saludava els amics als seus vuitanta anys. Així el poeta de la primera avantguarda, com havia fet amb Miró i Dalí, i més tard amb Tàpies i Ponç, oferí l’espai renovador d’una cultura filològica i d’estètica avançada a un jove artista de vint anys. Després fou ell, l’Amat, qui convidà Joan Brossa, de la segona avantguarda, explorador de la poesia visual, la poesia escènica i les arts parateatrals, en el seu primer llibre, una capsa de màgia excepcional, “Llibre de la pluja”: les serigrafies fan de teló per a les accions. De llavors ençà, els encontres i agermanaments singulars amb textos d’altres han quedat cosificats en edicions que tracen la biografia intel·lectual de l’artista. De fet es tracta de traspassaments d’un lector del món i de llibres de la seva tria significant a l’autor que destil·la el que li és donat fins a crear, de bell nou, una escriptura visual que és també poesia i germinació.
Encara que no hauríem de diferenciar del conjunt els llibres en gran format dels petits llibres, hem construït “la cova” tot posant a les parets els Llibres d’artista majors, obra gràfica que extreta de les carpetes anava acompanyada d’un text literari paral·lel i de referència. Damunt de les taules i amb no menys significació hi hem posat cobertes i pàgines obertes de Llibres d’artista, compendis de l’arxiu visual en format llibre que recullen i memorialitzen experiències para-artístiques, protoliteràries, cinematogràfiques, teatrals i que fan una exploració gràfica equivalent a la seva recerca plàstica. Al darrer mur, dels Llibres il·lustrats que han provocat centenars de dibuixos evocatius d’antigues escriptures i civilitzacions, hem fet un mosaic derivat de l’obra “Les mil i una nits”; i tanquem l’exposició amb uns originals resultants de “L’Odissea”, d’Homer, com qui avança al món modern de l’edició com la literatura fa, de recules, fins als nostres clàssics. Hem deixat de banda, per espai, amb algunes poques excepcions, obres per a cobertes de Llibres o revistes del sistema editorial industrial.
Amat, amb la mateixa llibertat del seu art, que va del dibuix i el collage al cel·luloide pintat o a la ceràmica colpejada, i del dibuix en paper a dibuixar en l’espai teatral, se serveix de totes les tècniques de reproducció: de les clàssiques calcografies en aiguafort i xilografia a les tintes planes en serigrafia, l’òfset industrial, la fotocòpia o la impressió digital. Els llibres de Frederic Amat, que és d’antuvi un coneixedor com pocs de les aportacions i col·laboracions cabdals entre artistes i poetes i editors de llibres d’art, són l’obra d’un investigador de l’impacte poètic visual. També, des de principis del segle XXI, amb l’estreta aportació d’Estela Robles, la seva companya, els llibres de Frederic Amat han vist potenciar els aspectes innovadors i tradicionals, artesanals i industrials, que el disseny gràfic aporta a través d’ambdós creadors al món del llibre i del llibre d’art.
Hi ha una escriptura indesxifrable a l’univers que la ciència tradueix a signes, fórmules, imatges i sistemes. De la mateixa manera els humans hem establert un codi lingüístic tècnic, pràctic i de gran eficàcia comunicativa que traspassa l’oralitat semàntica de l’aire, poblada d’infinitud de matisos sil·làbics: una escriptura que quan perd la seva funció d’immediatesa funcional reneix gràcies a l’art com a escriptura del sensible per a l’ull i la ment. Això fa l’Amat: fa renéixer l’escriptura.
La combinació i el ritme, l’acoloriment, la distribució espacial, el perllongament del gest, l’acció, la circumstància temporal i la localització són passos en la construcció dinàmica del llenguatge verbal i corporal, tant com ho són en la fixedat de l’escriptura en el visual. Una escriptura que, personalitzada pel jo líric, en aquest cas per Frederic Amat, experimenta enllà i ençà, en un trencament de codis i límits per guanyar una altra expressió inèdita, subjectiva i universal, i retornar cap a l’origen fundador del llenguatge així com a la seva projecció infinita. És en aquest punt on un cert art i una poesia es troben amb un impuls de llibertat majestàtic. És quan des d’un grau zero, carregat de totes les escriptures (de civilitzacions i llengües, de memòria i de ruptures), l’art esdevé poesia de per si. Aquesta és l’aportació superior que Frederic Amat fa, com s’evidencia en aquesta exposició: traspassar la lectura de l’escriptura dels altres a acció refundadora de l’escriptura del visual.
La poesia, entesa a mig camí entre la textualitat formal i la textualitat experimental, així com una vocació de vida, és al centre de l’art de l’Amat. Un art que s’abeura de l’impuls evocatiu del poema quan aquest s’ha desprès del seu contingut per ser escrit de nou en experiència i vida altra. L’art dels llibres de l’Amat, doncs, no il·lustra, no afigura, com tampoc no deconstrueix, sinó que funda allò que és propi de la poesia: la recerca de l’essencial prelingüístic. Així cadascú, tot sol -l’Amat-, és una civilització i una cultura. Això han procurat, també, aquells artistes altres als quals Amat s’anella: J. V. Foix i Octavio Paz; Lorca i Joan Brossa i Arrabal; Juan Benet, Cabrera Infante i Joan Goytisolo; John Cage, Bob Wilson; Ferlinguetti; Ida Vitale; Mark Strand; Brines, Altaió i Argullol... i tal i tant.
Pel principi, del punt la línia i el mot en el gest, i la frase com a espai d’espais en el pla. Tot és ritme i accent, pausa i aparició sobtada. La història neix entre la taca i el silenci. El lloc en el que es performa l’acció és el temps de l’escriptura i el lloc on es perpetua el seu dinamisme és en l’espai del llibre, la seva cova i arquitectura.
Vicenç Altaió
.
