Obres els dipòsits | 10 projectes artístics a 10 ciutats catalanes | 24 oct.- 1 nov.



10 artistes contemporanis catalans creen 10 projectes originals i inèdits a partir d’obres d’art i documents emmagatzemats en dipòsits de 10 museus i arxius de Catalunya

“Obres els dipòsits”, de Frederic Montornés, és el projecte guanyador del concurs de comissariat artístic convocat l’any 2019 per Transversal Xarxa d'Activitats Culturals, que compta amb la participació de les artistes Anna Dot, Lúa Coderch, Marla Jacarilla, Regina Giménez, Èlia Llach, Ignasi Prat, Mariona Moncunill, Martí Anson, Oriol Vilapuig i Oscar Holloway, que han accedit als dipòsits dels museus i arxius de Girona, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mataró, Manresa, Reus, Figueres, Olot, Tortosa i Sant Cugat del Vallès.

L’objectiu d’“Obres els dipòsits” és articular un projecte artístic coral i de nova creació a partir de la reinterpretació lliure i personal de cada artista a partir d’algun dels objectes que estan guardats als dipòsits dels museus i arxius comarcals i que han cridat la seva atenció - obres d’art, documents, llibres...- amb la voluntat de fer-los visibles, dotar-los d’una segona vida.

El resultat són 10 projectes artístics que van des de la videoinstal·lació, a obres sobre paper fins a la performance, fotografia, vídeo, conferències, publicacions i obres sonores, entre altres.

La presentació del projecte’“Obres els dipòsits” se celebrarà de forma simultània a les 10 ciutats catalanes durant la setmana del 24 d’octubre a l’1 de novembre.

El Consorci Transversal Xarxa d’Activitats Culturals, format per deu ciutats mitjanes de Catalunya, treballa per la promoció i defensa de la cultura. Des de 2017, i de forma anual, impulsen projectes de producció pròpia en el camp de les arts visuals i escèniques, que tenen lloc de forma simultània als deu municipis de la xarxa.

Tota la informació a www.txac.cat

La setmana del 24 d’octubre a l’1 de novembre del 2020 es presenta “Obres els dipòsits”, un projecte sorgit del fet de convidar a 10 artistes catalans a crear 10 propostes artístiques originals i inèdites a partir de la reinterpretació lliure i personal de les obres i/o documents emmagatzemats als dipòsits de 10 museus i arxius de Catalunya que haguessin cridat la seva atenció.

L’objectiu d’”Obres els dipòsits” és posar en valor aquelles peces d’art que estan al museu però que són invisibles pels visitants, objectes, documents, llibres o fragments, entre altres, que estan amagats malgrat el seu interès, ja sigui perquè es troben en fase d’investigació, restauració, pendents de ser catalogats, guardats per la falta d’espai a les sales d’exposició, perquè no encaixen amb el relat del museu o perquè estan malmesos.

Els 10 artistes d’“Obres els dipòsits”, que són Anna Dot, Lúa Coderch, Marla Jacarilla, Regina Giménez, Èlia Llach, Ignasi Prat, Mariona Moncunill, Martí Anson, Oriol Vilapuig i Oscar Holloway, han accedit als dipòsits dels museus i arxius de Girona, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mataró, Manresa, Reus, Figueres, Olot, Tortosa i Sant Cugat del Vallès, i han triat una peça, cada artista, per tal de fer-ne la seva reinterpretació.

El resultat d’”Obres els dipòsits” pren forma d’un projecte artístic coral, de nova creació i multidisciplinari que compta amb peces d’art que van des de la videoinstal·lació, a obres sobre paper fins a performance, fotografia, vídeo, conferències, publicacions i obres sonores, entre altres.

“Obres els dipòsits” neix del concurs anual convocat pel Consorci Transversal Xarxa d’Activitats Culturals per a la producció en el camp de les arts visuals, i que en la seva edició de 2019 va guanyar Frederic Montornés, comissari independent i crític d’art.

La imatge gràfica d'"Obres els dipòsits", creada per la dissenyadora i directora d'art Ambar Amill, està formada per 10 figures geomètriques que evoquen les plantes dels museus i arxius que formen part del projecte. Cada centre d'art té la seva figura geomètrica, formada amb el nom de l'artista i el nom de l'espai escrit.

10 artistes, 10 museus i 10 projectes inèdits

Martí Anson (Mataró, 1967)
Títol del projecte: “01221 / 13842”
Museu de l’Empordà i Fundació del Museu del Joguet de Catalunya, Figueres
Obres de les quals parteix: Museu de l’Empordà: 1221: “Escena còsmica”, de Xavier Nogués Cases (1940). Museu de la Fundació Museu del Joguet de Catalunya: 13842. Nino amb vestit tradicional hongarès, fabricant desconegut, Hongria (s. XIX)Martí Anson ha utilitzat un programa informàtic per fer un sorteig entre totes les peces del Museu de l’Empordà i el Museu del Joguet de Catalunya. L’artista ha treballat a partir de les dues peces que han guanyat de forma aleatòria: la peça 01221 i la 13842. Anson ha materialitzat el seu treball en un llibre i un disc de vinil en els quals explica el procés del sorteig i la descripció de cada peça.

Lúa Coderch (Iquitos, Perú, 1982)
Títol del projecte: “La part que falta”
M|A|C Can Palauet i Museu de Mataró
Obres de les quals parteix: Fragments de vidre, os i material ceràmic de diversa procedència i època. Reserva d’Arqueologia del Museu de MataróLúa Coderch es va fixar en les obres més petites, en fragments d’estris de civilitzacions ancestrals, d’ossos, vidres, ceràmiques o fusta, guardats en petits calaixets del dipòsit arqueològic. Coderch treu a la llum la part que falta -d’aquí el títol de la peça- d’aquests minúsculs materials diversos sense una importància aparent. El seu projecte es mostra de manera simultània a Can Palauet, amb un treball videogràfic, i al Museu de Mataró Can Serra, on es mostren els objectes sense mediació.

Anna Dot (Vic, 1991)
Títol del projecte: “Otro modo de hacer juegos con las manos”
Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i Museu d’Art de Girona
Obres de les quals parteix: “Santa Llúcia”, talla de fusta daurada i policromada, autor desconegut (s.XVI), “Àngel”, talla de fusta, autor desconegut (s.XVI) i sèrie de xilografies Lo Minguet ““Engaños a ojos vistas y diversión de trabajos mundanos (…)”, Jocs de Mans (s.XVIII-XIX)El projecte d’Anna Dot juga amb les relacions entre la invisibilitat, la il·lusió i el tacte. L’artista parteix de les peces seleccionades i del llibre “Engaños a ojos vistas y diversión de trabajos mundanos fundada en lícitos juegos de manos (...)”, de Pablo Minguet i Yrol de 1755 il·lustrada amb una col·lecció d’estampes xilogràfiques. Un dels capítols del llibre parla de sis jocs de mans per fer amb un mocador. Dot ha treballat amb l’actriu i professora de dansa Alba Sanmartí per fer una coreografia que mostra els moviments de les mans, destapant el truc i mostrant el que sempre queda ocult.

Regina Giménez (Barcelona, 1966)
Títol del projecte: “L’Àlbum de visites”
Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani i Casa Aymat. Sant Cugat del Vallès
Obres de les quals parteix: Àlbum amb recull de fotografies de visites a la Manufactura Aymat de Tapissos i Catifes.L’Àlbum que ha triat Regina Giménez guarda les fotografies dels visitants il·lustres de la fàbrica de tapissos durant la dècada dels 60-70, època de gran prestigi de l’art tèxtil català. Amb els anys, aquest àlbum, que havia tingut un gran valor, ha anat perdent les fotografies per raons de conservació i només resten les anotacions amb els noms dels fotògrafs, l’any de la visita i els noms dels protagonistes de les imatges. El resultat són tres peces sobre paper que s’exposen amb material del dipòsit del mateix museu.

Oscar Holloway (Barcelona, 1989)
Títol del projecte: “GEN 37:29”
Museu de Tortosa
Obra de la qual parteix: “Rubèn al pou”, autor desconegut, pintura sobre vidre (finals s.XVIII).La proposta d’Oscar Holloway, titulada com el passatge bíblic del qual parteix, és una deriva audiovisual inspirada en una pintura sobre vidre que representa el rescat fallit de Josep, personatge bíblic suposadament desaparegut dins d’un pou. Holloway especula al voltant d’una fictícia persistència en el rescat, amb fotografies, dibuixos i imatges en moviment que representen l’onirisme i la màgia del submón: parets fosques, estalactites, animals cecs, raves, art rupestre o explosions, entre altres imatges.

Marla Jacarilla (Alcoi, 1980)
Títol del projecte: “Exterior día. Una familia cualquiera sonríe”
Museu de Reus
Obra de la qual parteix: Fons fílmic Altès Bessó, fons fílmic Cugat Puigalí i fons fílmic Màdico Bosch.A principis dels 80 va aparèixer el format de cinema Super-8, una evolució del 8mm dels anys 30. Varen ser moltes les famílies que van usar les càmeres per enregistrar els moments que volien recordar. A partir de les pel·lícules amateurs que Marla Jacarilla troba a l’arxiu de la Cinemateca Antoni Martra i Badia, depenent del Museu de Reus, l’artista es pregunta què impulsa a les persones a gravar certs moments de les vides: rituals que es repeteixen, expressions, gestos. Què es vol, recopilar la memòria personal o crear una mena de memòria col·lectiva? El resultat és un collage audiovisual protagonitzat per personatges que mai es van conèixer.

Èlia Llach (Barcelona, 1976)
Títol del projecte: “Els il·luminadors”
La Sala Centre d’Art Contemporani i l’Arxiu Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú
Obres de les quals parteix: Arxiu Comarcal del Garraf. Fons notarial.El projecte d’Èlia Llach parteix dels elements gràfics d’escriptura que detecta en els protocols notarials i en els arxius històrics, uns documents datats d’entre els s. XVI i XVIII a partir dels quals l’artista cerca la relació que hi pot haver entre el gest d’una mà que escriu i el gest d’una mà que dibuixa. L’artista mostra, juntament amb alguns protocols i documents originals, el treball de text i dibuix que ha dut a terme a partir del traç i dels gestos d’altres.

Mariona Moncunill (Tarragona, 1984)
Títol del projecte: “La formació de La formació del paisatge”
Centre Cultural El Casino i Museu Comarcal de Manresa
Obra de la qual parteix: Fòssils de diversos invertebrats marins de la comarca de Bages. Cronologia: Eocè. Procedència: Manresa, Malbalç núm. inv.: MCM 00001 i fòssil. Defensa d'Elephas Antiquus. Cronologia: entre 400.000 i 170.000 anys. Procedència: Manresa, Tossal dels Cigalons núm. inv.: MCM 00003.Mariona Moncunill parteix de “La formació del paisatge”, unes vitrines que de manera didàctica expliquen la formació geològica i la vida animal i vegetal del paisatge previ a la presència humana. Aquestes vitrines estan embalades, a causa de les obres que s’estan fent al museu. Moncunill realitza un vídeo monocanal que recull, a través d’entrevistes, els relats d’algunes persones que van participar en la construcció d'aquestes vitrines: l’especificitat del contingut, el seu origen o les subjectivitats concretes que les han fet com són. I tot això com a contraposició a la universalitat dels objectes que s’hi mostren.

Ignasi Prat (Sant Esteve de Palautordera, 1981)
Títol del projecte: “Arqueologia d’un inventari. Vida i política dels objectes de la Salvaguarda a Granollers 1936-2020”
Museu de Granollers i Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Granollers
Obres de les quals parteix: Peces dipositades al Museu de Granollers a mans de la Junta de Salvaguarda del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya en el període de la Guerra Civil.Dies després d’esclatar la Guerra Civil, les autoritats municipals de Granollers van salvaguardar el patrimoni cultural del Vallès Oriental. Van recollir objectes artístics de finques adinerades i edificis religiosos. Es va generar un inventari amb la procedència, el nom dels propietaris, i una descripció de cada objecte. El 1939 es va fer un segon inventari que incorporava el registre de devolució dels objectes. L’encreuament de dades conclou que 3.696 objectes no van ser retornats perquè ningú els va reclamar. I encara estan al museu. Ignasi Prat s’ha consagrat a un treball d’arqueologia identificant, una a una, les obres d’art custodiades durant la Guerra Civil. Les peces “recuperades” seran objecte d’una exposició al museu. A manera de preàmbul, es farà una presentació al museu per explicar l’estat de la recerca.

Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964)
Títol del projecte: “Fer el cap gros. Supervivències dels imaginaris populars”
Museu de la Garrotxa i Museu dels Sants. Olot
Obra de la qual parteix: Faràndula Popular del Museu dels Sants d’Olot.L’atenció d’Oriol Vilapuig se centra al voltant dels personatges de la faràndula: els Gegants, el Cap de Lligamosques, els Cavallets i els Cabeçuts, que només surten junts un cop l’any per les Festes del Tura i que han estat modelats per reconeguts escultors locals. Vilapuig va demanar als habitants d’Olot que escollissin una figura i li donessin vida a través d’un llençol il·luminat a fi de crear un teatre d’ombres. El resultat és un vídeo i fotografies d’una mena de processó de cossos projectats amb un sentit fantasmal.

Les produccions pròpies de Transversal

El Consorci Transversal Xarxa d'Activitats Culturals, està format per 10 ciutats mitjanes de Catalunya: Figueres, Girona, Reus, Sant Cugat del Vallès, Mataró, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Tortosa i Olot, amb la missió de treballar en favor de la promoció i defensa de la cultura.

El Consorci produeix noves propostes en l'àmbit de la creació i la cultura, amb el convenciment que tot el territori és igualment generador i receptor de propostes, i comparteix la necessitat de la intervenció des de l'administració pública en el reequilibri dels serveis culturals.

El 2017 es va impulsar els projectes de producció pròpia, tant en el camp de les arts visuals com de les arts escèniques (en anys alterns). Un acord de tirar endavant una proposta anual que tingui lloc a tots els municipis de la xarxa simultàniament.

Fins al moment s’han impulsat les següents produccions pròpies:

2018 - “Womart”. Arts visuals. Projecte que reivindicava el talent femení en les arts visuals, en general, i en l’art urbà, en particular. Projecte de Rebobinart, guanyador del concurs de comissariat Transversal 2017.

2019 - “Noves Escenes”. Arts Escèniques. El projecte va programar noves dramatúrgies als teatres de la xarxa. Va incloure la producció de “Conferència Espectacular”, de David Espinosa, una introducció dramatitzada a aquestes noves escenes.

2020 - “Obres els Dipòsits”. Arts Visuals. Una iniciativa que vol activar les col·leccions històriques dels museus i arxius (en especial d’aquells que romanen als magatzems, al marge del públic) a través d’un diàleg amb la creativitat artística contemporània. Projecte de Frederic Montornés, guanyador del concurs de comissariat Transversal 2019.

“Obres els dipòsits”

Presentació: entre el 24 d’octubre i l’1 de novembre

Relació d’artistes, obres, museus i arxius i dates:

_Museu de l’Empordà i Fundació Museu del Joguet de Catalunya. Figueres. 24/10 - 1/11
Marti Anson, “01221 / 13842”

_M|A|C Can Palauet i Museu de Mataró. 17/10 - 3/1/2021
Lúa Coderch, ”La part que falta”

_Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona. 24/10 - 1/11
Anna Dot, “Otro modo de hacer juegos con las manos”
Performance a càrrec d'Anna Dot i Alba Sanmartí al Bòlit - Capella de Sant Nicolau 24/10 a les 19:30 h

_Centre Grau-Garriga d'Art Tèxtil Contemporani. 27/10 - 5/1/2021
Regina Giménez, “L’Àlbum de visites”

_Museu de Tortosa. 24/10 - 15/11
Oscar Holloway, “GEN 37:29”

_Museu de Reus. 22/10 - 28/11
Marla Jacarilla, “Exterior día. Una familia cualquiera sonríe”

_La Sala Centre d’Art Contemporàni. Vilanova i la Geltrú. 23/10 - 1/11
Èlia Llach, “Els il·luminadors”

_Centre Cultural El Casino. Manresa. 30/10 - 8/11
Mariona Moncunill, “La formació de la Formació del paisatge”

_Museu de Granollers. 27/10, presentació del projecte
Ignasi Prat “Arqueologia d’un inventari. Vida i política dels objectes de la Salvaguarda a Granollers 1936-2020”

_Museu dels Sants. Olot. 31/10 - 29/11
Oriol Vilapuig, “Fer de cap gros. Supervivències dels imaginaris populars”

Més informació a www.txac.cat

.