Exposició: Ad aeternum | Gorka García Herrera | Sala Parés | BCN | Fins 17 oct.
Gorka García Herrera
03.09.20 - 17.10.20
Ad aeternum
Ad aeternum es presenta com la tercera etapa d'un mateix projecte que engloba dues fases prèvies recollides a les exposicions “UTOPOS / DISTOPOS i "Perdido para siempre lo perdido".
Un treball el germen del qual partia de l'estudi de les nombroses i diverses propostes utòpiques que l'ésser humà ha anat plantejant al llarg de la història i els nexes d'aquestes amb el seu reflex distòpic a la societat contemporània. La República de Plató, el cristianisme primitiu o les més properes tendències ideològiques de segle XIX, com el socialisme utòpic i el comunisme, distorsionats en un esdevenir sociopolític que va omplir el segle XX de totalitarismes i conflictes bèl·lics. Una tendència que des de l'àmbit teòric ja va ser abordada des de diferents punts de vista per teòrics com Popper, Oakeshott, Hayek o Marcuse.
A la recerca d'un resultat plàstic que plantegés una reflexió al voltant dels possibles punts de connexió entre les dues qüestions va sorgir l'elecció de les dues vies principals de representació: d’una banda, el Renaixement –moment en què apareix la novel·la Utopia de Thomas More, es realitzen nombrosos estudis urbanístics que projecten la recerca de la "ciutat ideal" o es descobreix la perspectiva cònica convertida en eina il·lusòria en l'àmbit pictòric– com a paradigma utòpic; de l’altra, una selecció de diverses ciutats contemporànies –principalment de l'Orient Mitjà per la seva sobrietat arquitectònica i auster cromatisme– devastades per la guerra com a paradigma distòpic. Al fil d'aquests dos eixos han nascut les obres que conformen aquest projecte i, per tant, aquesta exposició.
En alguns casos l'estètica renaixentista –representada a través de sòls geomètrics de caràcter colorista i marcada perspectiva– es complementa amb paisatges bèl·lics –compositivament més anàrquics i cromàticament més bàsics– generant un espai on cohabiten dos conceptes i que, d'alguna manera, donen peu a una tercera variant, un espai aparentment il·lusori que respon a la coexistència perpètua d'aquestes dues actituds que ha mantingut l'ésser humà al llarg de gran part de la seva història: la de "construir" des del terreny de les idees i la de "destruir" en el propòsit de dur-les a la pràctica; en altres casos les dues estètiques apareixen contraposades, com és el cas de l'obra "AD AETERNUM" que dóna nom a l'exposició: reinterpretacions de diversos quadres renaixentistes amb un marcat caràcter simbòlic són juxtaposades a diversos paisatges o elements de guerra a una idea tant de confrontació visual com conceptual.
És en base a aquestes idees, degut a que es va desenvolupant una tasca la qual contínuament genera noves vies secundàries de reflexió –la naturalesa de l'ésser humà, les contradiccions d'aquest i les seves eines per assumir-les i justificar-les o les noves fórmules globals per assolir una societat "justa"– i que requereix de noves formulacions plàstiques. Com a resultat de tot això neix, per tant, AD AETERNUM, una fase del projecte que abasta els dos últims anys de treball i que ara es presenta en forma d'exposició a la Sala Parés.
.
