Exposició: En tres actes Tot el que és sòlid s’esvaneix | Fundació Suñol | BCN | Fins 13 feb.
En tres actes
Tot el que és sòlid s’esvaneix
Del 06.10.2020 al 13.02.2021
Fundació Suñol
El 6 d'octubre de 2020: horari especial d’obertura de 16h a 20h
Abans que un munt de peces immòbils, entenem que una col·lecció també és —o és sobretot— una mena de registre d’intensitats, una manera d’acostar-se a l’art amb els arguments de cada moment concret però alhora amb les preguntes que anticipen punts de vista encara latents.
Acte 2. Tot el que és sòlid s’esvaneix
El segon acte, que porta per títol Tot el que és sòlid s’esvaneix, és una travessa per un grup d’obres que permeten entendre fins on la pulsió abstracta no va esgotar els seus límits; al contrari, potser continua sent la forma del llenguatge que mesura l’esforç dels artistes per comprendre el caos sense la voluntat de domesticar-lo.
Tendim a pensar l’abstracció com un revers depurat de la realitat, com aquella part del que és invisible que per fi podem «veure davant els nostres ulls». De la mateixa manera, apreciem del pintor o de l’escultor abstracte que s’hagi atrevit a sintetitzar en un gest, en una taca i en una torsió de la matèria aquelles pulsions que animen el món. Tot i així, també és possible la hipòtesi que sigui el temps allò que registren les obres no figuratives, que el que està documentat per qui practica l’abstracció sigui un instant fugaç, una mena de parpelleig en què fins i tot el que és sòlid també s’esvaneixi.
Barcelona, Catalunya
En tres actes és un tríptic expositiu comissariat en col·laboració amb Valentín Roma acompanyat d’un conjunt de programes públics que pretén mostrar quines són les línies argumentals de la Col·lecció Suñol Soler i amb quins horitzons artístics i històrics va ser creada.
Abans que un munt de peces immòbils, entenem que una col·lecció també és —o és sobretot— una mena de registre d’intensitats, una manera d’acostar-se a l’art amb els arguments de cada moment concret però alhora amb les preguntes que anticipen punts de vista encara latents.
Acte 2. Tot el que és sòlid s’esvaneix
El segon acte, que porta per títol Tot el que és sòlid s’esvaneix, és una travessa per un grup d’obres que permeten entendre fins on la pulsió abstracta no va esgotar els seus límits; al contrari, potser continua sent la forma del llenguatge que mesura l’esforç dels artistes per comprendre el caos sense la voluntat de domesticar-lo.
Tendim a pensar l’abstracció com un revers depurat de la realitat, com aquella part del que és invisible que per fi podem «veure davant els nostres ulls». De la mateixa manera, apreciem del pintor o de l’escultor abstracte que s’hagi atrevit a sintetitzar en un gest, en una taca i en una torsió de la matèria aquelles pulsions que animen el món. Tot i així, també és possible la hipòtesi que sigui el temps allò que registren les obres no figuratives, que el que està documentat per qui practica l’abstracció sigui un instant fugaç, una mena de parpelleig en què fins i tot el que és sòlid també s’esvaneixi.
La Fundació Suñol engega la temporada 2020-2021 amb la inauguració de Tot el que és sòlid s’esvaneix, la segona mostra del cicle En tres actes comissariat per la Fundació Suñol en col·laboració amb Valentín Roma. Aquesta segona edició del tríptic expositiu se centra en els llenguatges estètics que utilitzen l’abstracció, en una selecció de peces presents a la Col·lecció Suñol Soler.
Com a institució compromesa amb el suport a la creació artística, aquesta temporada la Fundació
Suñol també posa en marxa dos projectes: Shortcut i Damunt vidre. Shortcut és un projecte iniciat
en el context de confinament provocat per la pandèmia, i consisteix en la producció de projectes
artístics que s’exposaran exclusivament a la web de la Fundació Suñol.
Damunt vidre utilitza la
vidriera exterior del nou espai de la fundació com a suport artístic, on es presentaran, al llarg de
la propera temporada, projectes produïts ex profeso.
La Fundació Suñol destaca també la col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb
l’exposició Diàlegs Intrusos. Tot és present. Comissariada per Sergi Aguilar i Àlex Mitrani, presenta
una selecció de peces d’art contemporani pertanyents a la Col·lecció Suñol Soler en conversació
amb les col·leccions històriques del Museu Nacional.
En tres actes
Col·lecció Suñol Soler
Cicle comissariat per la Fundació Suñol en col·laboració amb Valentín Roma
En tres actes és un tríptic expositiu comissariat en col·laboració amb Valentín Roma que pretén
mostrar quines són les línies argumentals de la Col·lecció Suñol Soler i amb quins horitzons
artístics i històrics va ser creada. Aquest tríptic expositiu ha estat ideat coincidint amb l’apertura
de la nova seu de la Fundació Suñol al districte de les Corts, que va tenir lloc al gener de 2020.
Abans que un munt de peces immòbils, entenem que una col·lecció també és —o és sobretot—
una mena de registre d’intensitats, una manera d’acostar-se a l’art amb els arguments de cada
moment concret però alhora amb les preguntes que anticipen punts de vista encara latents.
El segon acte comprèn un conjunt molt notable de pintures i escultures abstractes de la
Col·lecció Suñol Soler, que van des de l’últim terç dels anys setanta fins avui. Es tracta d’una línia
autònoma –una micro-col·lecció dins de la Col·lecció–, però també d’un període clau en el qual les
gramàtiques abstractes van viure hegemonies i qüestionaments, etapes d’inflexió i nous impulsos.
El context actual està marcat per una proliferació d’imatges cada vegada més precises;
en contraposició, els llenguatges estètics abstractes sembla que se situïn en una mena
d’anacronisme, una mena de venjança de les síntesis contra el barroc de la realitat. Al llarg de les
quatre dècades presents a l’exposició, trobem pràctiques considerades «científiques», pròpies
dels anys setanta, així com també una redescoberta del color i, des d’allà, una pintura i una
escultura on es constata l’empremta dels procediments conceptuals.
Ara bé, més enllà de les etiquetes de la història de l’art, no hi ha dubte que hi ha una poiesis
-una producció de sentit, segons el significat etimològic d’aquesta paraula grega– que ha mutat
ben poc al llarg dels anys.
Ens referim als experiments gestuals, a la investigació sobre les
possibilitats de la matèria i els límits dels suports, a la recerca de pautes en el desordre, escletxes
que impedeixen que les formes es tanquin.
Parlem, en definitiva, de la manera en què l’abstracció ha generat «sabers plàstics» d’un mirar
que s’entesta a no emancipar-se de la bellesa i que, alhora, tampoc no s’apaivaga amb les seves
certeses.
Artistes presents a l’exposició: Sergi Aguilar, Ignasi Aballí, José Manuel Broto, Carmen Calvo, Jordi
Colomer, Virginia Costa, Luis Frangella, Giorgio Griffa, Federico Guzmán, Asier Mendizabal, Joan
Hernández Pijuan, Robert Llimós, Eva Lootz, Fina Miralles, Miquel Mont, Achille Perilli, Albert RàfolsCasamada, Sean Scully, Susana Solano, Antoni Tàpies, Juan Uslé, Moisès Villèlia.
CARTEL·LES POÈTIQUES
Amb motiu de l’exposició, s’ha encarregat a una selecció d’autors la creació específica de poemes
o textos poètics relacionats amb obres presents a la mostra, com a reflexió poètica presentada en
un entorn habitualment informatiu i normatiu: la cartel·la tècnica que acompanya les obres d’art.
Amb aquesta acció s’utilitza la cartel·la de manera creativa per ampliar els punts de vista sobre
l’exposició mitjançant el creuament entre disciplines, es profunditza en el contingut poètic
inherent a les obres i a la proposta comissarial i, al capdavall, s’explora la complexa relació entre
la paraula i la imatge.
Els autors que col·laboren en aquest projecte són els següents:
1. Maria Sevilla - Jordi Colomer, La puça F, 1992
2. Joana Brabo - Luis Frangella, La jarra vertiente o máquina de dibujar, 1980
3. Laia Carbonell - Federico Guzmán, The sound of business, 1988
4. Josep Pedrals - Joan Hernández Pijoan, Paisatge, 1978
5. Martí Sales - Eva Lootz, Sense títol, 1980
6. Mireia Calafell - Susana Solano, Ballarí /Ballarina, 1982
Eva Lootz. Sense títol, 1980
Fotofografía: Santi Periel
Acte 3. VINT ROSTRES I TRES MULTITUDS
Primavera-estiu 2021
El tercer i últim acte, Vint rostres i tres multituds, s’endinsa en el gran motiu iconogràfic de
l’art, l’element que qüestiona les cronologies i porta fins al present la versemblança de tots
els passats: el rostre humà. La Col·lecció Suñol Soler té rostres petrificats i façs diluïdes, cares
reconeixibles i semblants en fuga. Els vint rostres seleccionats tenen el seu contrapunt en tres
multituds que els observen i els acullen. Al costat de la soledat de la cara buscant causes per
ser-hi, trobem la multitud assajant raons on reconèixer-se.
SHORTCUT
La Fundació Suñol ha presentat aquest juliol el projecte Shortcut, un programa d’exposició online
de treballs específics elaborats per a la seva web a càrrec d’una selecció d’artistes. Aquest
programa s’ha realitzat en col·laboració amb la Fundació Glòria Soler, entitat germana de la
Fundació Suñol.
Tot i haver començat com a resposta creativa a la situació actual, Shortcut neix amb la voluntat
de ser un projecte de llarg recorregut que conviurà amb la programació presencial de la fundació.
La complexitat del moment ha fet que la fundació habilités una drecera virtual (shortcut en el
mot anglès que remet, a més, a l’àmbit informàtic) per donar visibilitat i posar en valor treballs
d’interès, tot recolzant la producció artística en temps difícils, alhora que es proposa generar
eines de coneixement, de reflexió i de transformació al voltant del moment present, a partir de les
diferents propostes artístiques.
Projectes Shortcut actuals:
Julia Varela – 3’31”
Anaisa Franco – Circulatory System
