(RE)CONSTRUCCIÓ_pujar_habitar | Institut de Corpologies Deslocalitzades | Es Baluard | Palma


(RE)CONSTRUCCIÓ_pujar_habitar
Institut de Corpologies Deslocalitzades

Dia: 19 de desembre de 2020
Hora: 11:00h a 20:00h
Espai: Aljub
Activitat de pagament (5€) amb inscripció prèvia i places limitades
Totes les dinàmiques que es desenvolupen durant l’activitat compleixen amb les recomanacions sanitàries establertes

Es Baluard Museu (Palma, Mallorca) continua amb la segona sessió d’I-CorDes, Institut de Corpologies Deslocalitzades, un programa públic que pretén retornar els cossos al centre, reafirmar la seva posició presencial en l’espai, en l’entorn, en un moment en què han estat relegats a la reclusió i al no contacte. La sessió comptarà amb una part teòrica i una pràctica, a més d’una sonora, conduïdes respectivament per Aimar Pérez Galí, Reinaldo Ribeiro i Carles Congost.

PROGRAMA
11:00h-13:30h «Estirar el fil». Sessió teòrica a càrrec d’Aimar Pérez Galí.

Escoltar_Ballar_Escriure. La sessió és una proposta amb tres maneres d’abordar la mateixa qüestió: els discursos dels cossos. Utilitzant l’eina de la imaginació, una de les més poderoses, i la de la foscor com a promesa de llibertat, ens endinsarem en la ficció anomenada cos, per indagar en els seus discursos, en les seves veus i en els seus llenguatges. Passarem pel micro i pel macro, pel plànol polític i el coreogràfic, per les veus i les enunciacions, per Ursula K. Le Guin i per Paul B. Preciado, pel fred i per la calor, i per imaginar més enllà de la forma humana a través de la paraula i el beat.
13:30h-15:00h Pausa dinar
15:00h-18:00h «(RE)CONSTRUCCIÓ_pujar_habitar». Sessió pràctica a càrrec de Reinaldo Ribeiro

La sessió es divideix en dues parts i es durà a terme posant èmfasi en la construcció d’un cos lliure en la seva singularitat en un “fer-pensar” guiat per preguntes, sons i imatges que el travessen i qüestionen. A la segona meitat de la sessió, es pretén treballar la idea de museu com a repositori de la memòria, del relat escrit pel privilegi blanc, de l’estilització del saqueig, de la colonialitat feta escultura. Experimentar el cos tenint l’espai blanc del museu com un espai, neutre? La intenció és elevar la veu i el cos a una mena de pedestal, a la reparació dels nostres relats i imatges, en la reconstrucció dels nostres propis pedestals: pujar-los i habitar-los.
18:00h-20:00h «Cos, esperit, màquina». Sessió sonora a càrrec de Carles Congost

La música disco és potser ser la forma musical més universalment ridiculitzada de les que s’han produït en els darrers cinquanta anys però, igual que el pop, el punk i el hip hop, va néixer en un període de profunda agitació social i econòmica. La música disco va donar un nou significat a la idea de comunitat, a promoure la integració racial, sexual i de classe, a la pista de ball.

La sessió proposa un recorregut per diferents estils: el jazz lisèrgic, l’espiritual negre, la psicodèlia i el disc mutant; de Sun Ra a Amanda Lear; de Lagos a Nova York; del tecnològic a l’ancestral. En definitiva, la selecció pretén abordar el ball com a ritual col·lectiu, transitant per diferents estats d’ànim i deixant un espai obert a la reflexió.

BIOGRAFIES

Aimar Pérez Galí és graduat en Dansa Contemporània per l’Escola Superior d’Arts d’Amsterdam. Ha cursat el Màster en Teoria Crítica i Estudis Museològics (Programa d’Estudis Independents) del Museu d’Art Contemporani de Barcelona /Universitat Autònoma de Barcelona. La seva pràctica artística navega entre la coreografia, la investigació, l’escriptura i la docència. Des de 2014 imparteix docència al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut de Teatre de Barcelona a l’àmbit de la composició coreogràfica i des de 2019 forma part de l’equip directiu com a Cap de l’especialitat de Pedagogia de la dansa.

Els seus últims treballs coreogràfics són la conferència performàtica Sudando el discurso: una crítica encuerpada, The Touching Community, èpica i el treball per a escoles de primària dit dit. Ha publicat Suant el discurs / Sweating the discourse (2015), Lo tocante (Ed. Album, 2018) i els Quaderns sobre el tocar (Centre d’Art La Panera, 2020) juntament amb Jaime Conde-Salazar.

Reinaldo Ribeiro es va formar com a actor per la ESBA (Escola Brasileira d’Arts) i com a ballarí i intèrpret pel Taller de Dansa Contemporània de Teatre Sant Martí de Buenos Aires – Argentina. Ha realitzat el Màster en Pràctiques Escèniques i Cultura Visual de la UCLM (Universitat de Castilla-La Mancha en col·laboració amb el Museu Nacional Reina Sofia). En les seves pràctiques artístiques actuals s’interessa per la qüestió del cos negre, la identitat, els cossos híbrids, les pràctiques que s’enfronten i es desvinculen del pensament occidental colonial.

Viu entre Barcelona i Madrid on treballa com a performer, coreògraf, director creatiu, docent i coach per a publicitat. És cofundador del Col·lectiu Lamajara i codirector entre 2013 i 2020. El 2019 va ser convidat a la primera trobada internacional d’artistes negres a la dansa. Un projecte d’Iberescena que reunia a deu coreògrafs de diferents països iberoamericans per discutir pràctiques escèniques i polítiques en el camp de les arts vives al Centre Coreogràfic de Rio de Janeiro. Entre els seus últims treballs, destaquen el solo /performance SAMBA, el projecte LA-brânză (el paisatge de camp dut a la geografia de el cos) i Ígnia (copro-duït pels Teatres de Canal i Festival FAM de Tenerife) al costat del Col·lectiu Lamajara i Black Through Red (una pràctica de correspondència a distància que consisteix en l’enviament de postals per correu ordinari durant el període d’un any).

Carles Congost és artista visual. La seva obra se situa entorn de la construcció de la personalitat i els codis de conducta, caracteritzant també per la reelaboració d’estereotips cinematogràfics, fotogràfics i musicals. El seu treball es desenvolupa de forma d’acord amb diferents disciplines -video, fotografia, so i dibuix- incorporant un tractament clàssic i irònic de la imatge. Des de mitjans de la dècada dels 90, l’artista duu a terme, de forma paral·lela, tasques de composició i producció musical sota l’àlies de The Congosound.

Ha exposat de manera individual i col·lectiva en alguns dels centres, biennals i museus més rellevants a nivell tant nacional com internacional, com ara l’Espacio Uno/ MNCARS (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía), Madrid; Palais de Tokyo, París; Espai 13/Fundació Miró, Barcelona; PS1/MOMA, Nova York; Manifesta 11, Zurich; Carrillo Gil, Mèxic DF; 50 th Biennal de Venècia, Itàlia; Fabra i Coats, Barcelona; Hamburger Banhoff, Berlín; Casal Solleric, Palma de Mallorca; IMMA (Irish Museum of Modern Art) Dublin, etc. Actualment, es poden visitar dues exposicions monogràfiques de l’artista a La Casa Encendida (Madrid) i el DA2 (Salamanca).


.