Memòria de la defensa: arquitectures físiques i mentals | Es Baluard | Palma | Fins el 7 nov.
Espai C. Es Baluard Centre d'Art Contemporani
Palma de Mallorca, Mallorca
Del 26 de març de 2021 al 7 de novembre de 2021
Del 26 de març de 2021 al 7 de novembre de 2021
Artistes: Lida Abdul, Marwa Arsanios, Roy Dib, Mounir Fatmi, Jorge García, Juan Genovés, Leo Gestel, Patricia Gómez & Mª Jesús González, Petrit Halilaj, Peter Halley, Mestre de la conquesta de Mallorca, Antoni Muntadas, Daniela Ortiz, Tommaso Realfonso, Wolf Vostell, Kemang Wa Lehulere
Fa uns quatre segles es va aixecar a Mallorca la fortalesa sobre la qual avui s’assenten els fonaments d’Es Baluard Museu. El projecte el va dur a terme l’enginyer renaixentista Giovan Giacomo Paleari Fratino, qui també va idear múltiples fortificacions situades a la Mediterrània i al cor de Europa. El fet de pensar en murades situades en aquests enclavaments ens introdueix, paradoxalment, en una línia de temps que sabem quan comença i que, lamentablement, encara segueix el seu curs. Ens interessa donar visibilitat a la contradicció i la paradoxa que caracteritza la història. D’alguna manera, presentam un recorregut que ens apropa tant a Frantz Fanon, reconeixent-nos hereus d’accions colonialistes i d’ocupació, com a les relacions i denúncies que Foucault va apuntar a Vigilar i Castigar. Quina relació hi ha entre un baluard, una presó i una escola? Volem escoltar, com diria Gayatri Spivak, les veus que hi ha a l’altre costat de el mur.
L’objectiu d’aquesta exposició és obrir una reflexió des de la nostra contemporaneïtat al voltant de la necessitat d’introduir elements arquitectònics, físics i mentals, per tal de justificar accions polítiques que augurin protecció. Seguint aquest plantejament, acostam les preguntes a l’objecte que trenca la nostra seguretat: de què o de qui ens protegim?
L’exposició s’organitza en tres àrees diferenciades que permeten aprofundir en la dicotomia que plana sobre els motius pels quals es construeixen estructures de defensa. Com es subratlla al llarg del recorregut expositiu, allò del que solem defensar-nos no té a veure amb una agressió física, sinó més aviat, amb la por que provoca la proximitat i l’assimilació d’idees alienes o, millor dit, amb allò que pot modificar les nostres maneres de pensar i fer.
La mostra presenta un primer espai que, a mode d’introducció, engloba obres que ens acosten a diferents moments històrics en què, d’una banda, es reflecteix la necessitat d’aixecar fortificacions i, de l’altra, ens permet plantejar-nos com les connexions amb el passat són més de les que imaginem. El fresc de la Conquesta de Mallorca (s. XIII), reproduït per primera vegada per a l’exposició, ens planteja contradiccions, a qui protegeix la murada? A través de plànols de diferents èpoques i iconografies diverses, ens aproximam a escenaris en els quals la por a l’altre es fa present.
El segon àmbit planteja el doble joc que s’amaga rere antigues fortificacions i actuals murs. Des dels barrots de Juan Genovés o Peter Halley, ens situem en el mur que separa Palestina i Israel de la mà de Lida Abdul i Roy Dib. La sala es tanca mitjançant la intervenció de Kemang Wa Lehulere i una sèrie de documents procedents, majoritàriament, de l’Arxiu Intermedi Militar de Balears. S’incideix en la necessitat de mantenir vives les memòries, així com de conservar-les i reactivar-les. Per aquest motiu, des del departament d’educació s’han dut a terme una sèrie d’entrevistes a ciutadans i ciutadanes que han viscut en primera persona les transformacions del baluard i la seva diversitat d’usos.
Finalment, plantejam connexions amb el present més immediat de la mà de Maria Jesús González i Patricia Gómez, Antoni Muntadas, Mounir Fatmi i Petrit Halilaj: por a les idees, pandèmies, presons, murs i fronteres. En un moment en què els Museus són i han de erigir-se com espais de trobada i acollida, de cura i afectes, cal pensar quines estructures físiques i mentals bloquegen la possibilitat de convertir-se en comunitat.
Fa uns quatre segles es va aixecar a Mallorca la fortalesa sobre la qual avui s’assenten els fonaments d’Es Baluard Museu. El projecte el va dur a terme l’enginyer renaixentista Giovan Giacomo Paleari Fratino, qui també va idear múltiples fortificacions situades a la Mediterrània i al cor de Europa. El fet de pensar en murades situades en aquests enclavaments ens introdueix, paradoxalment, en una línia de temps que sabem quan comença i que, lamentablement, encara segueix el seu curs. Ens interessa donar visibilitat a la contradicció i la paradoxa que caracteritza la història. D’alguna manera, presentam un recorregut que ens apropa tant a Frantz Fanon, reconeixent-nos hereus d’accions colonialistes i d’ocupació, com a les relacions i denúncies que Foucault va apuntar a Vigilar i Castigar. Quina relació hi ha entre un baluard, una presó i una escola? Volem escoltar, com diria Gayatri Spivak, les veus que hi ha a l’altre costat de el mur.
L’objectiu d’aquesta exposició és obrir una reflexió des de la nostra contemporaneïtat al voltant de la necessitat d’introduir elements arquitectònics, físics i mentals, per tal de justificar accions polítiques que augurin protecció. Seguint aquest plantejament, acostam les preguntes a l’objecte que trenca la nostra seguretat: de què o de qui ens protegim?
L’exposició s’organitza en tres àrees diferenciades que permeten aprofundir en la dicotomia que plana sobre els motius pels quals es construeixen estructures de defensa. Com es subratlla al llarg del recorregut expositiu, allò del que solem defensar-nos no té a veure amb una agressió física, sinó més aviat, amb la por que provoca la proximitat i l’assimilació d’idees alienes o, millor dit, amb allò que pot modificar les nostres maneres de pensar i fer.
La mostra presenta un primer espai que, a mode d’introducció, engloba obres que ens acosten a diferents moments històrics en què, d’una banda, es reflecteix la necessitat d’aixecar fortificacions i, de l’altra, ens permet plantejar-nos com les connexions amb el passat són més de les que imaginem. El fresc de la Conquesta de Mallorca (s. XIII), reproduït per primera vegada per a l’exposició, ens planteja contradiccions, a qui protegeix la murada? A través de plànols de diferents èpoques i iconografies diverses, ens aproximam a escenaris en els quals la por a l’altre es fa present.
El segon àmbit planteja el doble joc que s’amaga rere antigues fortificacions i actuals murs. Des dels barrots de Juan Genovés o Peter Halley, ens situem en el mur que separa Palestina i Israel de la mà de Lida Abdul i Roy Dib. La sala es tanca mitjançant la intervenció de Kemang Wa Lehulere i una sèrie de documents procedents, majoritàriament, de l’Arxiu Intermedi Militar de Balears. S’incideix en la necessitat de mantenir vives les memòries, així com de conservar-les i reactivar-les. Per aquest motiu, des del departament d’educació s’han dut a terme una sèrie d’entrevistes a ciutadans i ciutadanes que han viscut en primera persona les transformacions del baluard i la seva diversitat d’usos.
Finalment, plantejam connexions amb el present més immediat de la mà de Maria Jesús González i Patricia Gómez, Antoni Muntadas, Mounir Fatmi i Petrit Halilaj: por a les idees, pandèmies, presons, murs i fronteres. En un moment en què els Museus són i han de erigir-se com espais de trobada i acollida, de cura i afectes, cal pensar quines estructures físiques i mentals bloquegen la possibilitat de convertir-se en comunitat.
Imatge: Muntadas, Closed/Locked, 2020. Cortesia de l’artista © Antoni Muntadas, VEGAP, Illes Balears, 2021
Fundació Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma
Plaça de la Porta de Santa Catalina, 10
Plaça de la Porta de Santa Catalina, 10
Palma, Mallorca
.
