Exposició: Des de la Grada | Olga Capdevila | ACVIC | Vic | 25 nov. - 8 gen.
Exposició d'Olga Capdevila
25.11.2021 - 08.01.2022
Obertura de l'exposició, dijous 25 de novembre a les 19 h
a ACVIC Centre d'Arts Contemporànies (Sant Francesc, 1 Vic)
Il·lustració: Festa Major. Olga Capdevila
Els dibuixos de l’Olga m’acompanyen. En sentit literal i figurat.
A una paret de casa hi ha la gran presència d’un petit cartró on noies en fila es fan la trena l’una a l’altra...sempre m’ha semblat una potent versió, en femení, de la columna sense fi. I quan surto de casa i giro la cantonada topo amb uns personatges que carregen entrepans suspesos en els vidres d’un bar.
Els dibuixos de l’Olga els veig i els penso.
Ara recordo un parell dels seus gifs vistos a instagram: avui què em poso gorro o gorra? i se’m fan presents tots els dilemes possibles (per cert hores més tard a l’escola va aparèixer amb gorra). O un altre on ens parla de l’amor, del vincle entre dues persones, amb una gota de tinta que llisca d’una figura a l’altra a l’alçada del pit.
Hi ha un poema d’Isabel Escudero que no em trec del cap “Un guioncito / entre dos cifras: /¿era eso mi vida?”. Per mi tot el treball de l’Olga explica aquest guionet, o sigui la vida amb tota la seva complexitat i matisos, i amb un to semblant a aquest vers. Les seves línies a la fulla o a la pantalla, quasi sempre blanca, són fruit de l’atenció acurada i intel·ligent a tot allò que passa al seu voltant. Només cal veure el seus quaderns, de meravellosa densitat i essencialitat.
Segueixo buscant en la poesia... i no em pregunteu per què però en alguns versos em ressona la seva obra, com en aquest d’Adrienne Rich: “¿Rasgar las viejas sábanas de boda para hacer trapos de polvo?”, o en un de Francisca Aguirre: “Estaba tan cansada por el esfuerzo de quedarme quieta / que empecé a pensar que tal vez si echaba a correr descansaría”
I acabo amb una idea de Montserrat Abelló, que penso que deu estar dins el cap de l’Olga: “Somniar llapis inexhauribles”.
Isabel Banal Xifré
+ informació
.
