'Història potencial de Francesc Tosquelles' al CineClub de Vic | ACVIC | 17 març
El film està a mig camí entre el documental i el cinema experimental i descobreix la personalitat de Francesc Tosquelles (Reus, 1912-Granges d'Òlt, 1994), un metge que va aportar una dimensió política a la psiquiatria i que va utilitzar el cinema i les arts per al coneixement. La pel·lícula vol reconstruir un llegat oblidat per a Catalunya i el món, i obrir un espai crític sobre la seva desmemòria utilitzant el llenguatge cinematogràfic. Per això, narra unes experiències no a partir del que n’ha quedat documentat sinó del que ens manca d’elles.
Marxista i llibertari, Torrelles va ser uns dels introductors de la psicoanàlisi a Catalunya i és considerat el pare de l’escola francesa i de la psicoteràpia institucional, segons la qual no hi ha malaltia mental sense societats i institucions 'malaltes'. Va modernitzar les institucions psiquiàtriques, amb la dignificació de l'atenció als malalts mentals. La pel·lícula s’ha elaborat a partir de la recerca feta pel projecte “El llegat oblidat de Francesc Tosquelles” coordinat per Joana Masó, finançat per la Fundació MIR-PUIG i ADHUC de la Universitat de Barcelona. Algunes escenes han estat possibles gràcies al treball d’un grup de joves organitzat pel departament de mediació del CCCB.
La pel·lícula va ser premiada ex aequo juntament amb ‘Palau de Vent’, de Lúa Coderch, a la 7a Edició del Premi de Videocreació. És una coproducció d’un projecte de videocreació dels Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya -dels quals forma part ACVIC Centre d’Arts Contemporànies- juntament amb Santa Mònica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona.
Sobre Mireia Sallarès (Barcelona, 1973)
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb estudis de cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York, Sallarès treballa com a realitzadora independent de documentals i viu entre Barcelona, Mèxic DF i altres ciutats, on du a terme els seus projectes artístics. Ha exposat a la Fundació Miró de Barcelona, al Museu d’Art Carrillo Gil de Mèxic, a l’Americas Society de Nova York, a l’Organització Nelson Garrido de Caracas, al Centre Cultural Montehermoso de Vitòria, al Laznia Centre for Contemporary Art de Gdansk, a la Galleri Image d’Aarhus, a l’OK Centrum de Linz, i a La Capella de Barcelona, entre d’altres. Sallarès utilitza el vídeo com una via d’investigació antropològica, però també com un instrument narratiu, capaç de produir relats a partir de la complexitat de la realitat. Un dels seus treballs més destacats és el llibre i també documental Las muertes chiquitas, on analitza l’orgasme femení. Ha rebut, entre d’altres, la Beca Leonardo per a Investigadores y Creadores de la Fundació BBVA. El seu darrer projecte, Kao malo vode na dlanu, ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Visuals 2019 i el premi ACCA 2019.
Sobre ACVIC
ACVic Centre d’Arts Contemporànies és un equipament cultural públic on es promou la creació, investigació i producció de propostes vinculades a l'art contemporani. Impulsat per l’Ajuntament de Vic i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i gestionat per H. Associació per a les Arts Contemporànies, el centre acull i interactua amb artistes i actors culturals, tant de l'entorn immediat com de fora, i fomenta la relació entre l’activitat educativa i el territori i la interacció social, creant situacions que possibilitin incorporar nous públics a les activitats artístiques. En la seva producció, també tracta d'incidir en elements controvertits de la realitat social obrint-se a una àmplia tipologia de creadors. Per altra banda, incentiva projectes de recerca que desenvolupen metodologies basades en hipòtesis de treball i la possibilitat de portar-los a terme en un àmbit més experimental.
Imatge: retrat del psiquiatre Francesc Tosquelles a la pel·lícula “Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por”, de Mireia Sallarès.
.
