Vídeo: La memòria migrant des d'una mirada feminista decolonial | Museu d'Història de Catalunya

  

Alguna vegada ens hem arribat a preguntar quantes històries invisibles construeixen una memòria migrant? De què parlem quan parlem de feminisme descolonial? I com de necessari és el feminisme per escriure la història? 

En aquesta tertúlia d'Itacat Ràdio al Museu d'Història de Catalunya es fa l'exercici de comprendre i evidenciar el poder de transformació que té l'anàlisi i la proposta feminista decolonial a l’hora de revertir les opressions.

També es parla de com podem situar els sabers al mateix nivell que els coneixements impartits per l'acadèmia per mirar de qüestionar l'hegemonia acadèmica, sovint etnocèntrica i racista. Cal reconèixer que a les experiències de resistència viscudes, a les opressions, es consoliden llaços vindicatius, les aliances insòlites de transformació, les estratègies de subversió i les maneres innovadores de governança alliberadora, com una alternativa a la gestió de les polítiques dels estats.

Una reflexió sobre com podem construir un camí per trobar-nos en el compartir dialògic col·lectiu, en un espai que espera recollir i recrear la història d'un territori per on han transitat persones vingudes de molts indrets.

Taula rodona: "La memòria migrant des d'una mirada feminista descolonial" 

Museu d'Història de Catalunya (MUHCA) 

23 de març del 2022, a les 18.30 h.

Tertulianes: Sara Cuentas i Camila Opazo Sepúlveda 

Moderadora: Omaira Beltrán Sánchez

Sara Cuentas és una periodista, activista i investigadora social des d'una perspectiva feminista decolonial. Nascuda al Perú, d'arrels ancestrals quítxues i guayocundas. Des del feminisme decolonial i l'antiracisme, s'ha implicat en la defensa dels drets humans i els drets de les dones dels pobles originaris. És experta en qüestions de gènere, interseccionalitat i drets humans. Ha treballat per a diversos organismes públics a l'Amèrica Llatina sobre polítiques i programes per a sectors de població en situació d'exclusió social i pobresa. És col·laboradora d'El País - Planeta Futur. 

Entre les seves publicacions més recents hi ha la recerca titulada La verdad está en nuestros cuerpos. Secuelas de una opresión reproductiva o la diagnosi participativa titulada Cuidar para sostener la vida. També és autora de la metodología titulada Análisis Interseccional para el cambio, centrada a enfortir les autonomies i el benestar social i emocional. Ha coordinat l'Escola Feminista Decolonial de la Red de Migración, Género y Desarollo, i és membre de la Plataforma Diverses 8M. Ha actuat com a investigadora i formadora a diverses entitats públiques i privades sobre polítiques feministes i anàlisi feminista decolonial. Actualment, impulsa accions internacionals per donar suport a la demanda de veritat, justícia i reparació de les dones afectades per les esterilitzacions forçades al Perú.

Camila Opazo Sepúlveda és una investigadora xilena, arqueòloga, museòloga i gestora patrimonial. Especialista en estudis postdecolonials i decolonials, feminismes i interculturalitat en el patrimoni. Actualment és doctorant en Societat i Cultura i membre del Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni de la Universitat de Barcelona (UB). Investiga sobre els llegats colonials i la seva transformació, orientada a la reparació de les memòries històriques subalternes.

Omaira Beltrán Sánchez és llicenciada en Periodisme i Comunicació Social per la Universitat Externado de Colòmbia. Té un Màster en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 

Ha desenvolupat un projecte de recerca sobre les representacions socials del català per part dels llatinoamericans residents a Catalunya. L'any 2010 va fundar l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya, amb la qual ha desenvolupat projectes de recerca-acció participativa amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Fundació Guné, la Fundació Antoni Tàpies, entre d'altres entitats.

Actualment, coordina l'Agència Intercultural ITACAT, la primera agència de comunicació intercultural de Catalunya i de l'Estat espanyol, que compta amb el suport de la Xarxa Barcelona Antirumors. Des del 2016, col·labora amb el grup Diàleg Interreligiós Intercultural, un col·lectiu de recerca sobre el diàleg intercultural i interreligiós, a més de tractar temes com la joventut i la migració, la dona i la migració, i l'educació i la comunicació intercultural, etc. És professora associada del Departament MIDE (Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació) de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB) i està desenvolupant una recerca sobre joves menors no acompanyats. + informació

.