El laberint de soledats de Dis Berlin a la Sala Parés
Després de poc més d’una dècada, Dis Berlin torna a presentar la seva obra a Barcelona i ho fa a la Sala Parés de Barcelona, on comparteix amb el públic les seves creacions més recents. La mostra ocupa els espais 1 i 3 de la galeria amb un total de quaranta-una pintures i una instal·lació escultòrica. Seguint la línia conceptual dels darrers projectes de Dis Berlin, l’artista torna a llançar-se a la cerca de nous misteris els quals prenen formes diverses i es desenvolupen en regions on la poesia, la música i el silenci són els veritables protagonistes.
A la seva obra pictòrica, el collage s’aplica com a concepte i eix vertebrador de les composicions, capaç de configurar nous mons, combinacions impossibles, realitats metafísiques o l’efecte oníric. Les imatges rescatades, col·leccionades, descontextualitzades i extirpades del seu significat original són dotades d’un nou sentit i poder.
L’acumulació gairebé infinita, física o no, de multillenguatges – referents pictòrics, musicals, cinèfils, literaris, conceptuals o objectuals – i la seva combinació, s’erigeixen com la base per a generar els enigmes, concebre el misteri i el delit estètic. Són alguna cosa així com peces variades d’un puzle sempre sorprenent – a vegades delirant – les quals són manipulades en un procés reflexiu per aconseguir un resultat final inesperat, de múltiples ressonàncies, i obrir ponts a nous mons, universos o plans de realitat on tot és possible. De fet, aquest és el gran objectiu de Dis Berlin, doncs, com ell mateix afirma, “a la vida quotidiana li falta misteri” i la pintura s’erigeix com una activitat capritxosa enfront de la quotidianitat, capaç de ser una expressió del desconegut, és a dir, d’una altra realitat, a més d’una evocació d’una altra vida.
L’artista és un relator d’històries, però sempre d’històries obertes. Dis Berlin dinamita la coherència narrativa tradicional per obrir nous camins, un bosc d’imatges inconnexes i, a vegades, disperses que obren possibilitats infinites mitjançant la suma, el joc de contraris, els equívocs, les ambigüitats semàntiques o la connexió dels elements seguint una manera que molt té a veure amb la fragmentació eclèctica pròpia del segle XIX. En cap cas els relats plantejats són unidireccionals i unívocs, sinó tot el contrari. Ell tan sols disposa diferents elements a mode de pistes – a vegades també al títol –, les quals donen pas a múltiples interpretacions, camins i significats, fent participar activament a l’espectador.
Dis Berlin ens guia fins a la cruïlla que és el cor d’aquesta col·lecció de nous misteris, el seu Laberinto de soledades.
Exposició:
A la seva obra pictòrica, el collage s’aplica com a concepte i eix vertebrador de les composicions, capaç de configurar nous mons, combinacions impossibles, realitats metafísiques o l’efecte oníric. Les imatges rescatades, col·leccionades, descontextualitzades i extirpades del seu significat original són dotades d’un nou sentit i poder.
L’acumulació gairebé infinita, física o no, de multillenguatges – referents pictòrics, musicals, cinèfils, literaris, conceptuals o objectuals – i la seva combinació, s’erigeixen com la base per a generar els enigmes, concebre el misteri i el delit estètic. Són alguna cosa així com peces variades d’un puzle sempre sorprenent – a vegades delirant – les quals són manipulades en un procés reflexiu per aconseguir un resultat final inesperat, de múltiples ressonàncies, i obrir ponts a nous mons, universos o plans de realitat on tot és possible. De fet, aquest és el gran objectiu de Dis Berlin, doncs, com ell mateix afirma, “a la vida quotidiana li falta misteri” i la pintura s’erigeix com una activitat capritxosa enfront de la quotidianitat, capaç de ser una expressió del desconegut, és a dir, d’una altra realitat, a més d’una evocació d’una altra vida.
L’artista és un relator d’històries, però sempre d’històries obertes. Dis Berlin dinamita la coherència narrativa tradicional per obrir nous camins, un bosc d’imatges inconnexes i, a vegades, disperses que obren possibilitats infinites mitjançant la suma, el joc de contraris, els equívocs, les ambigüitats semàntiques o la connexió dels elements seguint una manera que molt té a veure amb la fragmentació eclèctica pròpia del segle XIX. En cap cas els relats plantejats són unidireccionals i unívocs, sinó tot el contrari. Ell tan sols disposa diferents elements a mode de pistes – a vegades també al títol –, les quals donen pas a múltiples interpretacions, camins i significats, fent participar activament a l’espectador.
Dis Berlin ens guia fins a la cruïlla que és el cor d’aquesta col·lecció de nous misteris, el seu Laberinto de soledades.
Sergio Fuentes Milà
Dr. en Historia del Arte
Exposició:
Laberint de soledats
(Laberinto de soledades)
Dis Berlin
14.09.2023 - 21.10.2023
14.09.2023 - 21.10.2023
L'exposició forma part de la Barcelona Gallery Weekend 2023.
Sala Parés
Petritxol, 5
Barcelona, Catalunya
Petritxol, 5
Barcelona, Catalunya
