S'inicia la I Biennal d'Arquitectura Jove de Catalunya | 5 oct.
L'opening de la Biennal tindrà lloc el dia 5 d'octubre del 2023, a les 19h, al vestíbul d'accés al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, juntament amb la instal·lació Manifest creada pel col·lectiu d'artistes Sociedad 0. Participaran a l'acte Guillem Costa Calsamiglia, Degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Iñaqui Carnicero, Secretari General d'Agenda Urbana i Habitatge del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
La I edició de la Biennal ha estat impulsada per l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC), amb l'objectiu de donar veu a joves arquitectes no només a través dels seus premis com han fet al llarg de les tretze edicions dels premis AJAC, sinó també mitjançant espais de debat i discussió que aborden els assumptes compartits per la generació més jove. A aquest efecte, l'AJAC va obrir un concurs d'idees de comissariat quin premi es va atorgar a l'equip format per Marina Povedano, Arnau Pascual, Laura Solsona i Eduard Fernández, de Self-office.
On i quan: A la seu del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona del 5 al 16 d'octubre. A excepció de la jornada dedicada a salut mental el 13 d'octubre, que tindrà lloc al pavelló Mies van der Rohe.
La Biennal ha estat organitzada per:
AJAC, coneguda oficialment com l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya, fundada el 1993 amb la missió de promoure i destacar la vibrant comunitat de joves arquitectes a Catalunya. L'organització està compromesa profundament a facilitar les etapes inicials de la carrera d'arquitectes emergents, advocant pels seus interessos i drets. Col·laboren activament en la investigació, brinden suport i difonen oportunitats professionals, alhora que fomenten la dimensió cultural de l'arquitectura. Amb el temps, gràcies als seus prestigiosos premis, l'AJAC ha esdevingut un trampolí per a talents emergents, elevant-los a figures influents a la comunitat d'arquitectura i disseny.
Comissariada per:
- Eduard Fernàndez és arquitecte i docent. Va estudiar a l'ETSAB-UPC i la FAUP a Porto. Ha treballat a diverses firmes d'arquitectura a Barcelona i Sydney, i ha col·laborat amb institucions culturals com el FAD, la fundació Mies van der Rohe i l'Ajuntament de Barcelona. També ha estat docent a les universitats australianes Monash i UTS. Actualment, ensenya a la BAU i l'IED Barcelona. A més, és cofundador de Self-Office, fundada el 2022 i amb seu a Barcelona. L'oficina treballa als camps de l'arquitectura i la recerca i ha col·laborat amb diverses institucions europees, incloent-hi la Design Academy Eindhoven, l'Haus der Architektur Graz i la galeria VI PER a Praga.
- Laura Solsona és arquitecta i urbanista. Va estudiar a l'ETSAB-UPC ia la TU- Berlín. Ha col·laborat en estudis de disseny urbà i paisatgisme a Barcelona i Sydney, com Jornet Llop Pastor Arquitectes a Barcelona i Aspect Studios a Sydney. També ha impartit cursos d'arquitectura i urbanisme a la Universitat Monash a Melbourne i la UTS a Sydney. A més, és cofundadora de Self-Office, fundada el 2022 i amb seu a Barcelona. L'oficina treballa als camps de l'arquitectura i la recerca i ha col·laborat amb diverses institucions europees, incloent-hi la Design Academy Eindhoven, l'Haus der Architektur Graz i la galeria VI PER a Praga.
- Arnau Pascual és arquitecte, editor i investigador. Va estudiar a l'ETSAB-UPC i a ETH Zuric. Actualment, està cursant un MBARCH amb especialització en teoria, història i cultura a l'ETSAB-UPC. També imparteix classes de teoria a la mateixa universitat ia l'ETSALS. Ha col·laborat amb firmes com Pool Architekten a Zuric, Flores & Prats i Mateoarquitectura a Barcelona. Va exercir com a editor de la plataforma d'arquitectura digital Transfer Global Architecture Platform, sent responsable i coordinant la competència TAVA a les seves edicions de 2019 i 2021, celebrades a Zuric i Lausana. És l'editor del llibre "Footprints Writings 2005- 2020 Josep Lluís Mateo Park Books, 2021", i ha publicat diversos articles a revistes i plataformes com Urbannext, Pasarela i Quaderns.
- Marina Povedano és graduada en Filosofia per la UB i Arquitecta per l'ETSAB-UPC, amb especialització en Pràctiques Crítiques, Curatorials i Conceptuals per la Universitat de Columbia a Nova York. Actualment, imparteix teoria arquitectònica a l'ETSAB-UPC i l'ETSALS, i és membre del grup de recerca Arquitectura, Ciutat i Cultura, amb qui ha publicat “Espais Fràgils a la Ciutat Contemporània”. Ha comissariat exposicions al Museu Guggenheim de Nova York, la Biennal de Venècia i MIAS Architects, sent la seva darrera exposició al Centre Pompidou de París i al Disseny HUB de Barcelona. Ha publicat diversos articles a revistes i llibres de cinema, arquitectura i filosofia als Estats Units, Mèxic i Espanya.
Manifest:
L'arquitectura es comprèn, es divulga i es consumeix a través d'imatges. L'ús generalitzat de la imatge com a mitjà de comunicació juntament amb l'ús estès de les noves tecnologies ha generat un espai de trobada i diàleg compartit entre disciplines. Mitjançant l'ús d'un llenguatge comú, aquestes disciplines generen una cultura visual que es veu afectada per relacions algoritmiques de similitud i afinitat. La consumim de manera constant i immediata, gairebé inconscient, a la nostra vida diària.
Les xarxes socials s'han incorporat a la realitat analògica com a condició indispensable del procés creatiu: una eina de comunicació i divulgació que busca satisfer el desig del "like". Desitjo vinculat a la construcció d'identitats digitals i que, per tant, cerca el reconeixement i l'admiració dels altres per atorgar-li autenticitat. Però alhora, aquest desig tendeix a excloure tot allò que és diferent i incòmode, limitant la crítica i postures ideològiques alternatives. Com aconseguim que l'ull del segle XXI, addicte a la fugacitat i l'obscenitat de les imatges, les entengui com un vehicle per desvetllar històries íntimes, que necessiten dues qualitats perdudes: la reflexió i la crítica?
La construcció d'un missatge, del que ve després, del post, i alhora, el rebuig a ser merament consumible és allò que valida la pròpia imatge i li proporciona significat. Aquest fet és especialment rellevant degut a la naturalesa constructiva de l'arquitectura. Enfrontar-se a la problemàtica mediambiental actual genera una nova consciència antropocènica que qüestiona el discurs arquitectònic hegemònic, posant èmfasi en els processos materials i en les implicacions polítiques, econòmiques i climàtiques intrínseques de cada projecte.
La primera Biennal d'Arquitectura Jove cerca aprofitar el poder de les imatges per revelar històries que aprofundeixin en la reflexió i la crítica arquitectònica. Tant el contingut de l'exposició com les activitats generades al voltant de la Biennal adopten aquesta dinàmica anàleg-digital característica de la cultura contemporània, desafiant els paradigmes de les xarxes socials i abordant les preocupacions que afecten directament la nostra societat global a través de l'arquitectura.
