Exposició: Vessar l'ombra | Pep Aymerich | Canònica de Santa Maria de Vilabertran | 12 juliol
Cicle estival: "(Diàlegs) Art, música i patrimoni"
Pep Aymerich
Del 12 de juliol al 8 de setembre de 2024
Canònica de Santa Maria de Vilabertran
Exposició en el marc del festival Schubertíada de Vilabertran 2024
Inauguració, divendres 12 de juliol a les 19 h
Ingrid Guardiola, comissària
Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona
Plaça del Pou Rodó, 7-9.
Inauguració, divendres 12 de juliol a les 19 h
"(Diàlegs) Art, música i patrimoni" és un cicle estival que uneix aquests tres puntals de la cultura a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran. Des de fa més de trenta anys, en aquest espai, hi té lloc la Schubertíada, un festival internacional dedicat al món del lied romàntic i a la música de cambra, i des de fa deu anys, s’hi duu a terme una exposició d’art a cura del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
Aquesta exposició mostra una intensa recerca metodològica i experiencial, una via per trobar una sintaxi i un espai propi a través de la pintura com a mitjà, una pràctica que havia començat a investigar el 2017 amb Anunciació de l’Apocalipsi, però que no havia continuat. Com l’ermità, s’ha tancat a fer-se la pròpia pintura. L’arquitectura dels dodecaedres ròmbics fa de casa, de món, de temple potser.
Aquesta exposició mostra una intensa recerca metodològica i experiencial, una via per trobar una sintaxi i un espai propi a través de la pintura com a mitjà, una pràctica que havia començat a investigar el 2017 amb Anunciació de l’Apocalipsi, però que no havia continuat. Com l’ermità, s’ha tancat a fer-se la pròpia pintura. L’arquitectura dels dodecaedres ròmbics fa de casa, de món, de temple potser.
L’artista arbora una litúrgia per manifestar el potencial creatiu i destructiu de tot allò que toca l’home.
La pintura brega amb la mel, el foc i la fi del temps. Malgrat la fosca dels temps, Aymerich assaja unes últimes traces, recull les despulles, dona pas a les abelles i al seu màgic obrar, disposa la matèria perquè puguem estar-nos davant d’aquella fosca...by natural piety..., cap a la llum o cap al no res. Qui sap. De vegades, la vida deu tenir forma d’arc i es torna als orígens, és a dir, a les infàncies i a les pèrdues, als traus, a les despulles i a les ferides que les acompanyen, també les històriques. Res era necessari, res era degut, però es va fer via mentre vessava l’ombra.
Ingrid Guardiola, comissària
Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona
Plaça del Pou Rodó, 7-9.
Girona, Catalunya.
