Exposició: De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914 | Museu Pîcasso
Per dur a terme aquest anàlisi conceptual i estilístic suggestionat per París, la mostra està estructurada en 8 àmbits: L'arribada a París, Geografia de les arts, La ciutat espectacle, Parisiennes, La Bohèmia, Vides d'artista, La Belle Époque i 1914. Cada un dels àmbits ajuda als comissaris a distingir una temàtica que els artistes repeteixen però que representen de manera original. Les més de 250 obres dialoguen i es complementen per parlar del París de l'època, però també es contraposen i es disputen una mirada o perspectiva. El conjunt de tot aquest amalgama artístic multidisciplinar permet a l'espectador fer-se una idea de com vivien i què atreia als artistes catalans a París i construeix una mostra de gran envergadura i cura milimètrica de la producció dels artistes de casa nostra.
L'exposició compta amb obres reconegudes però també n'hi ha de difícils de veure perquè són propietat de col·leccions privades i que rares vegades s'obren al gran públic. De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914 ha comptat amb la col·laboració especial del Museu Nacional d'Art de Catalunya i amb 58 prestadors més, alguns de particulars, i d'altres que són Museus de Catalunya i de països estrangers.
Les geografies de París
L'exposició s'emmarca en un punt territorial molt definit, és la capital de França i de les arts de finals del segle XIX i principis del XX. Aquesta capital, però, està delimitada per dos punts d'atracció artística: Montmartre i Montparnasse, són els dos pols on transcorre la vida artística de la ciutat i on es concentren la major part dels pintors, escultors, músics, escriptors i il·lustradors Però la geografia per la que transiten els artistes és més concreta. Emmanuel Guigon ha destacat que l'exposició és una immersió a la vida de París d'aquella època: Les pintures, gravats, articles, fotografies i vídeos, són representacions i interpretacions artístiques dels llocs més emblemàtics del tombant segle parisí. No només hi ha estampes dels carrers il·luminats i plens de gent, també s’hi mostren carrers en vies de construció, cementiris, patis o barris obrers. Allò lúgubre hi és present, com també hi ha la sordidesa d'algunes maisons closes (bordells), l'alegria desbordada dels salons i l'exotisme de les "espanyolades". El carrer ocupat per les dones parisenques és un espai que els artistes catalans també exploren, com també treballen la manera de viure que ells mateixos tenen, els bohemis: la pobresa acompanyada de l'exaltació de la creativitat, l'amor i la llibertat. Perquè, com ha dit Eliseu Trenc: "els artistes de Catalunya viatgen a París no només per impregnar-se de les tècniques artístiques del lloc i del moment, també per poder crear amb llibertat, sense adaptar-se als ritmes del mercat".
Picasso i París
Pablo Picasso va arribar a París el 1900, acompanyat del seu amic i també artista Carles Casagemas, per visitar l'Exposició Universal, els museus del Louvre i de Luxemburg. Allà es va familiaritzar amb l´obra de Manet i dels impressionistes, que figuraven per primera vegada en una exposició oficial i que ell va descobrir a través de les revistes especialitzades difoses a Barcelona. Dues vegades es va dibuixar sortint acompanyat de l'Exposició. Tan sols tenia 18 anys i destacava poc entre la comunitat d'artistes catalans que vivien a París perquè encara era desconegut en els circuits artístics famosos de Catalunya. Tot i així, com la resta dels seus col·legues de professió, acudia assíduament als locals nocturns, els cabarets i els cafès concert de la capital francesa, que li van servir d'inspiració per a les seves pintures. L'exposició ofereix també la possibilitat de veure el París que va enlluernar Picasso.
Enlluernats per París, el programa d'activitats
En el marc de la programació del Museu Picasso, el Departament de programes públics i els comissaris de l'exposició han configurat un programa d'activitats que acompanya i amplia el discurs curatorial de l’exposició, proposant activitats, temàtiques i reflexions que van més enllà de les sales del museu. Amb aquest plantejament, s'ofereix una programació que combina conferències, converses, sessions d’escolta musical, arts en viu i sortides a museus que tenen, a les seves col·leccions, obra relacionada amb artistes i temes presents a l’exposició.
Una exposició, un catàleg
El catàleg recull el contingut de l’exposició, està format per dues parts diferenciades, la primera vol mostrar el París que van conèixer els artistes i creadors catalans del tombant de segle quan París era la capital mundial de l’art modern i centre neuràlgic de l’experimentació i renovació avantguardista. Pintors, gravadors, il·lustradors, músics, intèrprets, escriptors, periodistes i d’altres personatges van plasmar la seva percepció la Ciutat de la Llum en obres que ara podem contemplar en conjunt reproduïdes en aquest llibre. La segona part recull una sèrie d’entrades biogràfiques elaborades per més de 30 experts i dedicades al període parisenc artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Joaquim Sunyer, Lluïsa Vidal, Laura Albéniz, Pau Casals, Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquim Nin o Maria Gay són solament alguns dels noms que podem trobar en aquest diccionari. A propòsit de la publicació, Vinyet Panyella ha dit en roda de premsa que si "la finalitat de la mostra es crrear coneixement i proporciona gaudi i plaer, el catàleg amplica aquestes possibilitats, complementa l’exposició".
A més dels textos pròpiament de catàleg redactats a quatre mans pels comissaris inclou un diccionari biogràfic dels artistes i creadors que es formen i treballen al París d’aquest període amb més de 90 entrades. Il·lustrat amb més de 518 imatges: d’obres exposades (256), obres de referència que no estan presents a l’exposició (45), documents (20) i fotografies de context il·lustratives que inclouen imatges del París de l’època (52), dels artistes i els seus tallers (27) i una galeria d’imatges amb els retrats d’època dels més de 80 autors i creadors.
De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914
22.11.24 – 30.03.25Comissariat: Vinyet Panyella i Eliseu Trenc
Lloc:Palau Finestres, primera i segona planta
