El Zurbarán més (sobre)natural al Museu Nacional | 21 març
Entre l’acurada selecció d’obres del mestre del barroc també cal destacar que, per primera vegada a Barcelona, es podran veure juntes les dues versions bessones de Natura morta d’atuells, fita que ha estat possible gràcies a la col·laboració del Museo Nacional del Prado, que conserva una de les versions (l’altra pertany a la col·lecció del MNAC).
L’exposició també mostra l’empremta de l’obra de Zurbarán en artistes contemporanis com ara Toni Catany, Josep Guinovart, Aurèlia Muñoz o Antoni Tàpies, entre d’altres. A més, Antoni Llena i Eulàlia Valldosera han creat obres expressament per a Zurbarán (sobre)natural.
Les entrades anticipades es posaran a la venda el 10 de març.
Zurbarán (sobre)natural
El MNAC, al Musée des Beaux Arts de Lió i el Museum of Fine Arts de Boston col·laboren en aquesta exposició que reunirà per primera vegada les tres versions de La Visió de sant Francesc d’Assís pel Papa Nicolau V, una obra cabdal de Francisco de Zurbarán (1598-1664). La possibilitat absolutament excepcional de confrontar les tres pintures aporta llum sobre cada una d’elles. L’obra que conserva el MNAC ha estat sotmesa a un profund procés de restauració que ha permès recuperar el seu aspecte original i treure a la llum detalls ocults pel pas del temps.
En La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V, Zurbarán plasma un episodi llegendari segons el qual el Papa va sol·licitar veure el cos momificat del sant a la cripta de la basílica d’Assís. El pintor condensa una acció narrativa complexa posant el focus en l’essencial i ens mostra només la visió subjectiva del Papa. Zurbarán disposa la figura de sant Francesc com una obra d’art en un museu, treballant amb la llum, l’espai i la construcció geomètrica. Li atorga així força i una presència prodigiosa, fent que sembli que la mòmia del sant pren vida pròpia. A partir de la contemplació d’allò real, les imatges ens transporten més enllà de la realitat, o al seu interior, la seva ànima.
Aquesta exposició reunirà també altres obres de Zurbarán, entre elles les dues versions bessones, subtilment diferents, de la seva cèlebre Natura morta d’atuells, la del Museo del Prado i la del Museu Nacional d’Art de Catalunya. En aquestes pintures Zurbarán genera una estètica del buit, la distància i la presència, i del silenci, on no distingim quotidianitat de misteri religiós.
Zurbarán demostra que l’art modela imatges que no repliquen la realitat sinó que la transcendeixen en quelcom que ens apropa al misteri de la vida. En ell la natura esdevé reveladora d’allò sobrenatural. Les seves obres són dispositius per a la contemplació profunda, per a la meditació que ens obre a una experiència espiritual. La simplicitat i la puresa de les seves formes ens fascina i s’apropa a una sensibilitat contemporània. La manera de tractar els temes és una metàfora de l’art, però també de la potència de les imatges, de la seva capacitat per generar il·lusió de realitat, una experiència que coneixem tan bé al segle XXI.
Aquesta exposició mostrarà també com l’obra de Zurbarán arriba a la contemporaneïtat i la situarà en relació a obres d’artistes contemporanis amb els quals s’aprecia una continuïtat en la síntesi formal i l’aspiració espiritual, com ara Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Aurèlia Muñoz, Marta Povo i Antoni Tàpies, així com també Antoni Llena i Eulàlia Valldosera, que han creat obres especialment per aquesta exposició.
Francisco de Zurbarán (1598-1664) és un dels mestres més representatius del Segle d’Or espanyol. Els principis fonamentals del seu art estan vinculats al naturalisme barroc: pintar amb precisió allò que poden veure els ulls, però amb la voluntat d’anar més enllà de la realitat tangible per descobrir una dimensió profunda i espiritual de la vida, interpretant el discurs religiós de l’època. Gràcies a la col·laboració entre el Musée des Beaux Arts de Lyon, el Boston Museum of Fine Arts i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, s’han pogut reunir per a aquesta exposició, de manera absolutament excepcional, les tres versions que Zurbarán va fer de La visió de sant Francesc del Papa Nicolau V.
Aquest tema iconogràfic revela la inventiva de l’artista extremeny, que empra la pintura com un mitjà de revelació transcendent. La seva austeritat i contundència formal troben eco en diferents artistes catalans contemporanis, que l’homenatgen o que en fan una recerca paral·lela. Antoni Tàpies, Aurèlia Muñoz, Josep Guinovart, Joan Hernández Pijuan, Alfons Borrell, Toni Catany i Marta Povo ens mostren com es pot accedir a una experiència estètica de meditació a través de la matèria, la llum i la geometria. Antoni Llena, antic monjo franciscà, i Eulàlia Valldosera han dut a terme dues instal·lacions especialment per a l’ocasió. Reunir Zurbarán i aquests artistes enriqueix les lectures i ens porta a constatar que les grans inquietuds de la humanitat perduren en el temps.
Zurbarán (sobre)natural
Del 21 de març al 29 de juny de 2025
Comissariat: Joan Yeguas, conservador d’art del Renaixement i barroc del MNAC i Àlex Mitrani, conservador d’art contemporani del MNAC
Sala Temporal T1 del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Barcelona.
Organitza i produeix: Museu Nacional d’Art de Catalunya
