Poesia en video al CASM



El Centre d'Art Santa Mònica acull tres propostes firmades per dones en què el silenci és el motor de l'art:

L'artista Montserrat Soto ha conquerit el claustre del Centre d'Art Santa Mònica amb la instal·lació site specific: Lloc de silenci. El projecte, fet en col·laboració amb el poeta Dionisio Cañas, "evoca l'espai de contemplació que tenia la sala", segons el curador Frederic Montornés.

Lloc de silenci és un exercici de poesia en vídeo que s'estructura a partir de set pantalles de grans dimensions que mostren, enmig d'un blanc enlluernador, una paret tapada amb una reixa per on es passeja el poeta recitant els seus versos. Montornés explica que "és el primer cop que apareix la figura humana en un projecte de Soto". Però no és d'estranyar perquè Cañas és el poeta preferit de l'artista. "He ubicat un espai on ell es pogués sentir còmode", diu l'artista.

L'espectador, que pot seguir el poeta i aparèixer en imatge gràcies a les pantalles de retroprojecció, pot passejar-se pel claustre seguint les passes de Cañas.

La segona artista del CASM, Ceal Floyer, presenta una peça poètica i de silenci. Es tracta de Sobrecreixement (tallat), la fotografia d'un bonsai. El comissari Jacob Fabricius diu que "Floyer reverteix una acció humana: primer fa gran la imatge d'un bonsai, un arbre que no han deixat créixer, i després l'ha tallat per ajustar-la a les dimensions de la sala".

El joc també és present amb una de les tres peces de Jill Magid. En concret, Autoretrat pendent, on l'artista ha firmat un contracte per convertir les seves cendres en un diamant. De moment, a la mostra, hi ha només l'anell. El retrat s'acabarà quan es mori i sigui convertida en cendres./ L'AVUI.