'És quan dormo que hi veig clar' a la Galeria Marlborough


John Davies, Seated Girl and Standing Man, 1970

La Galeria Marlborough Barcelona inaugura (a 2/4 de 8 del vespre) i fins el 16 de juny, l'exposició 'És quan dormo que hi veig clar' títol d'un dels poemes més coneguts del surrealista català J. V. Foix, es converteix en el fil conductor o inductor d'aquesta mostra, que reuneix un conjunt de destacats artistes de diferents nacionalitats les obres de les quals apel·len a la idea de visió o somni com instruments vivificadores de les pulsions inconscients.

Algunes de les creacions de la present mostra com les de Chakaia Booker i Abraham Lacalle recorren a l'humor per a vèncer la por; unes altres, com les de John Davies o Francisco Leiro, inscrites en les pràctiques surrealistas o de l'absurd, usen la màscara o la disfressa per a establir una germanor entre el ridícul i l'angoixa; en d'altres, com les de R.B Kitaj o Manuel Franquelo, vam trobar també la idea de l'absència com a motor generador del desig; Martín Chirino o Juan El Genovés proposen el somni com a sublimació harmònica de la realitat.

Les obres d'aquests artistes al costat de les de Stephen Conroy, Alejandro Corujeira, Josep Guinovart, Kcho, Blanca Muñoz, Lucio Muñoz, Pelayo Ortega, David Rodríguez Caballero, Clive Smith i Zao Wou-Ki subratllen el sentit de l'art com experiència oberta i reveladora de les nostres zones i anhels més vetllats i més determinants.