La pintura de la marroquina Monia Touiss


Monia Touiss 'Sense títol', 2005


Art Neutre? i el Centre Cultural Olokuti del barri de Gràcia de Barcelona presenten ara una exposició de pintura de la marroquina Monia Touiss establerta a Barcelona des de 1993 per seguir el seu camí de cromatsime abstracte amb pistes figuratives.

La pintora marroquina Monia Touiss mostra la seva pintura recent al Centre Cultural Olokuti del carrer d'Astúries 36-38 de Barcelona. I és també a Barcelona on resideix la Monia des de l'any 1993, tot i que efectivament va néixer a la ciutat marroquina de Tetuan l'any 1971, i la podem considerar encara com un dels grans valors de la pintura marroquina contemporània, malgrat les seves vivències barcelonines. Monia Touiss va començar la seva formació artística amb pintors de prestigi reconegut a l'Escola de Belles Arts de las seva ciutat natal i la va acabar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona en l'especialitat de pintura. 

A banda dels seus fonaments tècnics, la pintura de Monia Touiss surt de les seves pròpies vivències emotives per estimular directament les nostres emocions com a espectadors d'un univers pictòric d'abstracció formal que amaga certes formes identificables, com portes i escales, que ens suggereixen possibles itineraris, físics i mentals, per anar descobrint tots els misteris de la seva pintura i potser també els veritables motors de la seva sensibilitat. Monia Touiss no es planteja prèviament la raó final de l'obra, sinó que parteix d'una pinzellada de color sorgida de l'inconscient per anar descobrint el final del procés mentre treballa. Descobreix aquest final a l'exposició de Monia Touiss a Olokuti fins al 15 d'agost.

Comentaris

  1. Un poème pour l'artiste maocaine
    Moni Tuiss.

    *Ecrire un poème

    Je sens que je rajeunis
    je suis né une deuxième fois
    obsédé par la mort
    J’avais oublié
    de célébrer la vie et la beauté

    J’écris dans un pays
    dont la langue a été mutilée

    où l’on vit en deçà de la vie

    je m’attache à décrire
    la forme d’un nuage
    ou d’un cyprès
    la fleur d’un amandier



    Ecrire un poème
    c’est rendre les choses obscures
    pour qu’elles donnent de la lumière

    et je m’accroche à l’espoir fou
    que la vie
    l’histoire,
    la justice
    ont encore un sens...

    J’ai choisi d’être malade de poésie
    Une poésie fragile

    Il suffit d’un rayon de soleil
    Pour qu’elle renaisse


    Oui, j’écris en état de joie
    Où en état de mélancolie

    Pas pour survivre
    simplement pour vivre

    Comme un poète
    qui recommencerait de zéro .




    © Mohamed El jerroudi

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars