La pintura de la marroquina Monia Touiss

Monia Touiss 'Sense títol', 2005
Art Neutre? i el Centre Cultural Olokuti del barri de Gràcia de Barcelona presenten ara una exposició de pintura de la marroquina Monia Touiss establerta a Barcelona des de 1993 per seguir el seu camí de cromatsime abstracte amb pistes figuratives.
La pintora marroquina Monia Touiss mostra la seva pintura recent al Centre Cultural Olokuti del carrer d'Astúries 36-38 de Barcelona. I és també a Barcelona on resideix la Monia des de l'any 1993, tot i que efectivament va néixer a la ciutat marroquina de Tetuan l'any 1971, i la podem considerar encara com un dels grans valors de la pintura marroquina contemporània, malgrat les seves vivències barcelonines. Monia Touiss va començar la seva formació artística amb pintors de prestigi reconegut a l'Escola de Belles Arts de las seva ciutat natal i la va acabar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona en l'especialitat de pintura.
A banda dels seus fonaments tècnics, la pintura de Monia Touiss surt de les seves pròpies vivències emotives per estimular directament les nostres emocions com a espectadors d'un univers pictòric d'abstracció formal que amaga certes formes identificables, com portes i escales, que ens suggereixen possibles itineraris, físics i mentals, per anar descobrint tots els misteris de la seva pintura i potser també els veritables motors de la seva sensibilitat. Monia Touiss no es planteja prèviament la raó final de l'obra, sinó que parteix d'una pinzellada de color sorgida de l'inconscient per anar descobrint el final del procés mentre treballa. Descobreix aquest final a l'exposició de Monia Touiss a Olokuti fins al 15 d'agost.
Un poème pour l'artiste maocaine
ResponEliminaMoni Tuiss.
*Ecrire un poème
Je sens que je rajeunis
je suis né une deuxième fois
obsédé par la mort
J’avais oublié
de célébrer la vie et la beauté
J’écris dans un pays
dont la langue a été mutilée
où l’on vit en deçà de la vie
je m’attache à décrire
la forme d’un nuage
ou d’un cyprès
la fleur d’un amandier
Ecrire un poème
c’est rendre les choses obscures
pour qu’elles donnent de la lumière
et je m’accroche à l’espoir fou
que la vie
l’histoire,
la justice
ont encore un sens...
J’ai choisi d’être malade de poésie
Une poésie fragile
Il suffit d’un rayon de soleil
Pour qu’elle renaisse
Oui, j’écris en état de joie
Où en état de mélancolie
Pas pour survivre
simplement pour vivre
Comme un poète
qui recommencerait de zéro .
© Mohamed El jerroudi