El passat en el present amb projecció futura


Diumenge passat visito el nou Museu de Lleida Diocesà i Comarcal com a “Claudi la Mosra” de “El suplement” de Catalunya Ràdio, coincidint amb l’última de les jornades de portes obertes organitzades des del dia 1 de desembre, immediatament després del gran dia inaugural d’aquest nou equipament cultural que s’ha convertit ja en element referencial del teixit social i urbà de Lleida, a la recta final del seu paper protagonista com a Capital de la Cultura Catalana 2007.


Faig una visita ràpida, més atmosfèrica que objectual, més ambiental que històrica, avançant amb dificultat pels espais d’aquest fantàstic museu obra de l’arquitecte Joan Rodón ple d’un nombrós públic sensible als avantatges econòmics de la jornada de portes obertes que et permeten visitar el museu sense pagar, tot i que habitualment només hauràs de pagar 3 euros per entrar-hi. Un capital, si es tracta de visitar un museu!


Maria Àngels Bravo, una oient de Linyola que em ve a trobar a la unitat mòbil de Catalunya Ràdio aparcada al costat del Museu de Lleida, comenta que troba que hi ha poca llum a l’interior i que no pot llegir bé les informacions escrites de les peces exposades. Marga del Campo com a responsable de Comunicació del Museu diu que s’ho miraran, i jo me’n vaig amb una impressió lumínica excel.lent que valora les peces en una atmosfera general que em fa pensar en la llum natural del passat prehistòric, medieval, barroc i renaixentista, d’interiors il.luminats amb torxes, espelmes o llums d’oli.


Me’n vaig del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal amb una molt bona impressió general i amb una fantàstica reproducció d’una mènsula del segle XIII regalada per Montserrat Macià, directora d’aquest museu i seguidora habitual dels meus viatges radiofònics dominicals.