L'obra de Torres-García al Museu de Mataró



Les sales d'exposicions de Can Palauet i el Museu de Mataró acullen fins el 17 de febrer l'exposició "Torres-García. Darrere la màscara constructiva" de Joaquín Torres-García. La mostra està organitzada per la Fundació Caixa Girona i l'Ajuntament de Mataró.

[bio] Joaquín Torres-García (Montevideo, 1874 – 1949) és un dels artistes més importants del panorama artístic català, europeu i llatinoamericà de la primera meitat del segle XX, tant per les seves obres com pels seus plantejament teòrics. Torres-García, de pare mataroní, va viure durant un any a la ciutat i va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis on va rebre classes de pintura de Josep Vinardell. Per la seva vinculació amb Mataró, l'Associació Sant Lluc per l'Art convoca un premi de pintura cada dos anys que porta el nom de l'artista uruguaià.

Aquesta és la primera exposició sobre l'artista dedicada a analitzar, de manera particular i contextualitzada, l'aspecte primitivista de la seva obra. La mostra ha començat el seu recorregut a Girona al Centre Cultural de Caixa Girona – Fontana d'or (del 15 de novembre al 13 de gener) i després de Mataró s'exposarà a les sales de Caja Murcia de Múrcia.

Can Palauet i el Museu de Mataró mostren 72 peces d'una selecció d'olis, fustes i dibuixos que van ser creades entre el 1924 i el 1945 després de la seva llarga etapa catalana, durant els períodes que va passar a Nova York, París, Madrid i finalment Montevideo. Les obres procedeixen del Museo Patio Herreriano de Valladolid, del Museu Torres-García de Montevideo i de diverses col·leccions particulars.

L'objectiu és demostrar, argumentar i il·lustrar una nova mirada a l'obra del pintor per tal de desvetllar els aspectes primitivistes de la seva pintura, analitzar què significaven per a ell, per què li interessaven i com s'han d'entendre, tant en el París d'entreguerres com en el Montevideo de la dècada dels 40.

D'entre les peces exposades a "Torres-García. Darrere la màscara constructiva" cal destacar la icona de l'exposició "Bouteille et verre" (1927), una peça molt primitiva que va sortir il·lustrada a la revista "Cercle et carré", que ell mateix va publicar; "Repisa con personajes" (1928), una màscara abstracta realitzada a París i "Formas trabajadas anímicas" (1933), que destaca per ser una de les poques obres que va tenir temps de fer a Madrid abans d'anar a Montevideo i en la qual ja comença a introduir trets de l'art precolombí.

Joaquin Torres-García va aconseguir, a les primeries de la seva etapa catalana, ser un dels referents més importants del noucentisme. Poc després, cap a l'any 1917, també va formar part dels cercles més avantguardistes del moment. Des d'aleshores i en una època en la que els avenços estilístics i els moviments artístics se succeïen i se solapaven a una velocitat quasi incontrolada, Torres-García, gràcies a la seva vocacional i desbordant actitud pedagògica, va saber fer-se un lloc propi en la dinàmica escena artística del segle XX. De fet, tant a Barcelona, com a Nova York, París, Madrid o Montevideo, sempre va intentar imposar les seves idees i estratègies artístiques mirant d'adequar-les convenientment al seu entorn.

Tot i el nombre d'exposicions que se li han dedicat i la quantitat d'estudis i llibres escrits, encara queden molts aspectes de l'obra de l'artista que romanen sense investigar. "Torres-García. Darrere la màscara constructiva" vol omplir una d'aquestes llacunes. Les peces exposades s'han escollit amb la finalitat de demostrar que tot i la devoció de l'artista per l'estructura i el constructivisme, aspectes aquests sempre presents en la seva obra, l'interès pel primitivisme va ser primordial i present en totes les seves etapes creatives. Les obres seleccionades per a la mostra ens indiquen que aquest interès pels aspectes primitius de l'art va ser un dels elements utilitzats per l'artista per justificar el seu distanciament vers la pintura destinada a imitar fidelment la realitat.

Tal i com les seves obres ens expliquen en aquesta exposició, el que l'artista cerca i aprecia constantment és el simplisme i la rusticitat, característiques aquestes que les aplica amb total llibertat i amb una intenció evidentment deliberada. Tot allò que l'ajudés a emprendre aquest camí simplificador era per a ell d'inestimable ajuda i per això aglutinava sota el primitivisme aspectes tant diversos com els que presenten l'art prehistòric, l'art etrusc, l'egipci, l'art prerenaixentista, l'art tribal i l'art precolombí, entre d'altres.

En moltes de les obres exposades podem veure com l'artista ha extret del primitivisme la necessitat pel reduccionisme plàstic, que l'ha ajudat a simplificar al màxim les seves composicions i a interessar-se per les qualitats rústiques dels materials. En d'altres obres les referències als aspectes primitius són clarament literals. En elles no només la temàtica és reveladora –com en les pintures de personatges africans-, també ho és l'expressivitat de la seva pinzellada, el tractament de la composició i sobretot l'ús d'una gama cromàtica molt curta i dominada exclusivament pels tons foscos, ocres i terrossos. Hi ha d'altres obres en les que els aspectes primitius són menys evidents però s'intueixen darrera de les composicions més constructivistes properes a la pintura abstracta neoplasticista.

Un altre dels aspectes que destaca en les obres exposades a "Torres-García. Darrere la màscara constructiva" és que, tot i que l'art precolombí va tenir un clar i seriós desenvolupament durant la seva etapa parisenca, no va ser fins que va marxar de la capital francesa quan les seves pintures –sobretot les realitzades a Madrid l'any 1933 i també moltes de les realitzades un cop instal·lat a Montevideo a partir de 1934- comencen a incorporar clarament elements i símbols característics d'aquestes cultures que el propi Torres-García situava a l'esfera primitivista. / Diari Maresme

Entrades populars