Ha mort Jordi Barre, pioner de la cançó a la Catalunya Nord

El cantant nord-català Jordi Barre va morir ahir al vespre als 91 anys d'edat a Pontellà. Nascut a Argelers de la Marenda l'any 1920, va ser el pioner de la Nova Cançó catalana a la Catalunya Nord durant els anys seixanta, sobretot a partir del contacte que establí amb Felip Bauby, Joan Cayrol i Jordi Pere Cerdà. Va escriure més de 250 cançons, va publicar una vintena de discos i va actuar arreu dels Països Catalans i de l'Estat francès. Al llarg de la seva vida, va rebre nombrosos guardons, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi (1992) i l'Orde Nacional del Mèrit francès (1992). El funeral se celebrarà aquest dissabte a partir de les 10 del matí a la Catedral de Sant Joan de Perpinyà. La capella ardent romandrà obert aquest divendres a la capella contigua a la funerària claustre-cementiri de Sant Joan, Camp Sant.

Malalt des de feia diversos mesos, el cantant admirat per la gran majoria dels catalans del nord, de mare catalana i de pare occità, va iniciar la seva carrera artística a Perpinyà durant els anys 30 com a Georges Barre. Iniciat al violí des de l'edat de quatre anys amb un instrument metàl·lic qui la va regalar son pare, va aprendre successivament violoncel, claquetes, dansa, i posteriorment cançó, abans de fer ballar desenes de milers de nord-catalans, amb una fórmula d'orquestra de ball, entre altres al costat del contrabaixista Armand Samsó. Després de més de 30 trenta anys passats a la direcció d'aqueixos conjunts, l'encontre de Georges Barre amb el sud-català Esteve Albert va revelar a l'artista la seua pròpia identitat catalana. D'aquesta manera, es va poder inventar una segona vida, a partir del 1963, gravant un primer 45 revolucions en català, Canta Perpinyà, gràcies al suport de la discogràfica barcelonina Edigsa.

El nom de Jordi Barre, però, s'ha anat imposant a la Catalunya Nord només en la dècada 1980, al mateix temps que la seua personalitat artística ha anat esborrant lentament de les memòries sud-catalanes. Autor de més de 200 cançons disponibles en vint discos, i un gires per Anglaterra, Japó i França, Jordi Barre havia pogut actual al mític Olympia de París el 1983, després d'una intensa campanya a favor seu realitzada per l'Associació del Catalans de la capital francesa.

'Els hi fotrem'

L'èxit més sonat de Barre va ser la popularíssima cançó 'Els hi fotrem', que ha esdevingut tot un himne per als seguidors de la USAP de Perpinyà i els aficionats al rugbi en general per a animar els seus jugadors i atemorir l'adversari. En una entrevista a El Punt, afirmava: 'Sempre me la demanen; algun cop s'aixeca qualcú del públic i me diu 'Jordi, si cantes pas Els hi fotrem, te trencarem tot''. També hi explicava que la cançó és prohibida als camps de fora de la Catalunya Nord perquè les instàncies federals del rugbi la consideren 'massa violenta', fins al punt que li havien suggerit de canviar-ne les paraules per suavitzar-la. 'Canviaré pas res; o els agrada com és, o els agrada pas, m'és igual, jo hi guanyi pas res amb aquesta cançó', asseverava. /Font