Retroben, després de 500 anys, un quadre d'Isabel d'Este atribuït a Lleonard da Vinci
Imatge: Gazzetta di Mantova
Als que seguim les investigacions de l'Institut Nova Història sobre Lleonard da Vinci ja ens era prou conegut que l'artista havia començat a treballar en un retrat d'Isabel d'Este. Pels documents d'arxiu sabem també que, a més dels dos dibuixos al carbó preparatoris, li havia estat demanada una tercera versió, probablement realitzada l'any 1501.
Les còpies del dibuix
Avui tenim fins a sis còpies del dibuix: una al Louvre, una al Ashmolean Museum d'Oxford, una al British Museum, una als Uffizi i, finalment, dues còpies a l'Staatliche Graphische Sammlung de Múnic, a Baviera. No obstant això, només la que es conserva al Museu del Louvre de París compta amb l'acord general de ser producte de les pròpies mans de Lleonard.
Tanta abundància de còpies hauria, en teoria, d'alegrar tots els "fanàtics de la marquesa" ─terme utilitzat per Giovanni Agosti per descriure als estudiosos com jo, enamorats quasi fins a la bogeria d'Isabel d'Este─. Però no és així del tot, perquè nosaltres, fanàtics isabelins, vetllem de sempre al nostre cor un somni secret. El mateix somni que la mateixa Isabel va perseguir durant tants anys: veure com aquell perfil dibuixat al carbó per En Lleonard, finalment es transformava en pintura acabada.
El quadre
I quin lloc millor per guardar-hi el secret somniat que una caixa forta de la discreta Suïssa? I és just allà, en mig d'una col·lecció de centenars de trossos que el somni ─miratge?─ s'ha fet realitat. La notícia és ben recent i de la premsa italiana ha saltat ràpidament a la internacional. El títular sensacionalista de «Sette», el dominical del Corriere della Sera és :"Retrobat després de 500 anys el meravellós retrat que En Lleonard realitzà d'Isabel d'Este". I molts es pregunten :"De debò?". Segons En Carlo Pedretti, sí. Expert i sabedor de tots els informes que s'han donat a conèixer, el parer de l'especialista en Lleonard seria absolutament favorable: l'estudiós reconeix amb certesa, com a mínim en el rostre del retrat, la mà d'En Lleonard.
