El govern català denuncia el menyspreu espanyol a la carta de llengües europea #StopCatalanofòbia
La direcció general de Política Lingüística ha decidit passar a l'acció i lliurar al comitè d'experts del Consell d'Europa l'informe l'informe Greuges contra la llengua catalana 2010-2013, en què denuncia l'incompliment pel govern espanyol de la carta europea de les llengües regionals o minoritàries (Celrom), de la qual Espanya és signatària. El govern ha pres aquesta mesura inèdita després que l'executiu espanyol ometés les crítiques a les polítiques lingüístiques de l'Estat adverses a la llengua catalana que la Generalitat havia lliurat a l'Oficina de Llengües del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques de l'Estat per a l'elaboració del quart informe espanyol de seguiment de l'aplicació de la Celrom.
El document, disponible a internet, denuncia la voluntat de recentralització de competències i de refermament del castellà a Catalunya per part de l'Estat, la nul·la receptivitat a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, i les dificultats en l'ús del català a les institucions europees. El text també denuncia qüestions com per exemple els efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l'Estatut, la llei Wert i l'ofensiva contra el català en tots els territoris: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Aragó.
L'informe posa l'accent en el fet que Madrid ignori la Celrom fins al punt d'actuar com si aquesta norma no fos vigent a l'Estat. Així, per exemple, el document remarca que gairebé no hi ha cap sentència judicial que esmenti la carta i la inacció de l'Estat a l'hora de garantir que un percentatge del personal de l'administració de Justícia a les comunitats autònomes amb llengua pròpia la conegui.
El Consell d'Europa va aprovar la Celrom el 1992 i l'Estat espanyol la va ratificar el 2001, un fet que el compromet a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües oficials pròpies diferents del castellà.
Tractat vinculant convertit en paper mullat
L'Estat espanyol és un dels 25 membres dels 47 que té el Consell d'Europa que han complert tots els tràmits de la carta europea de les llengües regionals o minoritàries (Celrom): signar-la i ratificar-la. D'entrada, els passos fets per Madrid són un exemple de compromís en la defensa de les llengües diferents del castellà. La llàstima, però, és que la bona voluntat rubricada el 1992 i ratificada el 2001 ha quedat en no res. Els crítics amb la carta lamenten que, tot i el caràcter oficialment vinculant del tractat, a la pràctica molts estats n'ignoren els aspectes que fan referència als drets lingüístics dels parlants i la tenen com una declaració d'intencions folklòrica.
Bel·ligerància
El govern espanyol ha estat els últims anys especialment bel·ligerant contra la llengua catalana en tots els territoris on es parla. El govern català, conscient de l'escàs marge que té per forçar l'Estat a complir amb la carta, s'aferra al dret de dur directament la denúncia al Consell d'Europa.
El document, disponible a internet, denuncia la voluntat de recentralització de competències i de refermament del castellà a Catalunya per part de l'Estat, la nul·la receptivitat a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, i les dificultats en l'ús del català a les institucions europees. El text també denuncia qüestions com per exemple els efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l'Estatut, la llei Wert i l'ofensiva contra el català en tots els territoris: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Aragó.
L'informe posa l'accent en el fet que Madrid ignori la Celrom fins al punt d'actuar com si aquesta norma no fos vigent a l'Estat. Així, per exemple, el document remarca que gairebé no hi ha cap sentència judicial que esmenti la carta i la inacció de l'Estat a l'hora de garantir que un percentatge del personal de l'administració de Justícia a les comunitats autònomes amb llengua pròpia la conegui.
El Consell d'Europa va aprovar la Celrom el 1992 i l'Estat espanyol la va ratificar el 2001, un fet que el compromet a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües oficials pròpies diferents del castellà.
Tractat vinculant convertit en paper mullat
L'Estat espanyol és un dels 25 membres dels 47 que té el Consell d'Europa que han complert tots els tràmits de la carta europea de les llengües regionals o minoritàries (Celrom): signar-la i ratificar-la. D'entrada, els passos fets per Madrid són un exemple de compromís en la defensa de les llengües diferents del castellà. La llàstima, però, és que la bona voluntat rubricada el 1992 i ratificada el 2001 ha quedat en no res. Els crítics amb la carta lamenten que, tot i el caràcter oficialment vinculant del tractat, a la pràctica molts estats n'ignoren els aspectes que fan referència als drets lingüístics dels parlants i la tenen com una declaració d'intencions folklòrica.
Bel·ligerància
El govern espanyol ha estat els últims anys especialment bel·ligerant contra la llengua catalana en tots els territoris on es parla. El govern català, conscient de l'escàs marge que té per forçar l'Estat a complir amb la carta, s'aferra al dret de dur directament la denúncia al Consell d'Europa.
#ca #història #patrimoni #llengua #catalunya
