Exposició: Pintures | Conxa Ibáñez | Canals Galeria d'Art | Sant Cugat | 2 nov.
CONXA IBÁÑEZ - Pintures
2 nov.
Del 2 de novembre al 31 de desembre de 2020
Canals Galeria d'Art
Carrer Orient, 24.
Sant Cugat, Catalunya
Conxa Ibáñez, (Canet de Mar, 1929) és una de les dones destacades de la pintura catalana de la segona meitat del segle XX. Es formà a l’Escola d’Arts i Oficis “Llotja” i a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
La seva obra enllaça amb els grans paisatgistes catalans del segle XX, i elabora una pintura neta de concepte essencial, que navega entre un món real i un món idíl·lic, en el qual el paisatge forma part de l’home que el conserva, amb seus cels blaus i sense contaminar i amb els seus espais en perspectiva que ens permet endinsar-nos en la profunditat de la mare naturalesa.
Pionera en la recerca de noves formes expressives, parteix de plantejaments tradicionals i evoluciona cap una nova concepció del paisatge, que ha transformat a través d’una poètica molt personal.
Amb més de cinquanta anys de professionalitat, la pintora de Canet de Mar ens transmet emoció, i tal i com diu la crítica d’art Mercedes de Prat en un catàleg “... Martín Heidegger, el filòsof alemany que tenia una gran estima per l’art des de la seva càtedra de Marburg, defensava, pels anys vint, les idees del neoescolasticisme eclèctic, lloc on es pot situar còmodament a Conxa Ibáñez, ja que aquesta pintora ferma converteix el món tècnic d’avui en -fragments- de bellesa. Heidegger, bevent sempre en les fonts filosòfiques de Hegel -1813-1901- va assumir els graus de la reproducció d’allò que és vist, imaginació per al desenvolupament i enteniment del judici.
L’art és una de las poques coses que ens salven de la vulgaritat, fent-nos viure l’emotivitat de la creació tal i com ho venim fent en la cultura occidental des de fa dos mil cinc-cents anys. Valuós llegat, que tant Conxa Ibáñez com Maria Laurencin o Frida Kahlo - les escollides de la creació- ens honoren com a dones.”
La seva obra enllaça amb els grans paisatgistes catalans del segle XX, i elabora una pintura neta de concepte essencial, que navega entre un món real i un món idíl·lic, en el qual el paisatge forma part de l’home que el conserva, amb seus cels blaus i sense contaminar i amb els seus espais en perspectiva que ens permet endinsar-nos en la profunditat de la mare naturalesa.
Pionera en la recerca de noves formes expressives, parteix de plantejaments tradicionals i evoluciona cap una nova concepció del paisatge, que ha transformat a través d’una poètica molt personal.
Amb més de cinquanta anys de professionalitat, la pintora de Canet de Mar ens transmet emoció, i tal i com diu la crítica d’art Mercedes de Prat en un catàleg “... Martín Heidegger, el filòsof alemany que tenia una gran estima per l’art des de la seva càtedra de Marburg, defensava, pels anys vint, les idees del neoescolasticisme eclèctic, lloc on es pot situar còmodament a Conxa Ibáñez, ja que aquesta pintora ferma converteix el món tècnic d’avui en -fragments- de bellesa. Heidegger, bevent sempre en les fonts filosòfiques de Hegel -1813-1901- va assumir els graus de la reproducció d’allò que és vist, imaginació per al desenvolupament i enteniment del judici.
L’art és una de las poques coses que ens salven de la vulgaritat, fent-nos viure l’emotivitat de la creació tal i com ho venim fent en la cultura occidental des de fa dos mil cinc-cents anys. Valuós llegat, que tant Conxa Ibáñez com Maria Laurencin o Frida Kahlo - les escollides de la creació- ens honoren com a dones.”
.
