Exposició: Temporada d'òpera 2021-2022 | Victoria Civera | Gran Teatre del Liceu | 20 oct.
Exposició
Temporada d'òpera 2021-2022Victoria Civera
Inauguració de l'exposició de les obres del llibre "Temporada d'òpera 2021-2022"
Dimecres, 20 d'octubre del 2021, a les 19.30h.
Balcó Foyer del Gran Teatre del Liceu
Gran Teatre del Liceu, Barcelona (entrada per carrer Sant Pau)
Es prega confirmació al 93 317 73 78 o a l'adreça: anna@amicsliceu.com
Es presenta una sèrie d'obres sobre paper, realitzades per Victoria Civera entre València i Nova York en el 2021, per a la present temporada d'òpera del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Catalunya.
Seduïda per la idea de treballar el món de l'òpera, que li porta records d'infància (“la gran emoció que em va produir la veu de Maria Callas quan la vaig sentir per primera vegada, mentre dibuixava a la meva habitació, tindria uns nou anys”) i dels seus començaments a Nova York (“anàvem a un petit teatre entranyable que ja no existeix, Amato Opera, espai reduït però excepcional”), Victoria Civera parteix dels sentits que són, com en la vida, un component primordial per a transmetre i percebre emocions i per a enriquir l'experiència vital, sense separar l'emoció del compromís i una actitud vinculant amb la vida.
L'artista rep l'encàrrec com un repte, deixant-se portar per la seva pròpia mà, i decidint alhora que els dibuixos siguin il·lustratius de cada òpera. Realitzats a partir d'un treball intens, amb ritme, traç solt, l'artista es deixa portar pel drama i, alhora, s'enfronta a aquest amb molt d'humor, considerant l'humor necessari per a revitalitzar les experiències fortes.
En un procés que comença amb l'escolta, lectura i visionat de les òperes, gaudint de la música i de l'aprenentatge de les trames, Victoria Civera ha realitzat conjunts de quatre dibuixos per a cada òpera, als quals ha donat tempos diferenciats, però que en el seu conjunt formen una globalitat d'expressió i execució. Interessada per l'actualitat dels temes de les òperes, l'artista elucubra amb la possibilitat de realitzar una única Òpera a partir dels fragments de cadascuna de les òperes, amb amors, desamors, traïcions, desgreuges i matances bastant actuals.
Victoria Civera considera que les obres neixen a través d'experimentar amb els sentits, després, es forma l'emoció i la nostra consciència ens permet editar conceptualment aquestes experiències i emocions per a formalitzar una obra amb un carisma particular. Com en les partitures, les paraules escrites són també els nostres dibuixos mentals. “Crec que en el meu treball es dona amb freqüència la cerca d'una experiència global, que parteix de la combinació d'experiències sensorials diferenciades”.
Juntament amb els dibuixos, trobem l’obra Sudario, de 1998, un teixit de llana i cotó de 450 x 300 cm que va formar part de la seva exposició El trance de las tijeras al Palacete del Embarcadero de Santander. És una peça reivindicativa, on una sèrie de mantes militars, masculines, cosides entre elles, tenen bordats una infinitat d’insults qualificatius que l’artista i les dones en general han rebut. Aquesta violència cap a la dona està present a la Òpera i als dibuixos de Victoria Civera.
Victoria Civera (Port de Sagunt, València, 1955) viu i treballa entre Nova York i Saro, Cantàbria. La seva trajectòria s’inicià en els anys setanta, treballant principalment el fotomuntatge i introduint la pintura en la dècada següent. A mitjans dels vuitanta Victoria Civera es trasllada a Nova York i inclou l’escultura a la seva pràctica artística. La seva obra, de contingut oníric i basada en l’univers femení, s’ha mogut entre les peces de gran escala i peces d’una poètica mesurada i suggeridora, incorporant sovint objectes de la vida domèstica.
Entre les seves exposicions individuals destaquen Inasible, Real Casa de la Moneda, Madrid (2019), Every Day. Ni la palabra ni el silencio, Centro de Arte Alcobendas (2017), Sueños inclinados, IVAM, València (2011), Atando el cielo, CAC, Màlaga (2010), Túnel eterno, Palacio de los Condes de Gabia, Granada (2006), i Bajo la piel, Espacio 1, MNCARS, Madrid (2005).
També ha participat en exposicions a centres d’art com CGAC de Santiago de Compostela, MAS de Santander, Bombas Gens de València, Museum Boijmans Van Beuningen, de Rotterdam, Caixaforum de Barcelona, Mumok- Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig de Viena, MACBA de Barcelona, The Rose Art Museum, Massachusetts, Musée d'art moderne et contemporain de Saint-Étienne Métropole, The New Museum of Modern Art, Nova York. La seva obra forma part de col·leccions d’institucions i museus com Macba, MNCARS, IVAM, CAC Málaga, Es Baluard de Palma, Artium de Vitoria-Gasteiz, Colección Banco de España, Col·lecció “la Caixa”, Patio Herreriano de Valladolid o Col·lecció Banc Europeu.
Imatge: Victoria Civera. Ariadne auf Naxos, 2021, Tècnica mixta sobre paper , 29,7 x 21 cm unitat
Es presenta una sèrie d'obres sobre paper, realitzades per Victoria Civera entre València i Nova York en el 2021, per a la present temporada d'òpera del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Catalunya.
Seduïda per la idea de treballar el món de l'òpera, que li porta records d'infància (“la gran emoció que em va produir la veu de Maria Callas quan la vaig sentir per primera vegada, mentre dibuixava a la meva habitació, tindria uns nou anys”) i dels seus començaments a Nova York (“anàvem a un petit teatre entranyable que ja no existeix, Amato Opera, espai reduït però excepcional”), Victoria Civera parteix dels sentits que són, com en la vida, un component primordial per a transmetre i percebre emocions i per a enriquir l'experiència vital, sense separar l'emoció del compromís i una actitud vinculant amb la vida.
L'artista rep l'encàrrec com un repte, deixant-se portar per la seva pròpia mà, i decidint alhora que els dibuixos siguin il·lustratius de cada òpera. Realitzats a partir d'un treball intens, amb ritme, traç solt, l'artista es deixa portar pel drama i, alhora, s'enfronta a aquest amb molt d'humor, considerant l'humor necessari per a revitalitzar les experiències fortes.
En un procés que comença amb l'escolta, lectura i visionat de les òperes, gaudint de la música i de l'aprenentatge de les trames, Victoria Civera ha realitzat conjunts de quatre dibuixos per a cada òpera, als quals ha donat tempos diferenciats, però que en el seu conjunt formen una globalitat d'expressió i execució. Interessada per l'actualitat dels temes de les òperes, l'artista elucubra amb la possibilitat de realitzar una única Òpera a partir dels fragments de cadascuna de les òperes, amb amors, desamors, traïcions, desgreuges i matances bastant actuals.
Victoria Civera considera que les obres neixen a través d'experimentar amb els sentits, després, es forma l'emoció i la nostra consciència ens permet editar conceptualment aquestes experiències i emocions per a formalitzar una obra amb un carisma particular. Com en les partitures, les paraules escrites són també els nostres dibuixos mentals. “Crec que en el meu treball es dona amb freqüència la cerca d'una experiència global, que parteix de la combinació d'experiències sensorials diferenciades”.
Juntament amb els dibuixos, trobem l’obra Sudario, de 1998, un teixit de llana i cotó de 450 x 300 cm que va formar part de la seva exposició El trance de las tijeras al Palacete del Embarcadero de Santander. És una peça reivindicativa, on una sèrie de mantes militars, masculines, cosides entre elles, tenen bordats una infinitat d’insults qualificatius que l’artista i les dones en general han rebut. Aquesta violència cap a la dona està present a la Òpera i als dibuixos de Victoria Civera.
Victoria Civera (Port de Sagunt, València, 1955) viu i treballa entre Nova York i Saro, Cantàbria. La seva trajectòria s’inicià en els anys setanta, treballant principalment el fotomuntatge i introduint la pintura en la dècada següent. A mitjans dels vuitanta Victoria Civera es trasllada a Nova York i inclou l’escultura a la seva pràctica artística. La seva obra, de contingut oníric i basada en l’univers femení, s’ha mogut entre les peces de gran escala i peces d’una poètica mesurada i suggeridora, incorporant sovint objectes de la vida domèstica.
Entre les seves exposicions individuals destaquen Inasible, Real Casa de la Moneda, Madrid (2019), Every Day. Ni la palabra ni el silencio, Centro de Arte Alcobendas (2017), Sueños inclinados, IVAM, València (2011), Atando el cielo, CAC, Màlaga (2010), Túnel eterno, Palacio de los Condes de Gabia, Granada (2006), i Bajo la piel, Espacio 1, MNCARS, Madrid (2005).
També ha participat en exposicions a centres d’art com CGAC de Santiago de Compostela, MAS de Santander, Bombas Gens de València, Museum Boijmans Van Beuningen, de Rotterdam, Caixaforum de Barcelona, Mumok- Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig de Viena, MACBA de Barcelona, The Rose Art Museum, Massachusetts, Musée d'art moderne et contemporain de Saint-Étienne Métropole, The New Museum of Modern Art, Nova York. La seva obra forma part de col·leccions d’institucions i museus com Macba, MNCARS, IVAM, CAC Málaga, Es Baluard de Palma, Artium de Vitoria-Gasteiz, Colección Banco de España, Col·lecció “la Caixa”, Patio Herreriano de Valladolid o Col·lecció Banc Europeu.
Imatge: Victoria Civera. Ariadne auf Naxos, 2021, Tècnica mixta sobre paper , 29,7 x 21 cm unitat
Organitza:
Galeria Joan Prats
Carrer Balmes, 54
.
